Repòquer de presidents a la Catalunya Nord en ple debat sobre la investidura de Sánchez

Aragonès i Puigdemont comparteixen acte en homenatge a Pau Casals amb altres exdirigents catalans enmig d'unes negociacions a Madrid en què l'amnistia pren cada cop més protagonisme

Carme Rocamora / Lluís Girona
21 d'agost de 2023, 12:20
Actualitzat: 14:29h
Els presidents de la Generalitat a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord
Els presidents de la Generalitat a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord | Europa Press
La CatalunyaNord acull aquest dilluns una trobada que ha adquirit més dimensió de la que en un inici es preveia. PereAragonès i CarlesPuigdemont coincidiran en un acte d'homenatge a Pau Casals en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i en què també hi haurà Jordi Pujol, José Montilla i Quim Torra -només falten ArturMas, de vacances, i PasqualMaragall, per motius de salut-. Però més enllà del record de bona part dels presidents de la Generalitat per l'il·lustre músic, el context a Madrid serà protagonista de la trobada momentània -no hi ha prevista cap reunió de manera oficial- entre dos dels pesos pesants d'ERC i Junts.

Amb la presidència del Congrés dels Diputatss'ha posat en evidència que les dues formacions independentistes són més que necessàries si Pedro Sánchez vol ser president, i per això el PSOE ha de picar a la porta dels republicans, però també a la liderada per Laura Borràs i Jordi Turull. Els contactes tot just comencen i el mateix Aragonès ja advertia que seria un procés "llarg i complex". Puigdemont, de manera més o menys críptica, també ha deixat clar que fer presidenta Francina Armengol no és fer president Sánchez i que la investidura està "exactament allà" on estava l'endemà del 23-J.


No és del tot cert, però. Ara ja s'ha comprovat que Junts ha entrat al joc negociador per primer cop, que ha abandonat la situació de bloqueig i que presenta exigències a canvi dels vots per al PSOE. Que els socialistes accedeixin a un referèndum és pràcticament impossible, i per això ara pren protagonisme l'amnistia. És una condició compartida per ERC i Junts, i acontenta a uns i altres perquè significa el reconeixement explícit de l'Estat que els fets de l'1-O no van ser constitutius de delicte. De retruc, permetria el retorn de Puigdemont amb garanties de no ser detingut.
 

Sense immunitat, però sense ordre de detenció

Puigdemont visitarà la Catalunya Nord per primera vegada després que la justícia europea li retirés la immunitat. A principis de juliol, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va retirar la protecció parlamentària a Puigdemont, ToniComín i Clara Ponsatí. Això deixa els dirigents independentistes en una situació incerta, perquè obre la porta a la possibilitat que el jutge Pablo Llarena emeti noves ordres de detenció, si bé com que no ho ha fet encara, és poc previsible que aquest dilluns passi. Complicat que es repeteixi un cas Alemanya o Sardenya. En el cas de Ponsatí, ja va tornar a Catalunya i va ser detinguda per presentar-la al Suprem, tot i que va sortir-ne en llibertat a un pas de judici per desobediència.


La decisió del TGUE, on els independentistes no acostumen a obtenir victòries importants, es pot recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on sí que se'ls ha donat la raó en més d'una ocasió. Un exemple d'això és, precisament, sobre la immunitat. Tot i això, Puigdemont va preferir no viatjar a Estrasburg -tampoc hi havia ordre de detenció vigentquan es va retirar aquesta protecció davant el perill de trepitjar sòl francès. Ara, a la Catalunya Nord, ho farà.
 
Curiosament, hi ha un precedent en un escenari similar. Puigdemont és un habitual a la Universitat Catalana d'Estiu, però a l'estiu del 2021 no gaudia d'immunitat parlamentària, com ara, i va preferir absentar-se. Llavors, tres agents de la gendarmeria francesa van personar-se a Prada preguntant per l'expresident tot i que tampoc hi havia una ordre de detenció. Ara bé, en aquell moment Sánchez no necessitava els vots de Junts i ara sí.