26
de juny
de
2023, 10:30
Actualitzat:
10:40h
La Generalitat es personarà com a acusació popular en la denúncia per tortures a Via Laietana presentada el novembre passat pel militant de Comissions Obreres Carles Vallejo contra sis membres de la policia franquista. La denúncia es va presentar per delicte de lesa humanitat amb tortures contra sis exfuncionaris de la Brigada Político-Social de la dictadura: Vicente Juan Creix, Genuino Navales, Rafael Núñez Valverde, Francisco Javier Vázquez Torres, José Antonio González Juan i Francisco Manuel Escobedo García. Aquest dilluns, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha anunciat la decisió del Govern en una compareixença amb Carles Vallejo a la seu del Memorial Democràtic.
La consellera Gemma Ubasart ha recordat que aquest dilluns és precisament el Dia Internacional de les Nacions Unides d'Ajuda a les víctimes de tortures. És el dia escollit per la Generalitat per personar-se en un cas que afecta de ple els drets fonamentals. Ubasart ha afirmat que "és hora de començar a obrir processos judicials sobre la dictadura franquista". "Els crims de lesa humanitat i les tortures no prescriuen", ha assenyalat la consellera, ha assegurat la titular de Justícia, que d'aquesta manera ha recordat la primacia del dret internacional sobre la legislació sorgida de la Transició espanyola..
El cas de Carles Vallejo ja va ser el primer en què es va presentar una querella criminal per tortures a Via Laietana. La nova Llei de memòria democràtica va obrir una escletxa perquè la querella s'obri camí. Ubasart ha detallat els nous elements que introdueix la llei, com la fiscalia de sala especialitzada en aquests casos de tortures. Els delictes de lesa humanitat no estarien emparats, ha dit, per la Llei d'amnistia del 1977 i a la qual ara la fiscalia es remet per demanar l'arxiu de la causa. Ubasart ha assegurat que en cas que el jutge desoís la denúncia, el Govern recorreria a la fiscalia de sala de Memòria Democràtica.
Carles Vallejo ha intervingut per dir que el seu cas "pretén fer justícia i memòria per a molts", molts dels quals ja no hi són. Vallejo va ser torturat durant vint dies en què va romandre detingut a la prefectura de policia de Via Laietana l'any 1970. És membre de l'Associació d'Expresos Polítics, una de les entitats memorialistes que, juntament amb Òmnium Cultural i l'entitat jurídica Iridia, van impulsar la querella.
Membre de les aleshores clandestines CCOO, Vallejo va ser detingut en el transcurs de les protestes contra el procés de Burgos l'any 1970, un dels grans sumaris judicials de la dictadura. El comissari Genuino Navales va dirigir els interrogatoris i les tortures a Via Laietana. Però com Vallejo va explicar en una entrevista a Nació, la seva trajectòria explica moltes coses de la Transició. Navales va ser promocionat amb l'adveniment de la democràcia i seria cap de seguretat durant la primera visita del Papa a Barcelona, el 1982, i director general de Protecció Civil. Històries de la Transició.
La consellera Gemma Ubasart ha recordat que aquest dilluns és precisament el Dia Internacional de les Nacions Unides d'Ajuda a les víctimes de tortures. És el dia escollit per la Generalitat per personar-se en un cas que afecta de ple els drets fonamentals. Ubasart ha afirmat que "és hora de començar a obrir processos judicials sobre la dictadura franquista". "Els crims de lesa humanitat i les tortures no prescriuen", ha assenyalat la consellera, ha assegurat la titular de Justícia, que d'aquesta manera ha recordat la primacia del dret internacional sobre la legislació sorgida de la Transició espanyola..
El cas de Carles Vallejo ja va ser el primer en què es va presentar una querella criminal per tortures a Via Laietana. La nova Llei de memòria democràtica va obrir una escletxa perquè la querella s'obri camí. Ubasart ha detallat els nous elements que introdueix la llei, com la fiscalia de sala especialitzada en aquests casos de tortures. Els delictes de lesa humanitat no estarien emparats, ha dit, per la Llei d'amnistia del 1977 i a la qual ara la fiscalia es remet per demanar l'arxiu de la causa. Ubasart ha assegurat que en cas que el jutge desoís la denúncia, el Govern recorreria a la fiscalia de sala de Memòria Democràtica.
Carles Vallejo ha intervingut per dir que el seu cas "pretén fer justícia i memòria per a molts", molts dels quals ja no hi són. Vallejo va ser torturat durant vint dies en què va romandre detingut a la prefectura de policia de Via Laietana l'any 1970. És membre de l'Associació d'Expresos Polítics, una de les entitats memorialistes que, juntament amb Òmnium Cultural i l'entitat jurídica Iridia, van impulsar la querella.
Membre de les aleshores clandestines CCOO, Vallejo va ser detingut en el transcurs de les protestes contra el procés de Burgos l'any 1970, un dels grans sumaris judicials de la dictadura. El comissari Genuino Navales va dirigir els interrogatoris i les tortures a Via Laietana. Però com Vallejo va explicar en una entrevista a Nació, la seva trajectòria explica moltes coses de la Transició. Navales va ser promocionat amb l'adveniment de la democràcia i seria cap de seguretat durant la primera visita del Papa a Barcelona, el 1982, i director general de Protecció Civil. Històries de la Transició.