29
d'agost
de
2023, 19:30
Actualitzat:
19:32h
A l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) li agrada dir que cada manifestació de la Diada ha provocat sacsejades institucionals. Aquestes sacsejades, amb cada edició, han anat passant de tenir efectes externs a tenir-los de més interns dins del moviment independentista. Es va passar de descartar el pacte fiscal i de convocar eleccions anticipades -2012, la primera gran concentració, amb Artur Mas a Palau-, o bé de generar pressió per posar les urnes el 9-N o bé l'1-O -els anys 2014 i 2017, puntals del procés-, a crear el marc adequat perquè Junts deixés el Govern per voluntat pròpia en el marc del desgast entre ERC i el partit de Carles Puigdemont. La Diada d'enguany, que l'ANC també vol aprofitar per propiciar una nova etapa dins del moviment -ancorada en la unilateralitat i allunyada de qualsevol col·laboració amb l'Estat que no passi per negociar la independència-, torna a posar tots els actors davant del mirall.
I, si els posa davant del mirall, és precisament perquè en cap cas s'ha resolt la desunió estratègica. Un fet amb càrrega simbòlica ho va confirmar en les negociacions amb el PSOE per constituir la mesa del Congrés dels Diputats, presidida per Francina Armengol i controlada pels socialistes i Sumar gràcies a l'independentisme. En les converses amb el partit de Pedro Sánchez, ERC i Junts no van celebrar cap reunió per pactar l'estratègia. Es va acabar parlant, de fet, de carpetes similars -l'oficialitat del català, comissions d'investigació sobre Pegasus o els atemptats del 17-A-, però sense coordinar-se. Els republicans insisteixen que cal canviar aquesta dinàmica de cara a la investidura de Sánchez, però Junts, per ara, no s'hi posa bé. La intenció és "demostrar que es pot negociar diferent", com sostenen a la sala de màquines del partit.
La investidura del líder del PSOE, de fet, serà la qüestió central de la Diada. Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, no amagava la setmana passada -en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies- que la voluntat de l'entitat era "sacsejar" la negociació que hi ha en marxa a Madrid, centrada específicament en trobar la fórmula d'una amnistia que permeti acabar de desjudicialitzar el procés. Davant de la investidura, els republicans plantegen aquesta amnistia, defensen continuar amb el camí del diàleg encetat la legislatura passada, acabar amb el dèficit fiscal i aconseguir el traspàs de Rodalies. Junts es manté en silenci -aquest dijous es reuneix la cúpula a Altafulla per encetar el curs-, però el llistó serà alt. Al timó de les converses hi ha Carles Puigdemont, ja reconegut com a interlocutor i imprevisible com a negociador.
És altament improbable que l'Onze de Setembre s'hagi arribat a cap acord amb el PSOE, i també que s'hagin estripat les cartes. El primer intent d'investidura anirà a càrrec d'Alberto Núñez Feijóo els dies 26 i 27 de setembre, un termini que Sánchez aprofitarà per negociar de manera discreta. La Diada, per tant, es convertirà en un termòmetre per saber com respira el carrer en relació a les converses obertes a Madrid, com també ho serà el discurs del president Pere Aragonès -previst per diumenge 10, gravat des de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)-, sempre farcit de referències a l'actualitat. També el debat de política general, que se solaparà amb l'intent de Feijóo, servirà de pont aeri entre el Congrés i el Parlament.
Què farà Aragonès amb la Diada, que enguany es tanca a Plaça Espanya? L'any passat va optar per desmarcar-se'n, com també ho va fer ERC, molest pel to de l'ANC. Cap membre de la plana major dels republicans va assistir a una concentració en la qual es va acusar el Govern de ser autonomista i es va reclamar la convocatòria d'eleccions anticipades. Un discurs, la primera gran intervenció de Dolors Feliu, que al seu entendre va tenir influència en la sortida de Junts del Govern -un mes després, la militància va votar sortir-ne amb un resultat ajustat- i que va certificar el trencament definitiu de l'Assemblea amb l'executiu, però també amb Òmnium, menys altisonant. Tampoc en l'àmbit civil hi ha la unitat dels moments àlgids del procés.
