L'Espanya Buidada, la gran oblidada de la discussió electoral

El debat entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo va estar farcit d'insults i mentides, la majoria proferides per un líder del PP que no va tenir escrúpols per dir falsedats per desconcertar el contrincant. Feijóo no va presentar gairebé cap proposta programàtica. I, de fet, el debat també va ser, sobretot, una mostra dels problemes de fons que no es van tocar. Una de les absències més greus va ser la de l'Espanya Buidada. Mentre la campanya s'enfanga amb un PP que juga a teories conspiratives, diverses plataformes electorals que es reclamen de l'Espanya oblidada concorren a les urnes i poden ser determinants en alguna circumscripció.

Un dels fenòmens més interessants -i desconeguts- que s'han produït en la societat espanyola dels darrers anys ha estat el de l'Espanya Buidada, una suma de plataformes sorgides els darrers anys per denunciar dècades d'abandonament del territori. Unes plataformes que en molts casos es van constituir en llistes electorals en diverses províncies de la meseta profunda i que en algun moment va semblar que amenaçaven el bloc polític dominant. 

L'advertiment savi de Josep Fontana

El setembre del 2017, en una entrevista a Nació, poc abans de la seva mort, l'historiador Josep Fontana advertia: "Hi ha un seguit de problemes de fons que s'estan produint a l'Estat que no són gaire percebuts. Hi ha tot una part que va des de Galícia, bona part de Castella-Lleó i Extremadura, que s'està despoblant i empobrint d'una manera terrible sense que se'n sigui conscient". I afegia: "Una ciutat com Salamanca està afrontant una pèrdua de població molt forta. La política econòmica que se segueix no actua sobre aquests problemes. Només cal veure com els recursos de l'Estat es van posar generosament al servei del rescat bancari i el que això ens ha costat a tots". Sis anys després, aquest problema és ben present, malgrat que encara no està en les prioritats del debat polític.

L'Espanya Buidada serà present electoralment, amb sigles diferents, a deu províncies el 23-J: Terol, Saragossa, Osca, Sòria, Salamanca, Palència, Burgos, Lleó, Valladolid i Astúries. El moviment funciona com una federació de partits i ha tingut un desenvolupament diferent en cada territori. Per això en alguns casos es presenten sota unes sigles pròpies que ja s'han consolidat a ulls de part de la ciutadania. És el cas de Terol Existeix o Sòria Ja!, sens dubte les dues plataformes amb més tradició. 

Terol, capdavantera

Tomás Guitarte, portaveu de l'Espanya Buidada, ha estat el diputat de Terol Existeix la passada legislatura, després d'haver estat primera força a la demarcació el 2019. Ara hi torna i es mostra confiat de mantenir l'escó que va guanyar -Terol en té 3-. Guitarte atén Nació pocs minuts abans de participar en un míting del partit i es mostra "satisfet" a l'hora de fer balanç de la seva feina al Congrés. "Hem aconseguit un canvi de percepció pel que fa a un tema com el despoblament, que és resultat d'un desequilibri territorial i un model de desenvolupament que s'ha imposat", remarca.

Guitarte va votar la investidura de Pedro Sánchez. Decebut? El candidat assenyala els avenços assolits: "Un pla de 130 mesures amb una inversió prevista de 10.000 milions d'euros que s'ha vist obstaculitzat per un escenari de pandèmia, i algun pas endavant en la descentralització de seus, com el Centre de Dades de la Seguretat Social a Sòria". Però els compromisos s'han quedat curts: "Les ajudes a empreses que volen invertir en zones poc poblades tenen unes quanties molt minses i nosaltres valorem els compliments de l'executiu en un 60%".     

Sòria: 8,6 habitants per quilòmetre quadrat

Ángel Ceña és el cap de llista de Sòria Ja! en les eleccions del 23-J. Parlant amb Nació, defineix les plataformes soriana i de Terol com a "moviments socials germans". És més crític amb el govern de Sánchez, que segons ell ha fet canvis més en el terreny "cosmètic", com posar Repte Demogràfic al ministeri de Transició Ecològica. Ceña considera que la despoblació encara ha d'entrar en el debat polític i es queixa que la realitat del territori rural fos del tot absent del debat Sánchez-Feijóo. 

El candidat aporta algunes dades que expliquen la realitat més descarnada del seu territori: "Som 88.000 persones, 8,6 habitants per quilòmetre quadrat, similar a Lapònia. En algunes comarques, la densitat és de 2 persones per quilòmetre quadrat. Som la província més despoblada d'Espanya. La meitat de la nostra gent viu fora de Sòria". En les eleccions a les Corts de Castella i Lleó, Sòria Ja! va obtenir el 43% a la demarcació i 3 diputats regionals. Volen fer-se amb 1 dels 2 diputats sorians al Congrés. Ara, però, sap que el context ha canviat. Les enquestes del CIS ja no pregunten per ells.

Ser dona a l'Espanya Buidada

Les dones de l'Espanya Buidada viuen la seva realitat des d'una perspectiva diferent a la del país urbà. Nieves Trigueros és la coordinadora de la plataforma a Palència i cap de llista al Congrés. Activista social de fa anys, es rebel·la contra certa imatge de la dona rural: "No és una dona submisa i apagada, sinó moderna, activa i moltes amb estudis universitaris. Hem de trencar els estereotips". I assegura que, per les dones, viure a la Ibèria abandonada és encara més dur: "No hi ha pediatres, si has de dur el nen a un hospital has de fer 15 quilòmetres. En una família, si hi ha nens, necessites dos cotxes per dur-los a l'escola. I a més som les qui tenim cura dels avis".

Trigueros viu a Meneses de Campos. Pels qui hi viuen, homes i dones, les urgències són dures. Si et trobes malament de nit, has de fer 40 quilòmetres fins a Palència. Si tens un infart, la situació és pitjor: Palència no té unitat de cardiologia i has d'anar a Valladolid. Per això reclamen targeta sanitària universal, no circumscrita a una província.  

A la gent de l'Espanya Buidada els agrada citar una frase de l'escriptor Julio Llamazares: "Espanya és una campana amb un gran batall central, amb un perímetre molt fort però buida per dins". La seva lluita no és fàcil i es lliura enmig d'un profund silenci, el de la terra oblidada. Aquest 23 de juliol, sense batall, intentaran malgrat tot fer-se escoltar.