Les grans causes del procés, com la de l'1-O, el 9-N o els preparatius del referèndum, queden ben lligades a la llei, però n'hi ha d'altres que també hi tenen encaix
Els principals líders del procés el dia de la declaració de la independència
|
Josep M. Montn
La llei d'amnistia començarà en les properes hores la seva tramitació al Congrés només amb la signatura del PSOE. Després de mesos de negociacions discretes, aquest dilluns ha transcendit la proposició de llei acordada entre Junts i els socialistes, que ERC encara està revisant, i que un cop entri en vigor i l'apliquin els jutges haurà de permetre allunyar dels tribunals les principals causes del procés. Carpetes com la de l'1-O, el 9-N o els preparatius del referèndum queden ben travades al text, però n'hi ha d'altres que també hi troben encaix. Altres causes que afecten independentistes, com ara el cas de Laura Borràs i els contractes a la Institució de les Lletres Catalanes, en queden al marge, i tot allò relacionat amb el lawfare queda per a la discussió política al Congrés i, en funció de les conclusions, sota la interpretació dels jutges.
Qui entra llei d'amnistia?
- El 9-N i l'1-O
La de l'1-O és la principal causa que queda emparada en l'amnistia. Agafa els membres del Govern que van ser condemnats i empresonats i també l'exili, amb Carles Puigdemont al capdavant, que un cop la llei s'apliqui tindran prou garanties per tornar a casa després de sis anys. D'aquesta manera, els implicats deixaran d'estar inhabilitats i podran tornar a ostentar càrrecs públics. El primer article de la llei diu de manera explícita que queden amnistiats els actes de responsabilitat penal, administrativa o comptable executats en el marc de la consulta del 9-N i l'1-O, sigui per la seva preparació o conseqüències. De la mateixa manera, els preparatius del referèndum, que es troben pendents de judici al TSJC i al jutjat 13, també queden emparats en la llei d'amnistia, així com l'acció exterior del procés que s'investiga al jutjat 18. Tot allò relacionat amb el 9-N també queda recollit de manera explícita a la llei, també pel que fa a la derivada comptable al Tribunal de Comptes.
- Els CDR i Tsunami
Les protestes contra la sentència del procés també entren de manera explícita en la llei d'amnistia. En el cas dels CDR i Tsunami Democràtic, investigats per terrorisme, també tindrien encaix en la llei, perquè formen part dels perseguits per les protestes o per promoure accions de suport al procés i no tenen sentència ferma requisit que s'inclou a la proposició de llei ni formen part d'una causa de terrorisme en què hi hagi morts, dos requisits que s'inclouen a la llei. Aquestes carpetes van ser de les més complexes durant les negociacions, perquè el delicte de terrorisme és especialment delicat, tant per passar el filtre del TC com de cara a Europa. En la causa de Tsunami hi ha implicats Carles Puigdemont i Marta Rovira, entre d'altres independentistes. Segons Público, ERC que amb la proposició de llei quedi blindada la causa de Tsunami.
- El cas Volhov
El cas Volhov també té un paràgraf destinat, sense posar noms i cognoms. Aquest cas, que ara com ara afecta només alguns independentistes que van desviar diners per al procés, concretament l'exili, també quedaria inclòs. Totes aquelles persones que haurien comès un delicte de malversació per "finançar, sufragar o facilitar" actes comesos per reivindicar o promoure la independència de Catalunya. D'aquest cas ja no en forma part ni la carpeta de Tsunami, ni la de Villa Bugatti (que no entra a l'amnistia) i tant la causa contra David Madí com la trama russa han quedat arxivades.
- El cas Alay
El cas de Josep Alay pel viatge com a observador al referèndum de Nova Caledònia també era una causa situada a la frontera de la llei, i també queda inclosa. El cap de l'oficina de Puigdemont quedarà amnistiat perquè el seu viatge pot encaixar en una actuació per "obtenir informació o adquirir coneixement sobre experiències similars" en relació amb el procés d'independència.
- El cas Buch-Escolà
El cas de Miquel Buch i el sergent dels Mossos Lluís Escolà, condemnats per l'escorta a Carles Puigdemont a l'exili, també queda amnistiat. En aquest cas, és un acte "per donar protecció o seguretat" a un responsable del procés, en aquest cas és el president del govern de l'1-O.
Qui no entra?
- Cas Pujol
El cas de la família Pujol no entra a l'amnistia. Aquesta carpeta s'analitzarà, en allò que fa referència a les clavegueres de l'Estat i l'operació Catalunya, en una comissió d'investigació al Congrés. En funció de les conclusions a què s'arribi, seran els jutges els que hauran de determinar si pot entrar o no a l'amnistia.
- Laura Borràs
El cas de Laura Borràs tampoc entra a l'amnistia. La llei no fa cap referència al concepte de lawfare, una via a través de la qual alguns sectors creien que hi podria entrar la presidenta de Junts, condemnada per un delicte de corrupció i pendent que la sentència sigui ferma.
- Gonzalo Boye
Un altre dels noms al voltant de l'amnistia és el de Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont i implicat en una causa de blanqueig de diners procedents del narcotràfic. En principi, la seva causa no entra a la llei, malgrat que hi ha algun precepte del text que fa referència a actes d'assessorament i representació als responsables del procés.
