16
de juny
de
2023, 12:30
Actualitzat:
12:31h
Quan els primers 280 agents dels Mossos opositaven per convertir-se en la primera promoció del cos, naixia Pere Aragonès. Així ho ha explicat el mateix president en l'acte d'homenatge als 40 anys de la primera promoció dels Mossos d'Esquadra: "Quan els primers mossos començaven a caminar, jo també ho feia". En un acte aquest migdia al Palau de la Generalitat, amb presència de la primera fornada d'agents, s'ha agraït la feina feta als "pioners", que van fer el pas d'inscriure's a la incipient policia catalana en un moment d'incertesa. En l'acte hi han assistit el president i els consellers Joan Ignasi Elena i Laura Vilagrà, així com la cúpula d'Interior i dels Mossos, l'expresident José Montilla i un dels noms importants per als Mossos, Miquel Sellarès, que va ser director general de seguretat ciutadana amb el primer govern de Jordi Pujol.
El comissari en cap, Eduard Sallent, ha estat l'encarregat d'arrencar les intervencions amb un agraïment sincer als primers mossos. "Heu estat els nostres mestres i ens ho heu ensenyat tot", ha dit. La primera convocatòria per entrar a la policia de la Generalitat va ser de 280 places i no contemplava l'entrada de dones, que no van començar a accedir al cos fins a la segona promoció. Ara, els Mossos arriben ja als 18.000 agents i des del Departament d'Interior s'impulsa una política de feminització del cos. Sigui com sigui, el naixement dels Mossos va estar marcat per la incertesa i una certa precarietat, suplida amb l'entrega, la generositat i la vocació dels primers policies que van voler fer-se mossos. "Posar-vos al servei del país defineix la vostra generositat; poques generacions han donat tant als ciutadans de Catalunya", ha dit Sallent.
Va ser a principis de 1983 que es van fer proves mèdiques i físiques, i en aquell moment encara s'havia de mostrar la cartilla militar. El nomenament oficial es va fer l'any següent, el gener de 1984. Dels 268 agents que van superar el curs, només en queden 36 en actiu, i tots s'hauran jubilat el 2026. Quan van començar, la policia es creava des de zero. "No importaven les hores, érem baldufes voltant per Catalunya", ha recordat un dels agents d'aquesta primera fornada de policies. Ha estat, també, aquesta vocació la que s'ha ressaltat durant l'acte d'homenatge. En paraules del periodista Xavier Vinader, els primers mossos "eren pocs, plens d'entusiasme i anaven per feina". D'aleshores ençà, la societat ha canviat i el cos s'hi ha hagut d'adaptar, amb moments especialment intensos aquests darrers anys, amb els atemptats del 17-A o el procés independentista.
40 anys després, els Mossos tenen reptes importants al davant. Aragonès ha ressaltat el caràcter integral de la policia catalana i que ja actuï per "terra, mar, aire i ciberespai". Les competències s'han anat ampliant en les darreres dècades, i tots els presidents han tingut per objectiu reforçar la policia de la Generalitat. "Els Mossos són un projecte de país que ha travessat totes les sensibilitats polítiques, tots hem entès que tenir una policia pròpia era una cosa bona per Catalunya i els catalans", ha manifestat Sallent. En la mateixa línia, Aragonès ha ressaltat que la voluntat d'assumir la responsabilitat en matèria de seguretat evidència de manera clara la voluntat d'autogovern de Catalunya. "Som un país que es vol fer responsable de les decisions que afecten el futur de la ciutadania i la defensa dels seus drets i llibertats", ha dit el president.
Sobre els valors de proximitat, vocació de servei i arrelament territorial, els Mossos han pres de referència els principals models de policia d'Europa per crear-ne un de propi, com ha ressaltat Aragonès, que ha dit que és fonamental continuar impulsant els Mossos. En els propers anys s'aniran obrint noves promocions per ampliar la plantilla fins als 22.000 agents, i el president també ha destacat la importància d'assumir noves competències, integrar les noves tecnologies i avançar cap a una major semblança entre la societat i el cos. Així, també ha volgut agrair les famílies dels primers agents, que van "posar la vida i la seguretat física al servei de la vida i la seguretat col·lectiva" malgrat le patiment lògic dels familiars.
El comissari en cap, Eduard Sallent, ha estat l'encarregat d'arrencar les intervencions amb un agraïment sincer als primers mossos. "Heu estat els nostres mestres i ens ho heu ensenyat tot", ha dit. La primera convocatòria per entrar a la policia de la Generalitat va ser de 280 places i no contemplava l'entrada de dones, que no van començar a accedir al cos fins a la segona promoció. Ara, els Mossos arriben ja als 18.000 agents i des del Departament d'Interior s'impulsa una política de feminització del cos. Sigui com sigui, el naixement dels Mossos va estar marcat per la incertesa i una certa precarietat, suplida amb l'entrega, la generositat i la vocació dels primers policies que van voler fer-se mossos. "Posar-vos al servei del país defineix la vostra generositat; poques generacions han donat tant als ciutadans de Catalunya", ha dit Sallent.
Va ser a principis de 1983 que es van fer proves mèdiques i físiques, i en aquell moment encara s'havia de mostrar la cartilla militar. El nomenament oficial es va fer l'any següent, el gener de 1984. Dels 268 agents que van superar el curs, només en queden 36 en actiu, i tots s'hauran jubilat el 2026. Quan van començar, la policia es creava des de zero. "No importaven les hores, érem baldufes voltant per Catalunya", ha recordat un dels agents d'aquesta primera fornada de policies. Ha estat, també, aquesta vocació la que s'ha ressaltat durant l'acte d'homenatge. En paraules del periodista Xavier Vinader, els primers mossos "eren pocs, plens d'entusiasme i anaven per feina". D'aleshores ençà, la societat ha canviat i el cos s'hi ha hagut d'adaptar, amb moments especialment intensos aquests darrers anys, amb els atemptats del 17-A o el procés independentista.
40 anys després, els Mossos tenen reptes importants al davant. Aragonès ha ressaltat el caràcter integral de la policia catalana i que ja actuï per "terra, mar, aire i ciberespai". Les competències s'han anat ampliant en les darreres dècades, i tots els presidents han tingut per objectiu reforçar la policia de la Generalitat. "Els Mossos són un projecte de país que ha travessat totes les sensibilitats polítiques, tots hem entès que tenir una policia pròpia era una cosa bona per Catalunya i els catalans", ha manifestat Sallent. En la mateixa línia, Aragonès ha ressaltat que la voluntat d'assumir la responsabilitat en matèria de seguretat evidència de manera clara la voluntat d'autogovern de Catalunya. "Som un país que es vol fer responsable de les decisions que afecten el futur de la ciutadania i la defensa dels seus drets i llibertats", ha dit el president.
Sobre els valors de proximitat, vocació de servei i arrelament territorial, els Mossos han pres de referència els principals models de policia d'Europa per crear-ne un de propi, com ha ressaltat Aragonès, que ha dit que és fonamental continuar impulsant els Mossos. En els propers anys s'aniran obrint noves promocions per ampliar la plantilla fins als 22.000 agents, i el president també ha destacat la importància d'assumir noves competències, integrar les noves tecnologies i avançar cap a una major semblança entre la societat i el cos. Així, també ha volgut agrair les famílies dels primers agents, que van "posar la vida i la seguretat física al servei de la vida i la seguretat col·lectiva" malgrat le patiment lògic dels familiars.