08
d'octubre
de
2023, 12:35
Actualitzat:
12:43h
Una setmana després que més de dos milions de catalans sortissin al carrer per votar en el referèndum de l'1-O, l'unionisme es va desplegar a Barcelona en una convocatòria de Societat Civil Catalana (SCC), amb unes 350.000 persones per aturar el full de ruta independentista. Sis anys després, l'espanyolisme vol tornar a demostrar que pot omplir els carrers contra les pretensions d'ERC i Junts, que ara són escoltades pel PSOE. El 8 d'octubre del 2017, a la manifestació, hi era Salvador Illa, del PSC. Enguany, però, la imatge serà ben diferent. Mentre tot el bloc progressista va assumint l'amnistia, el bloc de la dreta s'aïlla i només li queda la carta de la crispació al carrer, com es veurà aquest diumenge, en una convocatòria on es desplegaran majoritàriament PP i Vox.
'No en el meu nom: ni amnistia ni autodeterminació' és el lema de la jornada on el bloc de la dreta, que ha fracassat en el seu intent de situar el candidat del PP,Alberto Núñez Feijóo, al capdavant del Congrés, intenta exhibir la força que no té a la cambra baixa. Malgrat que Societat Civil Catalana ha intentat enviar un missatge als partits demanant que no exhibeixin logos per evitar que s'apropiïn de la manifestació, aquests ja ho han fet. Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya, va ser de les primeres a anunciar que no faltaria a la cita el mateix dia en què es va anunciar. Aquest diumenge, la manifestació baixa pel passeig de Gràcia, això sí, amb molts espais buits.
Sigui com sigui, l'organització ha habilitat autobusos des de diverses ciutats grans com Navarra, València, Madrid, Tarragona i Girona. Segons expliquen des de SCC, múltiples persones que volen assistir-hi no poden perquè els trens "estan plens". Per això, SCC ha demanat a Renfe que habiliti "serveis complementaris" per atendre les demandes de Saragossa, Madrid i València.
En les previsions de l'entitat espanyolista hi figura que no hi hagi polítics situats en el primer bloc de la manifestació. A la capçalera hi seran la presidenta de SCC, Elda Mata; el vicepresident, Álex Ramos; i la resta de membres de la junta directiva. També representants de la fundació Joan Boscà -treballa per promoure la "concòrdia" entre espanyols- i membres d'entitats de la societat civil espanyolistes de les Illes Balears, Navarra i el País Valencià. També ha confirmat la seva assistència el sindicat de la Policia Nacional Jupol.
Dalt de l'escenari hi intervindran la presidenta i el vicepresident de SCC, però també Teresa Freixes, catedràtica i constitucionalista que va formar part del grup d'ideòlegs jurídics de Ciutadans; i Francisco Vázquez, exalcalde de la Corunya del PSOE i posteriorment col·laborador dels taronges. Tots ells prendran la paraula després del recorregut de la manifestació, que baixarà pel Passeig de Gràcia des de Provença i arribarà fins a la Gran Via. En el transcurs de l'acte, SCC també concedirà el Premi 8 d'octubre a l'escriptor Mario Vargas Llosa.
Mentre que l'entitat espanyolista ha intentat fer crides contra la politització de l'acte, aquesta és evident. Fa sis anys, a la manifestació del 2017, per part del PP, només hi havia dirigents del partit a Catalunya. Enguany, a banda d'Ayuso i Feijóo, també hi assistiran diversos barons territorials com el president de la Regió de Murcia, Fernando López Miras; i el president de Castella-La Manxa, Paco Núñez.
Fins i tot l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy havia manifestat que hi volia assistir. A més, Ayuso desfilarà acompanyada de la majoria de membres del seu govern. Tot plegat, després que els populars organitzessin el seu propi acte contra l'amnistia a Madrid aplegant més de 40.000 persones. Per part de Vox, el seu president Santiago Abascal serà el màxim representant. El dubte és si hi haurà fotografia conjunta entre els populars i els ultres.
Dimecres, al ple del Parlament, Aragonès va assegurar que és una convocatòria per continuar amb l''A por ellos', i l'endemà, dijous, el cap de l'executiu també va respondre un vídeo d'Ayuso -en el qual la líder madrilenya parlava de l'independentisme com una "minoria rabiosa"- carregant contra la dirigent madrilenya per "abocar odi constantment". Ja divendres, en una roda de premsa des de la Generalitat, Aragonès va mostrar el seu convenciment que la manifestació no afectarà les negociacions: "Tenim assumit que l'amnistia és un fet i que cal continuar treballant per solucions i perquè la societat pugui decidir el seu futur".
Mentre que l'espanyolisme no presenta cap proposta per resoldre el conflicte català i torna a recórrer als carrers per alimentar la crispació i intentar desgastar Sánchez, les converses cobre l'amnistia s'intensifiquen. Dimarts mateix, Yolanda Díaz, líder de Sumar, presentarà a Barcelona un informe jurídic que fa temps que treballa i que avala l'amnistia als encausats per l'1-O i les seves derivades. De moment, el PSOE se'n desmarca, Junts l'estudiarà i ERC prefereix prioritzar la negociació amb l'equip de Sánchez. Un Sánchez que ja defensa l'amnistia.
