03
de juliol
de
2023, 18:10
Actualitzat:
18:22h
Alguna cosa ha canviat des de la fatídica tarda del 17 de juny. La maniobra de Jaume Collboni per descavalcar Xavier Trias d'una alcaldia que ja tocava amb la punta dels dits va tenir un efecte inesperat en l'independentisme: de sobte, les cúpules d'ERC i Junts, de Junts i d'ERC, van arribar a la conclusió que no podien continuar instal·lats en el retret perpetu. Per això van posar en marxa un moviment -encara d'abast incert- de reconciliació, l'enèsim intent dels últims anys, que es posarà a prova quan arrenqui la campanya electoral del 23-J. De moment, als quarters generals de les dues formacions s'assegura per activa i per passiva que no hi haurà atacs creuats, que l'enemic és un altre -l'Estat, en essència, i també la possibilitat d'un govern PP-Vox, sobretot a les files d'ERC- i que la prioritat és refer una unitat de vidre.
"No atacarem els republicans com a partit, sinó la seva estratègia. Perquè els fruits salta a la vista que no hi són. Els indults, de fet, van arribar per exigència d'Europa", remarcava aquest matí un dirigent de Junts després de la presentació de la campanya, que es publicitarà amb aquest lema: "Ja n'hi ha prou". Madrid és el front en el qual hi ha hagut més divergències entre els exsocis de Govern -els punyals entre Míriam Nogueras i Gabriel Rufián han estat visibles al llarg de tota la legislatura, fos quin fos el debat a l'hemicicle-, però aquesta vegada hi ha un cert propòsit d'esmena. "A les municipals competíem a tot arreu, al Congrés s'hi pot trobar un mínim de col·laboració", ressalten les mateixes fonts de Junts. El comitè de campanya va decidir fa dues setmanes centrar-se en Rufián com a candidat i no en ERC com a partit per posar l'accent en els incompliments del PSOE, ja sigui en clau de procés com en infraestructures.
Tanmateix, en el fragor de la campanya sempre poden sorgir imprevistos. A Junts -i també entre les files republicanes- encara ressona el míssil amb el qual Oriol Junqueras va arrencar el camí cap a les municipals a compte del paper de l'espai postconvergent en l'1-O. En aquesta ocasió, i a l'espera que aquest dijous arrenqui oficialment la campanya, ERC també interpreta que l'independentisme de base està cansat de la picabaralla constant entre independentistes i centrarà els seus retrets en l'Estat i els principals partits espanyols. També té intenció de destinar part dels missatges en direcció a Sumar. "Entre el PSOE i Catalunya, sempre trien el PSOE", ha assenyalat aquest dilluns Rufián. La relació entre ERC i la vicepresidenta Yolanda Díaz es va corcar arran de la negociació de la reforma laboral, i el cert és que els republicans tenen més feeling amb Unides Podem -espai desplaçat per Díaz-. No són casuals, per exemple, els elogis de Rufián a Irene Montero, vetada en les noves llistes de l'espai a l'esquerra del PSOE.
"Sumar no és una solució i el PSOE tampoc: les coses bones que han passat i que poden passar són perquè se'ls ha obligat", ha indicat Rufián. En aquest sentit, Junts insisteix en la idea que els socialistes, pel que fa a Catalunya, disposen d'un discurs -i d'una pràctica- similar a la del PP. En una entrevista a Nació, el candidat al Senat, Antoni Castellà, assenyalava aquest cap de setmana que un executiu amb els populars i Vox seria "un problema dels espanyols", i remarcava que estaven disposats a "desestabilitzar" l'Estat per tal que Europa s'acabés implicant en la resolució del conflicte. Els dos exsocis, en tot cas, mantenen les portes obertes a consensuar el preu de la investidura de Pedro Sánchez si està en disposició de ser escollit. El vots, ha dit Rufián més d'una vegada, s'han de vendre més cars que l'any 2019.
I més enllà de les espanyoles? Davant d'un executiu format per la dreta i l'extrema dreta, el president Pere Aragonès insisteix en la idea que cal "reforçar" les institucions, i en aquest sentit ja hi ha dirigents d'ERC que, en privat, defensen la necessitat de reincorporar Junts al Govern després de la sortida protagonitzada l'any passat. L'avançament electoral està descartat -per ara-, així que Aragonès necessita més suports al Parlament per tenir estabilitat. Aquest dijous hi ha la primera reunió de coordinació i seguiment dels pressupostos d'enguany, aprovats amb els comuns i el PSC. A les portes de la campanya, per cert, se signarà el conveni de la B-40, una de les demandes dels socialistes que ara quedarà vinculada a 900 milions en infraestructures a Catalunya, com reclamava la Generalitat i com havia pactat ERC als comptes estatals.
Davant de tot això, quina estratègia farà servir la CUP? Els cupaires ja han posat les seves condicions per investir Sánchez en cas que els seus vots siguin decisius: un referèndum a Catalunya. Els anticapitalistes, que impugnen de ple la taula de diàleg i l'estratègia d'ERC a Madrid, estan pendents de seure amb els altres partits independentistes per mirar de trobar un acord de mínims de cara a les eleccions, una demanda d'Aragonès des de fa setmanes que ara com ara no ha tingut recorregut. Pocs dies abans d'arrencar la campanya, els cupaires també intenten pescar en el votant dels comuns decebut amb el veto de Díaz al referèndum i el centralisme que ha exhibit Sumar, i se situaran com el partit per frenar l'extrema dreta sense "congelar" la independència. Serà una campanya sense retrets? La resposta, camí del 23-J.