En aquesta ocasió, Aragonès encara no ha concretat si anirà a la concentració de l'ANC, com tampoc ho ha fet ERC. La cúpula de Junts -amb Laura Borràs i Jordi Turull, el segon amb més pes que la primera de portes endins de cara a la negociació amb Madrid- sí que té previst concórrer a la manifestació. Sacsejarà una vegada més l'ANC les consciències de la cúpula del moviment? Aconseguirà desactivar qualsevol pacte amb Madrid que no inclogui exclusivament l'amnistia i l'autodeterminació? De moment, l'Assemblea ha estat inflexible: el dia que es va acordar la mesa del Congrés, l'entitat va definir el pacte com una "submissió a l'Estat". Del to que es faci servir abans de l'11-S també en dependran les presències. I, sobretot, les absències.
I, si els posa davant del mirall, és precisament perquè en cap cas s'ha resolt la desunió estratègica. Un fet amb càrrega simbòlica ho va confirmar en les negociacions amb el PSOE per constituir la mesa del Congrés dels Diputats, presidida per Francina Armengol i controlada pels socialistes i Sumar gràcies a l'independentisme. En les converses amb el partit de Pedro Sánchez, ERC i Junts no van celebrar cap reunió per pactar l'estratègia. Es va acabar parlant, de fet, de carpetes similars -l'oficialitat del català, comissions d'investigació sobre Pegasus o els atemptats del 17-A-, però sense coordinar-se. Els republicans insisteixen que cal canviar aquesta dinàmica de cara a la investidura de Sánchez, però Junts, per ara, no s'hi posa bé. La intenció és "demostrar que es pot negociar diferent", com sostenen a la sala de màquines del partit.
La investidura del líder del PSOE, de fet, serà la qüestió central de la Diada. Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, no amagava la setmana passada -en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies- que la voluntat de l'entitat era "sacsejar" la negociació que hi ha en marxa a Madrid, centrada específicament en trobar la fórmula d'una amnistia que permeti acabar de desjudicialitzar el procés. Davant de la investidura, els republicans plantegen aquesta amnistia, defensen continuar amb el camí del diàleg encetat la legislatura passada, acabar amb el dèficit fiscal i aconseguir el traspàs de Rodalies. Junts es manté en silenci -aquest dijous es reuneix la cúpula a Altafulla per encetar el curs-, però el llistó serà alt. Al timó de les converses hi ha Carles Puigdemont, ja reconegut com a interlocutor i imprevisible com a negociador.
És altament improbable que l'Onze de Setembre s'hagi arribat a cap acord amb el PSOE, i també que s'hagin estripat les cartes. El primer intent d'investidura anirà a càrrec d'Alberto Núñez Feijóo els dies 26 i 27 de setembre, un termini que Sánchez aprofitarà per negociar de manera discreta. La Diada, per tant, es convertirà en un termòmetre per saber com respira el carrer en relació a les converses obertes a Madrid, com també ho serà el discurs del president Pere Aragonès -previst per diumenge 10, gravat des de la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)-, sempre farcit de referències a l'actualitat. També el debat de política general, que se solaparà amb l'intent de Feijóo, servirà de pont aeri entre el Congrés i el Parlament.
Què farà Aragonès amb la Diada, que enguany es tanca a Plaça Espanya? L'any passat va optar per desmarcar-se'n, com també ho va fer ERC, molest pel to de l'ANC. Cap membre de la plana major dels republicans va assistir a una concentració en la qual es va acusar el Govern de ser autonomista i es va reclamar la convocatòria d'eleccions anticipades. Un discurs, la primera gran intervenció de Dolors Feliu, que al seu entendre va tenir influència en la sortida de Junts del Govern -un mes després, la militància va votar sortir-ne amb un resultat ajustat- i que va certificar el trencament definitiu de l'Assemblea amb l'executiu, però també amb Òmnium, menys altisonant. Tampoc en l'àmbit civil hi ha la unitat dels moments àlgids del procés.
En aquesta ocasió, Aragonès encara no ha concretat si anirà a la concentració de l'ANC, com tampoc ho ha fet ERC. La cúpula de Junts -amb Laura Borràs i Jordi Turull, el segon amb més pes que la primera de portes endins de cara a la negociació amb Madrid- sí que té previst concórrer a la manifestació. Sacsejarà una vegada més l'ANC les consciències de la cúpula del moviment? Aconseguirà desactivar qualsevol pacte amb Madrid que no inclogui exclusivament l'amnistia i l'autodeterminació? De moment, l'Assemblea ha estat inflexible: el dia que es va acordar la mesa del Congrés, l'entitat va definir el pacte com una "submissió a l'Estat". Del to que es faci servir abans de l'11-S també en dependran les presències. I, sobretot, les absències.