'No en el meu nom: ni amnistia ni autodeterminació' és el lema de la jornada on el bloc de la dreta, que ha fracassat en el seu intent de situar el candidat del PP,Alberto Núñez Feijóo, al capdavant del Congrés, intenta exhibir la força que no té a la cambra baixa. Malgrat que Societat Civil Catalana ha intentat enviar un missatge als partits demanant que no exhibeixin logos per evitar que s'apropiïn de la manifestació, aquests ja ho han fet. Isabel Díaz Ayuso, presidenta madrilenya, va ser de les primeres a anunciar que no faltaria a la cita el mateix dia en què es va anunciar. Aquest diumenge, la manifestació baixa pel passeig de Gràcia, això sí, amb molts espais buits.
Sigui com sigui, l'organització ha habilitat autobusos des de diverses ciutats grans com Navarra, València, Madrid, Tarragona i Girona. Segons expliquen des de SCC, múltiples persones que volen assistir-hi no poden perquè els trens "estan plens". Per això, SCC ha demanat a Renfe que habiliti "serveis complementaris" per atendre les demandes de Saragossa, Madrid i València.
En les previsions de l'entitat espanyolista hi figura que no hi hagi polítics situats en el primer bloc de la manifestació. A la capçalera hi seran la presidenta de SCC, Elda Mata; el vicepresident, Álex Ramos; i la resta de membres de la junta directiva. També representants de la fundació Joan Boscà -treballa per promoure la "concòrdia" entre espanyols- i membres d'entitats de la societat civil espanyolistes de les Illes Balears, Navarra i el País Valencià. També ha confirmat la seva assistència el sindicat de la Policia Nacional Jupol.
Dalt de l'escenari hi intervindran la presidenta i el vicepresident de SCC, però també Teresa Freixes, catedràtica i constitucionalista que va formar part del grup d'ideòlegs jurídics de Ciutadans; i Francisco Vázquez, exalcalde de la Corunya del PSOE i posteriorment col·laborador dels taronges. Tots ells prendran la paraula després del recorregut de la manifestació, que baixarà pel Passeig de Gràcia des de Provença i arribarà fins a la Gran Via. En el transcurs de l'acte, SCC també concedirà el Premi 8 d'octubre a l'escriptor Mario Vargas Llosa.
Desplegament ampli del PP
Mentre que l'entitat espanyolista ha intentat fer crides contra la politització de l'acte, aquesta és evident. Fa sis anys, a la manifestació del 2017, per part del PP, només hi havia dirigents del partit a Catalunya. Enguany, a banda d'Ayuso i Feijóo, també hi assistiran diversos barons territorials com el president de la Regió de Murcia, Fernando López Miras; i el president de Castella-La Manxa, Paco Núñez.
Fins i tot l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy havia manifestat que hi volia assistir. A més, Ayuso desfilarà acompanyada de la majoria de membres del seu govern. Tot plegat, després que els populars organitzessin el seu propi acte contra l'amnistia a Madrid aplegant més de 40.000 persones. Per part de Vox, el seu president Santiago Abascal serà el màxim representant. El dubte és si hi haurà fotografia conjunta entre els populars i els ultres.
El rol actiu d'Aragonès
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no s'ho mirarà des del córner i té previst, un cop acabi la manifestació, fer una atenció als mitjans valorant el desplegament. De fet, aquesta setmana el Govern ha mantingut un rol actiu en la postura vers la manifestació. Dimarts, la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, la va titllar de "catalanòfoba".Dimecres, al ple del Parlament, Aragonès va assegurar que és una convocatòria per continuar amb l''A por ellos', i l'endemà, dijous, el cap de l'executiu també va respondre un vídeo d'Ayuso -en el qual la líder madrilenya parlava de l'independentisme com una "minoria rabiosa"- carregant contra la dirigent madrilenya per "abocar odi constantment". Ja divendres, en una roda de premsa des de la Generalitat, Aragonès va mostrar el seu convenciment que la manifestació no afectarà les negociacions: "Tenim assumit que l'amnistia és un fet i que cal continuar treballant per solucions i perquè la societat pugui decidir el seu futur".
Mentre que l'espanyolisme no presenta cap proposta per resoldre el conflicte català i torna a recórrer als carrers per alimentar la crispació i intentar desgastar Sánchez, les converses cobre l'amnistia s'intensifiquen. Dimarts mateix, Yolanda Díaz, líder de Sumar, presentarà a Barcelona un informe jurídic que fa temps que treballa i que avala l'amnistia als encausats per l'1-O i les seves derivades. De moment, el PSOE se'n desmarca, Junts l'estudiarà i ERC prefereix prioritzar la negociació amb l'equip de Sánchez. Un Sánchez que ja defensa l'amnistia.