"Com esteu?" Pedro Sánchez entra a Casa Labra (la taverna on va néixer el PSOE) i s'asseu a la tauleta on Jordi Évole ja l'està esperant mentre revisa el guió de l'entrevista. Són aquelles prèvies clàssiques dels programes d'Évole, on un fals off the record dona pas a l'entrevista formal. Però tant Sánchez com els espectadors ens sabem de memòria aquest recurs, així que quan el president del govern pregunta amb picardia com esteu a l'equip de la productora, en el fons ja ho està preguntant a la senyora de Nou Barris que avui té posada La Sexta.
Sánchez de seguida es posa a treballar, i a la primera pregunta ja respon que aquest 23J la ciutadania només té dues opcions: o revalidar l'infern PP-Vox o votar-lo a ell (perquè seria una llàstima que, després del fatídic 28M, l'esquerra caigués en la fragmentació, oi?). L'embat és tan ràpid i directe que Évole es veu obligat a fer-li la cobra i a demanar-li si us plau que no tregui l'argumentari tan aviat.
Però és que Sánchez ha vingut a aquesta entrevista amb l'argumentari estudiat i amb una actitud que, de tant repetir-la funció rere funció, ja forma part intrínsecament del personatge. La cara, el posat, la comunicació verbal i no verbal del president espanyol són de víctima experimentada, de gran patum d'ulls tristos i celles arcades. Ja ho era fa 7 anys, quan es va asseure en aquesta mateixa taula amb Évole per oxigenar les ferides que li havia causat la punyalada del seu propi partit, però ara es fa evident que té el paper de víctima molt més assumit i consolidat. Encara no té el plor d'Emma Vilarasau, però tota la resta és homologable.
Évole li deixarà fer aquest paper en determinats moments, però en molts altres farà de periodista. I sovint adoptarà una posició intermèdia, posant-se el barret de coach o de psicòleg. I és que algunes de les seves preguntes, formulades com a retret, en el fons són una sacsejada d'espatlles feta des de la camaraderia. Això es nota molt, per exemple, quan enumera al líder socialista errors de comunicació clamorosos durant el seu mandat. Són atacs d'entrenador personal, pero cómo puede ser, Pedro, por el amor de Dios, però no passa res perquè en aquest tipus d'entrevistes el foc amic també acostuma a ser ben valorat pels espectadors.
L'entrevista avança sense massa titulars. Com a molt, el Pedro està aconseguint encabritar (encara més) els mitjans de comunicació conservadors, valgui la redundància. El president està emprenyat amb ells per la deriva que han adoptat (la famosa derogació del sanchisme amunt i avall) i per això s'ha proposat conquerir amb la seva presència tants platós com sigui possible d'aquí al 23 de juliol. "He d'estar a tots els programes per punxar aquesta bombolla. De fet, quan mostra aquesta indignació pels fora de joc injustos que l'exèrcit conservador li assenyala cada dia, Sánchez té al cap programes i presentadors molt concrets, fàcilment endevinables (El Hormiguero, Ana Rosa...), però no s'atreveix a dir-ne els noms. "Sóc el president del govern i no assenyalaré. Seguiu la pista dels diners". Vaja, que tira el comandament i amaga la mà.
L'excusa de ser el president del govern per no venir a dir massa res la farà servir diverses vegades durant l'entrevista, i això desesperarà Évole, que per aterrar i humanitzar una mica el personatge es veurà empès a fer-li preguntes de caràcter més personal, com ara si parla de sexe amb les seves filles. (Pels lectors encuriosits: es veu que les noies en parlen més amb la seva mare, una manera com qualsevol altra de reconèixer que difícilment sap endevinar no ja el nom de la parella de la seva filla, sinó el nom de la filla mateixa).
Per acabar, Évole demana un favor al president: que l'ajudi a aconseguir que Feijóo vingui al programa. Per això proposa al líder de l'esperpèntic sanchisme que miri a càmera i li pregui al popular que no ho faci, que no vingui, he he, picada d'ullet. Però Sánchez no acaba d'entrar al joc de l'entrevistador, no li resol la papereta com voldria, ell és el president del govern i no es pot prestar a aquests divertimentos, i el final de l'entrevista queda un pèl descafeïnat, sense el mem desitjat pel programa.
Pedro Sánchez ha començat la seva aparició en aquest Lo de Évole preguntant a l'equip com està, però en el fons ha vingut aquí a preguntar-s'ho a ell mateix. Quan s'aixeca de la consulta amb el psicòleg —un professional que li ha preguntat com està, però que, a banda de preguntar-l'hi, també li ho ha resumit a base d'altres preguntes i consideracions— el president té una idea més sòlida de com es troba. I té un dia menys per trobar-se millor, abans que el mal lleig li entri per la porta.