03
de desembre
de
2023, 18:30
Actualitzat:
04
de desembre,
11:07h
El politòleg i professor Jaume López ha publicat el llibre Referèndums. Una immersió ràpida (Tibidabo Edicions) en què analitza aquesta eina de democràcia directa, les seves repercussions i com s'utilitzen en diversos països del món, també a Espanya. López, que que actualment fa de director general de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques, defensa que els referèndums són imprescindibles en una democràcia, però han de reunir una sèrie de condicions perquè siguin de bona qualitat. A l'estat espanyol, reconeix, la democràcia directa és "deficitària": n'hi ha poca i mal feta.
En aquesta entrevista amb Nació, López admet la dificultat, ara com ara, de fer un referèndum d'autodeterminació per resoldre el conflicte català. Sis anys després de l'1-O i en un moment en què l'independentisme ha aconseguit una amnistia -tot just comença a tramitar-se al Congrés- la possibilitat de votar el futur polític del país és llunyana, tant per la manca de voluntat política com, sobretot, per les restriccions que hi posa la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC).
Els referèndums són la millor opció per prendre decisions en societat?
El llibre és una caixa d'eines democràtiques bastant desconegudes a Catalunya i a l'estat espanyol. Els referèndums són una peça imprescindible en democràcia, però com ho són també d'altres. No són la millor manera de fer democràcia, però crec que una bona democràcia ha de ser una combinació òptima d'elements de democràcia representativa, democràcia participativa i democràcia directa, com són els referèndums. No poden, en cap cas, substituir la democràcia representativa, i contraposar-ho és un flac favor.
Una de les crítiques que es fan als referèndums és que simplifiquen massa o que poden fins i tot arribar a dividir les societats.
Els referèndums són imprescindibles, però no són la millor manera, perquè depèn del context i les circumstàncies. Un bon funcionament d'aquesta eina necessita un entorn on es pugui debatre i que es puguin plantejar com la punta d'un iceberg. És a dir, que tu votes, però abans han passat coses. Cal introduir més els referèndums, perquè en aquests moments no n'hi ha. Divisius? És absurd. Els referèndums fan aflorar els diferents posicionaments. No són elements de polarització, al contrari. La inexistència de referèndums per canalitzar el conflicte sí que contribueix a la polarització.
Els referèndums mobilitzen un vot antiestablishment? Penso en el cas del Brexit.
Poden haver-hi referèndums de bona o mala qualitat. Hi ha condicions perquè es facin de manera òptima, i sense una deliberació de qualitat poden ser utilitzats per promoure fake news o manipular. Cal distingir entre la lògica plebiscitària i la lògica de referèndum. Utilitzem plebiscit quan la consulta no empodera la ciutadania, sinó que la plantegen les elits per legitimar una decisió que ja està presa. En referèndum, en canvi, busca empoderar la ciutadania.
El Brexit era un referèndum per empoderar la ciutadania?
Em pregunto si en el debat del Brexit es va poder parlar realment de l'impacte de sortir o no de la Unió Europea, estendre la campanya, tenir un coneixement de qualitat sobre la qüestió. Tot això és clau per parlar de la qualitat del referèndum. També ens poden plantejar la possibilitat de repetir consultes al cap d'un temps si considerem que no hi havia prou informació o si el context ha canviat. Al cap de cinc anys, veient el resultat de les negociacions i tenint més clars els costos de la decisió, es podria fer un referèndum de ratificació. Això s'ha fet així en la lògica plebiscitària: quan a Irlanda o a Dinamarca s'ha fet un referèndum vinculat a un tractat europeu i ha sortit que no, al cap de dos anys s'ha repetit.
Quines són les condicions per fer un bon referèndum?
Cal un debat, deliberació i informació de qualitat, i la pregunta ha de ser clara. La Comissió de Venècia també recomana que no hi hagi un llindar de participació o majories qualificades. Un llindar mínim de participació permetria al grup minoritari actuar de manera estratègica per invalidar el referèndum. Convèncer els seus perquè no votin i se sumin a l'abstenció estructural. El referèndum no seria vàlid, no perquè s'imposa la seva posició, sinó perquè han estat capaços de sumar-se a l'abstenció. Pel que fa a la majoria, no pot ser qualificada, perquè això posa en risc la legitimitat de la decisió. Si se supera el 50% però no s'arriba a la majoria qualificada, hi hauria dues lògiques contraposades: hauries guanyat, però no prou. I això és perillós per la democràcia, perquè posa en dubte que tots els vots comptin igual.
