23
d'octubre
de
2023, 19:55
Actualitzat:
19:58h
Quan Junts va decidir capbussar-se en la negociació per la investidura de Pedro Sánchez, el principal objectiu que es va fixar -tant en clau interna, per diferenciar-se d'ERC, com en clau externa, per maximitzar els beneficis aprofitant el repartiment d'escons del 23-J- va ser aconseguir cobrar per avançat. L'expressió, convertida en mantra pels dirigents de la formació de Carles Puigdemont, va fer fortuna quan es va acordar la mesa del Congrés amb el català a Europa com a emblema. Passats els mesos, però, els límits d'aquest cobrar per avançat s'han anat difuminant fins al punt d'anar-se allunyant sense que això hagi impedit que la negociació avancés. De fet, fonts coneixedores dels contactes assenyalen que el clima global és bo, que hi ha passos endavant i que, això sí, cal esquivar entrebancs en qüestions nuclears.
En tot cas, difícilment l'independentisme arribarà a un hipotètic acord d'investidura -la data límit per triar Sánchez és el 27 de novembre- amb l'amnistia aprovada al Congrés i amb el català com a llengua oficial a Europa. En el primer cas, la tramitació ja fa tard, però el fet que el PSOE s'hagi compromès amb la desjudicialització definitiva -Sánchez té una proposta pròpia i diferenciada de la de Sumar, presentada fa dues setmanes a Barcelona- ha encarrilat les converses i ha fet que no es trenquessin. En el cas del català a les institucions comunitàries, la reunió d'aquest dimarts a Brussel·les no derivarà en cap votació -ja va ser així el 19 de setembre-, però res descarrilarà per això. Les fonts consultades indiquen que es continuarà negociant, i Junts ja ha posat en valor la tasca del ministre José Manuel Albares.
Tanmateix, aquesta visió actual contrasta amb el que traslladaven els dirigents de Junts quan es va constituir el Congrés. Laura Borràs, presidenta del partit i amb un perfil inusualment baix en les últimes setmanes, assenyalava a la xarxa social X que la negociació no prosperaria si el 19 de setembre el català no era oficial a Europa, però les coses han canviat. Amb quin horitzó temporal es treballa? Aquesta setmana i les dues següents són claus, i la intenció que han traslladat els negociadors del PSOE és que no s'ha d'esgotar el termini. També s'han de tenir en compte les dinàmiques de cadascun dels actors en cas d'acord: tant Junts com ERC consultaran, d'una manera o altra, la militància perquè es pronunciïn sobre la qüestió.
Amb l'amnistia i el català encarrilats, però amb escasses possibilitats que cristal·litzin i tinguin conseqüències abans de la investidura, un dels aspectes que encara no s'han resolt és el del mediador que demana Puigdemont per vetllar pels acords als quals s'arribi. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, té intenció de promoure que es torni a reunir la taula de diàleg -ERC no es tanca a què Junts en pugui formar part- per portar-hi la proposta catalana d'acord de claredat, que passa perquè se celebri un referèndum acordat a Catalunya.
El PSOE, en tot cas, insisteix -aquest dilluns ho ha tornat a fer- que no farà concessions en aquest sentit. Ara bé, els socialistes també rebutjaven frontalment l'amnistia en campanya i ara ja es dona gairebé per descomptada. Sigui com sigui, el referèndum no és una línia vermella, ni per ERC ni per Junts, però l'objectiu dels republicans recuperant la taula de diàleg i promocionant l'acord de claredat és tornar a situar en el centre del relat polític l'autodeterminació. El motiu és estratègic. La formació que comanda Oriol Junqueras -que va parlar amb Sánchez fa dues setmanes- ja té coll avall que si hi ha amnistia, la majoria dels rèdits polítics seran per Puigdemont, i per això necessiten assegurar-se altres carpetes, com ara Rodalies i dèficit fiscall.
"Des de quan parla Junts del referèndum, en les negociacions? Des que nosaltres ho hem posat damunt la taula", reivindiquen des del carrer Calàbria. La visita de Junqueras a Irlanda, per abordar els Acords de Divendres Sant, escenifiquen la pugna pel relat. A mitjans de setembre, des de Waterloo convenien que el model d'autodeterminació per superar el conflicte polític passa per l'acord nordirlandès. Així ho va dibuixar l'entorn més proper de Puigdemont, i ara és el president d'ERC qui viatja fins al territori i qui es fotografiarà amb l'expresident del Sinn Féin Gerry Adams i altres dirigents actuals del partit. La visita es tanca divendres.
