La tomba del feixisme no és a Ripoll

Dos furgons dels Mossos arriben a la plaça de l'Ajuntament de Ripoll, on un centenar de persones es concentren tranquil·lament "contra el racisme i la intolerància". Alguns curiosos s'ho miren des de la distància, pel que pugui ser. I alguns mitjans ja volten per la zona, atents a qualsevol minimíssim incident o excentricitat destacable. Entre ells, és clar, 8TV. La festa major de 8TV és avui, 17 de juny: Santa Dècima Més de Share.

Entra el grupet d'Aliança Catalana a l'Ajuntament i els concentrats (quan se n'adonen, un pèl massa tard) esclaten en crits no especialment contundents de "Fuera!", "Ripoll serà la tomba del feixisme" i "Cap persona és il·legal". Duren poca estona. Més que tombar el feixisme, aquí la gent ha vingut a fer una cigarreta en contra del feixisme. La història ens diu que funciona.


A dins del consistori, minuts abans de l'acte, els regidors ja són a lloc amb un silenci gairebé unànime. Ben pocs parlen entre ells. A l'aire s'olora que l'hora és greu. Una hora greu que també es deixarà notar quan tots ells facin els juraments legals protocol·laris.

Molts juren "per imperatiu legal" i amb afegitons patriòtics més o menys allargassats. Els regidors d'Aliança Catalana, els més loquaços, ho fan, entre altres coses, "per les constitucions catalanes que regien al país l'onze de setembre de 1714". També Sílvia Orriols, que és qui jura amb un to més enèrgic, malgrat les clares mostres d'esgotament que se li dibuixen a la cara. I Gaspar Viñas, del mateix partit, que dobla l'aposta un cop dita tota la tirallonga nacional convencional: "I juro també com a cristià davant Déu".

Un cop jurats i perjurats, el primer torn de paraula és per a Orriols, la força més votada. Llegeix un discurs agressiu, hàbilment victimista, amb un ús molt reiterat de la primera persona del singular i amb diversos recados per als regidors que aquests dies li han posat aquest victimisme en safata (com Chantal Pérez, d'ERC, que va dir que Orriols no podia ser alcaldessa perquè "...i si ho fa bé?").


Manoli Vega, de Junts, sorprèn a la parròquia quan afirma sense despentinar-se que és tan legítim que mani una coalició com la primera força política, "encara que aquesta sigui Aliança Catalana". Tot seguit, anuncia que mantindrà la seva candidatura irrellevant a l'alcaldia. I qui dia passa, ultradreta empeny.

Chantal Pérez no ve a dir massa res en unes paraules brevíssimes i extremament buides de contingut, sobretot tenint en compte que avui ella és la gran alternativa a Orriols. Enric Pérez, del PSC, anuncia -amb certa autocrítica- el seu suport a la candidata d'ERC. I Daniel Vilaseca, de la CUP, comença el seu llarg, llarguíssim discurs afirmant que a fora "les veus ressonen amb força" (ja ho tenia escrit i no ha sabut adequar el discurs al silenci que prové de la plaça), però acaba protagonitzant el missatge més ben travat del matí amb un antifeixisme mamat i entrenat (malgrat les pesades i aparentment ineludibles cites a Gandhi i Gramsci).

És hora de votar. Manoli Vega ho fa amb un somriure que fa de molt mal esbossar. Somriure que de seguida veurem sobre el rostre de Sílvia Orriols, quan es faci evident durant el recompte que Junts ha votat a la seva pròpia candidata i no a la d'ERC. Sílvia Orriols ja és, per tant, la nova alcaldessa de Ripoll.
 
Quan donen a Orriols la vara d'alcaldessa, aquesta gairebé no la sosté ni un segon a les mans. No es produeix aquella foto emblemàtica de la flamant alcaldessa fent un petó a la vara o mostrant-la a les càmeres enmig del ple. Ella l'agafa i, satisfeta però fugissera, se'n torna cap al seu lloc.

Després pronuncia les seves primeres paraules com a batllessa. "Vull fer una crida a la calma, Ripoll no tindrà cap govern d'extrema dreta. Ara mateix Ripoll és el bressol i és l'esperança de Catalunya". Es dona per conclosa la sessió i el públic comença a aixecar-se; alguns alegres, altres amb resignació. "Bueno, anem a cremar algo o què?", se sent, fluixet i amb prou bon humor, a l'última fila.

Quan la sala ja és mig buida, Orriols i la seva gent entonen Els segadors amb aquella joia pròpia de les tavernes (i potser també de les cavernes). Un home amb bastó s'està esperant a la porta. "Esperem que surti per fer-li un passadís". El passadís, a fora, li farà una mica tothom. Els favorables però també els contraris, sota crits de "racista" i "feixista".

Sortint de l'Ajuntament, enmig de la munió, una noia se li acosta per recriminar-li la seva posició i ho culmina amb un "em fas fàstic" subtil. Orriols li respon, però ella ja està marxant. De mica en mica l'equip d'Aliança Catalana desapareix Ripoll endins, mentre a la façana de l'Ajuntament continua lluint-hi la placa que sempre l'ha presidit: "Al comte Jofre, qui a Ripoll fundà la nació catalana". Alguna cosa s'ha fundat també avui a Ripoll, i no és la nació catalana.