Gaza espera l'arribada imminent de 20 camions amb la primera ajuda humanitària

Israel ataca ara Hezbollah al Líban mentre manté els bombardejos a la Franja; l'ONU reclama una investigació especial per aclarir l'autoria del bombardeig a l'hospital

Victor Rodrigo / Lluís Girona / Marc Orts / Maria Rabella
19 d'octubre de 2023, 09:29
Actualitzat: 21 d'octubre, 18:28h
Bombardejos a Gaza
Bombardejos a Gaza | Europa Press
Joe Biden assegura que els primers camions amb ajuda humanitària per Gaza podrien començar a arribar a la Franja aquest divendres, després que Egipte repari la carretera que hi dona accés, molt danyada pels bombardejos. En declaracions des de l’Air Force One després del seu viatge a Israel, el president dels Estats Units ha celebrat que l’acord per obrir la frontera “per permetre la sortida, primer, d’uns 20 camions”. Segons el president nord-americà, hi ha uns 150 camions amb ajuda humanitària a la frontera de Rafah, però en la primera obertura no passaran tots.

En paral·lel, els bombardejos sobre la Franja de Gaza no s'aturen. Desenes de palestins han mort aquest dimecres després d'una nova onada d'impactes de projectils, segons han explicat les autoritats de Gaza. La zona de l'oest de Rafah i diversos objectius al Camp de Jabalia -una zona plena de refugiats- han estat les dianes dels míssils israelians. Aquest nou atac arriba l'endemà de l'arribada del president dels Estats Units al territori. Biden ha aconseguit tancar un acord amb Israel i Egipte perquè s'obri un corredor humanitari que permeti fer entrar ajuda a Gaza.


Ara bé, Israel ha decidit obrir un nou front i atacar un altre dels focus que atempten contra la seva integritat, a parer seu. L'exèrcit israelià ha anunciat aquest dijous que ha atacat diverses posicions del partit-milícia libanès Hezbollah prop de la frontera amb el país hebreu, entre les quals un post d'observació des d'on dimecres van llançar míssils antitancs. La cadena de televisió Al-Mayadeen ha informat que un dels atacs aeris ha tingut com a objectiu un monument de Qasem Soleimani, excomandant de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, que va morir en un bombardeig nord-americà a l'Iraq el 2020. La milícia libanesa s'ha fet ressò de la notícia i l'ha compartida a través del seu canal de Telegram.


L'Exèrcit d'Israel també ha informat que ha matat aquest dijous Yamila Abdul·là Taha al-Shanti, membre del Consell Legislatiu Palestí i fundadora de la branca femenina del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), en un nou bombardeig perpetrat contra la Franja de Gaza. Aquests bombardejos arriben també dos dies després de l'atac contra l'hospital Al-Ahli, a la ciutat de la Franja, amb centenars de morts -segons la versió de diversos actors internacionals presents en el conflicte- i una autoria encara en disputa.

Per això mateix, les Nacions Unides han considerat "essencial" que es dugui a terme una investigació sobre l'autoria de l'atac contra l'hospital. Farhan Haq, portaveu adjunt del secretari general de l'ONU, António Guterres, ha declarat en una roda de premsa que "no és clar qui és el responsable de l'atac", però ha remarcat la seva condemna i la necessitat que sigui investigat. En ser preguntat sobre si Nacions Unides prendria la iniciativa de realitzar una investigació, ha afirmat que no vol "avançar-se" i no "especularà sobre el que ens oferirà el futur". "El que és clar és que cal que hi hagi algun tipus d'investigació, veurem quins són els plans i en partirem", ha remarcat.


Arxivat a