21
de setembre
del
2023
Actualitzat
a la
13:34h
La Fiscalia ha demanat al jutjat 18 de Barcelona que investigui les tortures de la policia franquista al sindicalista Carles Vallejo a la comissaria de Via Laietana. El fiscal, en coordinació amb la Unitat Especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, s'ha mostrat favorable a admetre a tràmit la querella de Vallejo contra sis policies per crims contra la humanitat i tortures patides durant la seva detenció l'any 1970.
És la primera vegada que la Fiscalia accepta investigar els crims de la dictadura des que el Congrés va aprovar la nova llei de memòria històrica, que obre la porta a indagar en delictes que la llei d'amnistia de 1977 impedia perseguir. En un comunicat, el ministeri públic argumenta que el marc legal imposa el deure d'investigar les violacions de drets humans que van tenir lloc durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
La querella interposada per Vallejo, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural i Irídia, és la primera per les tortures a Via Laietana. El sindicalista va patir tota mena d'agressions a la comissaria i acusa de tortures sis policies, amb el comissari Juan Vicente Creix al capdavant. Va estar 20 dies detingut i la defensa sosté que els policies van cometre crims de lesa humanitat i que l'Estat té el deure d'investigar-los, identificar els responsables i reparar les víctimes. El moviment de Fiscalia és un primer pas en aquest sentit.
En una entrevista a Nació just després de presentar la querella, Vallejo detalla les tortures que va patir a Via Laietana. "El primer que t'estaborneix és pensar que estàs allí sense límit de temps. Això va ser el pitjor de tot. Perquè estàvem sota un estat d'excepció. Estaves sol davant d'aquesta gent, aïllat, i podies estar-hi mesos", explica, i remarca que davant dels torturadors no creu en el "perdó", sinó que vol "justícia".
És la primera vegada que la Fiscalia accepta investigar els crims de la dictadura des que el Congrés va aprovar la nova llei de memòria històrica, que obre la porta a indagar en delictes que la llei d'amnistia de 1977 impedia perseguir. En un comunicat, el ministeri públic argumenta que el marc legal imposa el deure d'investigar les violacions de drets humans que van tenir lloc durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
La querella interposada per Vallejo, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural i Irídia, és la primera per les tortures a Via Laietana. El sindicalista va patir tota mena d'agressions a la comissaria i acusa de tortures sis policies, amb el comissari Juan Vicente Creix al capdavant. Va estar 20 dies detingut i la defensa sosté que els policies van cometre crims de lesa humanitat i que l'Estat té el deure d'investigar-los, identificar els responsables i reparar les víctimes. El moviment de Fiscalia és un primer pas en aquest sentit.
En una entrevista a Nació just després de presentar la querella, Vallejo detalla les tortures que va patir a Via Laietana. "El primer que t'estaborneix és pensar que estàs allí sense límit de temps. Això va ser el pitjor de tot. Perquè estàvem sota un estat d'excepció. Estaves sol davant d'aquesta gent, aïllat, i podies estar-hi mesos", explica, i remarca que davant dels torturadors no creu en el "perdó", sinó que vol "justícia".