El substrat del
23-J és, segurament, un dels més complexos des de la
Transició. Les cartes que hi ha damunt la taula estan més clares que mai: un bloc progressista format pel
PSOE i
Sumar que aspira a continuar amb l'agenda legislativa des de la
Moncloa, i un bloc conservador que, a diferència d'altres ocasions, inclou l'extrema dreta com a peça clau per desplegar l'acció legislativa,
ja sigui amb suport parlamentari o des de dins del consell de ministres. Al contrari del que passava en l'etapa de
José María Aznar i de
Mariano Rajoy al capdavant del PP, l'existència de Vox condiciona el full de ruta dels conservadors. Encara més després d'una legislatura amb avenços socials que sobre els quals la dreta ha edificat una oposició
implacable.
Igualtat -amb el
feminisme com a peça central d'aquesta carpeta-, memòria històrica, educació, model d'estat, fiscalitat, agenda internacional i immigració són els principals aspectes que hi ha en joc aquest diumenge i, sobretot, l'endemà de les eleccions. El clima de contrareforma amenaça algunes de les
conquestes aconseguides els últims anys i augura, en cas d'un govern compartit de PP i Vox, un escenari de
mobilitzacions al carrer.
Igualtat i feminisme, dos conceptes amenaçats
La igualtat i el feminisme han estat dos conceptes que han format part del nucli del govern de coalició. El ministeri específic liderat per
Irene Montero ha intentat un canvi cultural en aquesta matèria, materialitzat amb la
llei del només sí és sí, que un cop aprovada va comportar efectes nocius en forma d'excarceracions i rebaixes de penes que en van qüestionar la filosofia. Fins al punt que el PSOE, preocupat per l'efecte demoscòpic de la norma,
va aliar-se amb el PP per reformar-la. Montero, de fet,
ha estat vetada fins i tot per Sumar, on s'ha integrat
Unides Podem, a l'hora de formar part de les llistes. També ha vist com
Yolanda Díaz s'ha arrenglerat amb un feminisme més
mainstream, menys rupturista, en aquesta campanya. La
llei trans també està en el punt de mira del PP -i, no cal dir-ho, de Vox-, de manera que la contrareforma -
desacomplexada- està garantida en aspectes com aquest. Es declinarà sovint la
derogació. Els pactes entre PP i Vox a diverses autonomies posen en qüestió el compromís dels populars en matèria de
violència masclista, que l'extrema dreta nega i substitueix per
"intrafamiliar".
Memòria històrica, derogació a la vista?
Alberto Núñez Feijóo va ser taxatiu en la precampanya: derogarà la llei de memòria democràtica
aprovada la tardor de l'any passat. Una de les novetats de la norma, per exemple, és que s'obre la porta a estudiar possibles vulneracions de drets humans entre els anys 1978 i 1983, en el marc de la Transició. La dreta sempre ha mirat amb reticències qualsevol iniciativa vinculada a repassar de manera crítica la història d'Espanya, especialment durant la
Guerra Civil i els quaranta anys de dictadura, però mai ha estat tan taxativa com ho és Vox.
Santiago Abascal, per exemple, va definir Sánchez com el pitjor president dels últims vuitanta anys, és a dir, comptabilitzant el temps del
franquisme com si fos un règim legítim. Si l'extrema dreta condiciona el govern espanyol o la majoria parlamentària, la memòria es tornarà a tocar.
Eutanàsia i avortament, qüestionats
"S'haurà d'ajustar", ha ressaltat Feijóo en més d'una ocasió. Vox ha parlat obertament de "cultura de la mort", per referir-se tant a la
llei d'eutanàsia aprovada al Congrés com també a les presumptes facilitats que hi ha per avortar a l'Estat. La
llei de l'avortament, per cert, ha estat avalada definitivament pel
Tribunal Constituconal (TC), de manera que qüestionar-la o fer-ne una de nova té unes perspectives més delicades. Sobre l'eutanàsia, en tot cas, el candidat del PP ha remarcat que demanarà "informes" abans de prendre qualsevol decisió al respecte.
Educació, la reforma de sempre?
Una de les normes no escrites de cada canvi a la Moncloa és que implica, més d'hora o més tard,
una nova llei d'educació. El govern de coalició PSOE-Unides Podem no ha estat una excepció, i Feijóo ja ha anunciat que introduirà canvis en la normativa. En aquest sentit, una ullada al mapa autonòmic permet deduir que Vox ha posat la banya en influir sobre l'educació que reben els infants i adolescents. A
Extremadura, per exemple, van demanar les competències en aquest àmbit, on aspiren a ser influents en continguts. I també hi ha una altra qüestió: l'extrema dreta -sobretot pel missatge que suposa en clau catalana- reclama recentralitzar les competències en educació. En altres paraules, que
les autonomies no gestionin aquesta carpeta.