Patirà l'independentisme si no hi ha pagament per avançat? A qui desgastarà més? De moment, que l'oficialitat del català no fos aprovada el 19 de setembre no ha desgastat ni a la direcció ni a les bases de Junts, que tanquen files amb Puigdemont. Ara bé, no és el mateix un tràmit com la constitució de la mesa del Congrés a investir un president del govern espanyol. Aquest dilluns, el president de Castella-La Manxa, el socialista Emiliano Garcia Page -baró socialista contrari a l'amnistia- afegia llenya al foc en unes declaracions a la premsa: "Si demà Puigdemont, posem per cas, pacta, li diran col·laboracionista els seus, bé, li diran 'botifler'". I a ERC? No pateixen pel cobrament per avançat. "Nosaltres en cap moment l'hem demanat. Si no es produeix, el fracàs sera de Junts", sentencien des de l'entorn republicà. El calendari continua corrent.
En tot cas, difícilment l'independentisme arribarà a un hipotètic acord d'investidura -la data límit per triar Sánchez és el 27 de novembre- amb l'amnistia aprovada al Congrés i amb el català com a llengua oficial a Europa. En el primer cas, la tramitació ja fa tard, però el fet que el PSOE s'hagi compromès amb la desjudicialització definitiva -Sánchez té una proposta pròpia i diferenciada de la de Sumar, presentada fa dues setmanes a Barcelona- ha encarrilat les converses i ha fet que no es trenquessin. En el cas del català a les institucions comunitàries, la reunió d'aquest dimarts a Brussel·les no derivarà en cap votació -ja va ser així el 19 de setembre-, però res descarrilarà per això. Les fonts consultades indiquen que es continuarà negociant, i Junts ja ha posat en valor la tasca del ministre José Manuel Albares.
Tanmateix, aquesta visió actual contrasta amb el que traslladaven els dirigents de Junts quan es va constituir el Congrés. Laura Borràs, presidenta del partit i amb un perfil inusualment baix en les últimes setmanes, assenyalava a la xarxa social X que la negociació no prosperaria si el 19 de setembre el català no era oficial a Europa, però les coses han canviat. Amb quin horitzó temporal es treballa? Aquesta setmana i les dues següents són claus, i la intenció que han traslladat els negociadors del PSOE és que no s'ha d'esgotar el termini. També s'han de tenir en compte les dinàmiques de cadascun dels actors en cas d'acord: tant Junts com ERC consultaran, d'una manera o altra, la militància perquè es pronunciïn sobre la qüestió.
Amb l'amnistia i el català encarrilats, però amb escasses possibilitats que cristal·litzin i tinguin conseqüències abans de la investidura, un dels aspectes que encara no s'han resolt és el del mediador que demana Puigdemont per vetllar pels acords als quals s'arribi. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, té intenció de promoure que es torni a reunir la taula de diàleg -ERC no es tanca a què Junts en pugui formar part- per portar-hi la proposta catalana d'acord de claredat, que passa perquè se celebri un referèndum acordat a Catalunya.
El PSOE, en tot cas, insisteix -aquest dilluns ho ha tornat a fer- que no farà concessions en aquest sentit. Ara bé, els socialistes també rebutjaven frontalment l'amnistia en campanya i ara ja es dona gairebé per descomptada. Sigui com sigui, el referèndum no és una línia vermella, ni per ERC ni per Junts, però l'objectiu dels republicans recuperant la taula de diàleg i promocionant l'acord de claredat és tornar a situar en el centre del relat polític l'autodeterminació. El motiu és estratègic. La formació que comanda Oriol Junqueras -que va parlar amb Sánchez fa dues setmanes- ja té coll avall que si hi ha amnistia, la majoria dels rèdits polítics seran per Puigdemont, i per això necessiten assegurar-se altres carpetes, com ara Rodalies i dèficit fiscall.
"Des de quan parla Junts del referèndum, en les negociacions? Des que nosaltres ho hem posat damunt la taula", reivindiquen des del carrer Calàbria. La visita de Junqueras a Irlanda, per abordar els Acords de Divendres Sant, escenifiquen la pugna pel relat. A mitjans de setembre, des de Waterloo convenien que el model d'autodeterminació per superar el conflicte polític passa per l'acord nordirlandès. Així ho va dibuixar l'entorn més proper de Puigdemont, i ara és el president d'ERC qui viatja fins al territori i qui es fotografiarà amb l'expresident del Sinn Féin Gerry Adams i altres dirigents actuals del partit. La visita es tanca divendres.
Patirà l'independentisme si no hi ha pagament per avançat? A qui desgastarà més? De moment, que l'oficialitat del català no fos aprovada el 19 de setembre no ha desgastat ni a la direcció ni a les bases de Junts, que tanquen files amb Puigdemont. Ara bé, no és el mateix un tràmit com la constitució de la mesa del Congrés a investir un president del govern espanyol. Aquest dilluns, el president de Castella-La Manxa, el socialista Emiliano Garcia Page -baró socialista contrari a l'amnistia- afegia llenya al foc en unes declaracions a la premsa: "Si demà Puigdemont, posem per cas, pacta, li diran col·laboracionista els seus, bé, li diran 'botifler'". I a ERC? No pateixen pel cobrament per avançat. "Nosaltres en cap moment l'hem demanat. Si no es produeix, el fracàs sera de Junts", sentencien des de l'entorn republicà. El calendari continua corrent.