16
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
21:43h
La sessió de control d'aquest dimarts al Senat podria haver estat protagonitzada tranquil·lament per José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy quan el primer estava a la Moncloa i el segon esperava torn a l'oposició com a líder del PP. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo s'han reencarnat en els seus predecessors durant unes hores de la campanya arran de la polèmica -degudament potenciada pels altaveus mediàtics de la dreta i la complicitat dels barons socialistes que només veuen populisme i nacionalisme fora de casa- per la presència de set condemnats per delictes de sang vinculats a ETA en les llistes de Bildu. De poc ha servit que els set noms en qüestió hagin decidit retirar-se, perquè el mal -electoral- ja està fet. Cinquè dia de campanya i el PP pot atribuir-se el mèrit d'haver marcat el debat a nivell estatal.
Lluny queden els dies en què José María Aznar parlava de "moviment basc d'alliberament nacional", o quan defensava que era millor fer servir les paperetes que "empunyar una arma". Contra ETA, efectivament, es vivia millor, i fa 12 anys que no hi és. Les campanyes provoquen discursos a flor de pell, i també ocurrències -com la defensa de la il·legalització de Bildu defensada per Isabel Díaz Ayuso- que tensen les pròpies files, com ha demostrat aquest dimarts Feijóo amb una intervenció que aparca definitivament la moderació que se li pressuposava i que s'ha anat escolant al mateix ritme que ho va fer l'autoritat de Pablo Casado. Una dotzena d'anys sense violència al País Basc i, de manera cíclica, ETA continua al centre del debat, ara pels pactes del PSOE amb Bildu. El camí cap al 28-M només demostra fins a quin punt serà irrespirable l'ambient després de les properes espanyoles, sobretot si Sánchez queda segon però pot governar de la mà de la majoria actual. Que es vagi preparant.
El protagonista
Zapatero, que amb el pas dels anys veu millorat el seu llegat i s'ha convertit en un expresident amb la suficient autoritat per ser escoltat i la suficient humilitat per no voler condicionar els seus successors, ha estat aquest dimarts a Terrassa. Ha trobat encertada la decisió de Bildu de retirar els set condemnats de les llistes, ha tancat la porta a il·legalitzar l'esquerra abertzale i ha remarcat que el procés de pau al País Basc va ser "de debò". El va viure des de la Moncloa, amb Alfredo Pérez Rubalcaba com a ministre de l'Interior i amb el socialista Patxi López com a lehendakari. Com que estava de campanya a Catalunya, també ha aprofitat per elogiar la figura de Salvador Illa, primer secretari del PSC, de qui ha dit que és el "polític revelació" de l'última dècada i també un "bàlsam" per a Catalunya. El resultat del 28-M el pot reforçar.
La proposta
Com passa sovint amb les quatre diputacions o amb els consells comarcals, sobre l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hi plana una ombra perenne de manca de transparència. La CUP, que si d'alguna cosa no peca és de prudència en les crítiques, considera que es tracta d'un organisme "opac i antidemocràtic" i que cal procedir a la seva dissolució. "S'ha convertit en una menjadora de recursos que es reparteixen els barons socialistes", ha diagnosticat des de Sant Boi de Llobregat la candidata dels anticapitalistes a Barcelona, Basha Changue. També ha insistit en la idea que s'hi produeixen "privatitzacions encobertes" -a la CUP tampoc agraden les que no són encobertes- i que s'hi estan "cronificant les externalitzacions". El debat cíclic sobre la desaparició de nivells administratius acostuma a revifar en campanya i a morir just després.
L'estirabot
"Venim sense bola de vidre", ha justificat el portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, quan ha volgut defensar-se d'haver tingut com a número tres a la llista de Parla -Madrid- una representant que va ser detinguda la setmana passada per liderar una xarxa de tràfic de cocaïna. Els detalls de tot el material decomissat per la policia són de pel·lícula. De sèrie B, però de pel·lícula: armes, bales, 1,7 quilos de droga i gossos de presa. El millor del cas és que, fa tan sols una setmana, la candidata en qüestió passejava per Parla amb Rocío Monasterio, candidat de Vox a la Comunitat de Madrid -i parella d'Espinosa de los Monteros- carregant contra la immigració i contra els delictes que, presumptament, hi van associats. En aquest cas no és sobrer dir que la detinguda era de nacionalitat espanyola, perquè aporta context.
La frase
"Seria magnífic". La frase és de Xavier Trias, candidat de Junts a Barcelona, i l'ha pronunciat per referir-se a la possibilitat que Barcelona acollís per segona vegada uns Jocs Olímpics d'estiu. No s'hauria de "descartar mai" que la capital optés a un esdeveniment com aquest, ha defensat Trias des del costat de l'Hotel Vela, acompanyat dels exconsellers Jaume Giró i Victòria Alsina, dos dels qui més van pressionar perquè el partit -com volia Trias- no deixés el Govern. L'ombra dels Jocs és allargada, i això que l'última aposta per acollir-ne uns, els d'Hivern, acabés com el rosari de l'aurora. D'això, en part, i sempre segons el candidat, Ada Colau també n'és culpable.