Felip VI aparca les males cares i fa bandera del «pluralisme» a l'Estat

La Casa Reial, criticada pels ultres als carrers de Madrid per no oposar-se a l'amnistia, es trasllada al Congrés amb desfilament militar però sense generar expectació i amb les absències d'ERC i Junts

El rei Felip VI, al Congrés
El rei Felip VI, al Congrés | Carlos Luján / Europa Press
29 de novembre de 2023, 13:10
Actualitzat: 17:58h
En les últimes hores la dreta mediàtica s'atrevia a dibuixar com seria el discurs del rei Felip VI en la sessió solemne d'obertura de la nova legislatura que comença amb Pedro Sánchez de nou al capdavant del govern espanyol. Deien, aquesta dreta que també és activista a les manifestacions ultres davant de Ferraz, que la casa reial faria un discurs per calmar les aigües dels seus fidels, que aquests dies fins i tot l'estan insultant al carrer. Possiblement, esperaven del rei un discurs dur i punyent contra l'independentisme, com aquell que va pronunciar el 3 d'octubre del 2017. Però no, Felip VI ha rebut Sánchez amb bona cara -a diferència de l'últim cop- i fins i tot, seguint les petjades del Congrés, ha donat les "moltes gràcies" en les quatre llengües oficials de l'Estat.

La sessió solemne d'obertura d'una legislatura és un acte perfectament protocol·litzat. La presideix el rei, que dona per inaugurada l'activitat legislativa, i també intervé la presidenta del Congrés. Francina Armengol ha reivindicat que aquests quatre anys que venen seran els del "diàleg" i la "concòrdia". El PP no l'ha aplaudit, i el PSOE els ha acusat de no tenir "cap sentit institucional". Felip VI ha defensat la Constitució. No ha fet cap referència sobre l'amnistia, sinó que el seu discurs ha consistit a refermar la carta magna. Un discurs que encaixa a la perfecció amb les paraules de la Moncloa, que des del primer dia reivindica que només actuaran dins del marc constitucional, i que, per tant, l'amnistia té lloc dins la Constitució.

En l'acte del 2023 no ha canviat res del que marca la tradició, malgrat els conflictes armats al continent. Tot inici de legislatura compta amb la pompa i la cerimònia militar de les forces armades i la Guàrdia Civil per acompanyar el monarca, que ha assistit acompanyat de la reina Letícia i la princesa Elionor.Felip VI, quan ha arribat cap a les 11:00 davant del Congrés, ha passat revista al conegut batalló dels honors: representants dels tres exèrcits -terra, mar i aire- lligats a la guàrdia reial. En aquest batalló també està integrada la representació de la Guàrdia Civil. Felip VI els ha passat revista a la carrera de San Jerónimo, en una nova estampa militar a Madrid com la que es va produir a finals d'octubre en la jura d'Elionor. 
 

Elionor, Letícia i Pedro Sánchez. Foto: Raúl Terrel / Europa Press


No hi ha hagut cap incident i sí prou indiferència. La jura d'Elionor va ser seguida pels fidels arreu dels carrers de Madrid, però en aquesta ocasió molt pocs curiosos s'han acostat als límits que marcaven el perímetre de seguretat. Les poques persones que s'han acostat passaven per allà de casualitat. S'ha escoltat un únic 'visca el rei'. El dispositiu de seguretat ha estat extens, però molt inferior al del ple d'investidura de Sánchez. En aquesta ocasió s'han mobilitzat uns 600 agents, mil menys que en el ple de fa dues setmanes. L'únic moment de "crisi" ha estat quan faltaven 12 minuts per l'arribada del rei i han caigut a terra tres banderes espanyoles que coronaven l'entrada del Congrés per la porta dels lleons. Però si d'una cosa va sobrada qualsevol efemèride amb presència reial és de dispositius mobilitzats. S'ha solucionat amb segons. 
 

Diuen que les absències parlen. En aquesta ocasió també han estat sorprenents les presències. Mentre que l'independentisme i sobiranisme -ERC, Junts, Bildu i BNG- ha optat per plantar la sessió per la presència del rei, des de Sumar hi han assistit gairebé tots els diputats. També els cinc de Podem. Només un s'ha absentat: el balear Vicenç Vidal, de Més. Consultat per Nació, el diputat ha recordat que la seva formació és d'arrel republica i no dona legitimitat a la monarquia. Vidal ha aprofitat el dimecres per assistir al Tribunal Constitucional, on aquest migdia l'Obra Cultural Balear presenta un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret que elimina el requisit del català a la salut.