10
de juliol
de
2023, 19:10
Actualitzat:
19:11h
Feia anys en què l'Església no mantenia un perfil tan suau davant unes eleccions espanyoles que, com les del 23-J, seran transcendentals. Les diferents sensibilitats eclesials presents en el si de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) expliquen en part la voluntat de la cúpula catòlica, sota la presidència del cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, d'adoptar una posició tan ambigua com sigui possible davant la campanya electoral. Però aquesta realitat queda superada per un esdeveniment important: la designació de nou arquebisbe de Madrid, José Cobo, per succeir Carlos Osoro, de 78 anys. Un moviment important just en el tram final del pontificat de Francesc.
José Cobo va iniciar dissabte passat el seu ministeri episcopal -així s'anomena la presa de possessió en l'àmbit eclesiàstic- i ho va fer amb un discurs sorprenent. A la catedral de l'Almudena, davant les autoritats, entre les quals la presidenta Isabel Díaz Ayuso i l'alcalde José Luis Martínez Almeida, el nou arquebisbe va confirmar la seva línia progressista i va llançar un missatge de compromís social i proximitat amb els qui pateixen.
"Dialogarem i ens entendrem, no només amb els qui pensem de manera similar, sinó també amb els qui veuen les coses de manera diferent". "La nostra veu harmònica com a Església no serà la de tenir la raó en tot (...) ni molt menys d'identificar-nos amb una o altra ideologia política o cultural. Tampoc volem quedar-nos enyorant el passat ni ens entretindrem a multiplicar condemnes". Tot seguit, va proclamar que "les migracions, la desigualtat, la soledat, la violència i el sense sentit són els racons on les persones desplaçades, els pobres, els captius, els cecs i els oprimits ens esperen (...) Sense els pobres no hi ha camí. Sense la seva inclusió social i eclesial, l'alegria de l'Evangeli seria un impossible".
Tot una declaració d'intencions davant la classe governant madrilenya, d'un catolicisme molt diferent. L'endemà, diumenge, arribava una notícia de Roma. El papa Francesc nomenava un nou grup de cardenals. José Cobo era un d'ells. Madrid és seu cardenalícia, però és del tot inhabitual que el Papa faci cardenal a un nou arquebisbe quan encara és viu el cardenal arquebisbe anterior i pot votar en un hipotètic conclave. A Osoro encara li queden dos anys com a cardenal elector. Per tant, el gest de Francesc envers Cobo, jove com a prelat als seus 57 anys, ha de ser subratllat. Roma ha dit molt clar qui és el seu home a Espanya, quan Omella ha iniciat la fase final al capdavant de l'episcopat.
Equilibrismes entre bisbes
L'estrella ascendent del cardenal Cobo conviu per ara amb un episcopat que, amb prelats com Omella i Osoro, es mou entre equilibris. Queden lluny els temps dels grans missatges polítics, sempre mirant a la dreta, dels cardenals Antonio María Rouco i Antonio Cañizares. Avui dia, la branca conservadora espera moments millors, amb noms com el jesuïta Martínez Camino, que s'ha quedat de bisbe auxiliar de Madrid, o com Jesús Sanz Montes, arquebisbe d'Oviedo. El 28 de juny, després de la reunió de la permanent de la Conferència Episcopal, el secretari general dels bisbes, Francisco César García Magán, va assenyalar alguns criteris a tenir en compte pels fidels davant les eleccions del 23-J. García Magán és un home de carrera diplomàtica i va ser tan prudent com va poder. Va convidar a la participació, va assenyalar que la doctrina de l'Església no té partit i que les diverses formacions en pugna coincideixen en uns o altres aspectes del catolicisme.
García Magán, home de perfil conservador moderat, va condemnar la "violència intrafamiliar o extrafamiliar", i en això va recordar el discurs de Vox, va recordar el valor de la "vida" -que és el que va destacar la premsa conservadora-, però també va esmentar "els drets de la vida nascuda" en relació als drets socials dels col·lectius més fràgils.
L'any 2024, els bisbes de la CEE elegiran un nou president. Serà el moment per avaluar la correlació de forces real dins de la jerarquia de l'Església. Fins ara, cardenals propers a Francesc com Omella i Osoro han mantingut la primacia, però han hagut de navegar l'Església enmig de la crisi que han suposat els escàndols de pederàstia -tema al qual l'episcopat s'ha resistit a entomar de manera nítida- i les controvèrsies amb el govern de coalició per temes com la llei de l'eutanàsia. Amb tot, el mandat d'Omella passarà a la història com el d'un dignatari que s'ha negat a afegir l'Església al front "antisanchista".
S'ha hagut d'anar als prelats més reaccionaris com el valencià Cañizares -que es va retirar fa uns mesos per edat- o l'esmentat Sanz Montes, d'Oviedo, per trobar arquebisbes amb voluntat de "croada" contra el govern de coalició. Caldrà veure com es mourà l'Església en cas d'una nova majoria de dretes a Espanya. De moment, però, Roma sembla apuntar, amb l'ascens de José Cobo, que té nostàlgia d'un nou Tarancón, el líder de l'Església que va plantar cara a Franco els anys setanta.