Model d'estat, quaranta anys després
Aquesta
recentralització que es pot produir en educació és indicativa de fins a quin punt hi ha en joc el model autonòmic. La manera de procedir de Rajoy a la Moncloa -i que en alguns casos ha continuat amb Sánchez- ja va tendir a treure poder a les autonomies, ja fos a través del
fons de liquiditat autonòmica (FLA) o la manera de gestionar el marge de dèficit. El model de finançament no s'ha tocat des del 2009 -va caducar el 2014, fa quasi deu anys-, i les promeses -com les que ha fet el PSC en campanya- tendeixen a no complir-se. En clau catalana, cap partit avala el referèndum, però només el PP assaja un retorn al 2017, especialment pel que fa a les receptes per frenar un nou embat. Feijóo, en aquest sentit, defensa tipificar l'organització d'un referèndum com a delicte -no és així des del 2005- i tornar a crear el delicte de
sedició.
Fiscalitat, dos models contraposats
En l'últim tram del mandat, Sánchez s'ha caracteritzat per un gir a l'esquerra que l'ha portat a gravar amb més impostos les energètiques i la banca fruit dels beneficis derivats de l'encariment del preu de la llum i de la
inflació, i també de la pujada dels tipus d'interès. El PP s'ha oposat a totes aquestes iniciatives, de manera que el líder del PSOE els ha acusat d'estar sempre al costat dels "poderosos". La fiscalitat és un dels aspectes que estan en joc aquest 2023, també pel que fa a la ciutadania: Feijóo s'ha compromès a
rebaixar l'IRPF a qui cobri menys de 40.000 euros l'any, i sosté que té marge per fer-ho abans que hagin passat els primers 100 dies de mandat. A les Illes Balears i al País Valencià ja s'ha suprimit l'
impost de successions.
Habitatge, una batalla llarga
Una de les últimes lleis aprovades al Congrés és la d'habitatge, que delimita zones tensades en les quals es pot
limitar el preu del lloguer. El PP l'ha arribat a qualificar de "cancerígena", i també aposta per derogar-la si arriba al poder. La llei d'habitatge va suposar una de les negociacions més dures entre Sánchez i l'espai d'Unides Podem al govern espanyol, però finalment va sortir del consell de ministres i es va aprovar al congrés amb els socis de la investidura. Un recorregut que pot ser curt si Feijóo la deroga en un moment en què les autonomies ja estan pensant en quines zones acaben limitant el preu del lloguer. Les ocupacions també tindran el seu moment de glòria al Congrés en funció de qui acabi governant.
Agenda internacional amb incògnites
Sánchez ha sabut desplegar una agenda internacional prou sòlida, amb bons contactes amb la Comissió Europea -té tracte directe amb
Ursula von der Leyen- que li han permès aconseguir fites
com el topall ibèric del gas. Més al sud, una de les patates calentes que ha hagut de gestionar és el canvi de posicionament sobre el
Sàhara, derivat de la relació amb el
Marroc. Un país al qual s'ha assenyalat com a possible artífex de l'espionatge -amb Pegasus- al mòbil del president espanyol. Feijóo ha estat poc específic sobre política internacional, més centrat en els dubtes sobre la fiabilitat de Sánchez que en propostes pròpies. Pel que fa a Vox, la manca de qüestionament de la
Unió Europea (UE) i de l'
OTAN els allunya d'altres extremes dretes del continent. Tanmateix, hi ha un aspecte cabdal del seu programa que parla de defensar la primacia de la Constitució per sobre del dret europeu, en la línia d'
Hongria o
Polònia.
Immigració, cavall de batalla de Vox
Aquest és un dels aspectes més delicats que hi haurà en joc la propera legislatura, perquè el llenguatge de Vox es basa en vincular immigració i delinqüència, com s'ha constatat en tots els debats. I té a veure, també, amb l'agenda internacional: l'extrema dreta acusa el Marroc de permetre "onades d'immigració massiva", de manera que es posiciona a favor de protegir
Ceuta i
Melilla. Sánchez, en l'últim mandat, ha diluït les promeses migratòries, tot i que cada dia
moren cinc persones de mitjana a les fronteres espanyoles amb les dades del 2023 a la mà. Queden lluny els dies en què, acabat d'aterrar a la Moncloa, feia mans i mànigues per rebre el vaixell
Aquarius al
Port de València. Cinc anys són una eternitat, en política. Una frase que es pot tornar a complir quan ja es conegui qui ocuparà la Moncloa la propera legislatura.