Algú pot dir que per prendre decisions transcendentals calen majories àmplies.
Això no s'ha plantejat en casos com el Quebec o Escòcia. En tot cas, hi ha fórmules alternatives. Si no hi ha una diferència molt important entre les posicions, es pot repetir el referèndum per veure si aqueta és estructural o accidental. Si en el segon referèndum, la diferència es manté, tindrem clar que no ha estat fruit d'un moment concret, sinó que és estable. L'argument de la inestabilitat de la majoria es pot resoldre d'altres maneres sense un llindar qualificat de majories.
Els llindars de participació i majories es van utilitzar al referèndum de Montenegro.
Sí, però va ser una imposició de la Unió Europea per al reconeixement. Els montenegrins no ho acceptaven. La sort històrica és que el resultat va complir els criteris europeus. Si no s'hagués arribat al llindar necessari, què hauria passat? Els montenegrins ho haurien acceptat, però la Unió Europea no ho hauria reconegut.
Té constància d'algun cas en què un territori d'una democràcia liberal consolidada -com el Canadà, Escòcia o Espanya- s'independitzi a través d'un referèndum d'autodeterminació?
Sense un context colonial i en una democràcia liberal representativa, podem dir que no hi ha hagut referèndums d'autodeterminació en què s'hagi aconseguit la independència. Deixaria fora el cas de Montenegro, perquè assumim que Iugoslàvia no era una democràcia consolidada. En la meva terminologia com a politòleg, no tenim casos d'exercici del dret a decidir en què s'hagi produït una independència. Quan parlem de l'exercici de l'autodeterminació en contextos no colonials i dins d'un marc constitucional, ho anomeno dret a decidir, perquè és molt diferent com has de pensar quan no hi ha un procés de descolonització i quan has de buscar una fórmula que encaixi en la constitució. La fórmula del Quebec i d'Escòcia hi encaixava. En el cas espanyol ens falta una condició per considerar que el referèndum de l'1-O és un cas de dret a decidir com els altres, perquè no encaixava dins del marc constitucional.
Al llibre parla dels territoris que tenen dret a l'autodeterminació i no menciona Catalunya. Catalunya no té dret a l'autodeterminació?
Des d'un punt de vista de filosofia política, Catalunya és una nació i encaixa en el dret d'autodeterminació de la Carta de les Nacions, que parla del dret d'autodeterminació de tots els pobles. Des d'aquest punt de vista, és evident que Catalunya té dret a l'autodeterminació, perquè és un poble i la Carta de les Nacions no fa distincions. Ara bé, quan aquest dret busca una empara jurídica, des del punt de vista de les Nacions Unides, jurídicament parlant, Catalunya no tindria dret a l'autodeterminació entès com la possibilitat de crear un nou estat. Aquest dret s'ha vinculat en tota la jurisprudència als processos de descolonització, i concretament als casos pendents de descolonització. Hi ha 17 casos, com ara el Sàhara Occidental o Gibraltar, però no Catalunya. Des del punt de vista jurídic, del dret internacional positiu, Catalunya no podria apel·lar al dret a l'autodeterminació.
Es pot explicar?
Catalunya té dret a l'autodeterminació, a decidir quin és el seu futur com a poble, però no encaixa dins d'aquells casos que tenen reconeguda jurídicament l'aplicació d'un referèndum per esdevenir un estat. Ara bé, també tenim el dictamen del Tribunal de la Haia sobre la independència de Kosovo. En aquell cas no hi va haver un referèndum, però el tribunal va dir que un procés d'independència democràtic, aprovat per àmplia majoria al parlament, no conculca cap dels principis i tractats de Nacions Unides. Una altra cosa és quins països podran reconèixer aquest nou estat, que això dependrà de cada estat. Quan s'apel·la al principi d'integritat territorial, el tribunal defineix aquest principi com a la prohibició que un estat n'envaeixi un altre, no pas que un territori marxi d'un estat. Des d'un punt de vista legal, fora del marc colonial, un procés d'independència no està emparat pel marc legal de Nacions Unides, però aquest marc no prohibeix que un territori marxi democràticament d'un estat. Ara bé, tampoc no obliga ningú a reconèixer-lo.
La democràcia directa a Espanya és escassa. A què es deu, això?
Espanya és molt deficitària en democràcia directa. Això parteix de la Constitució, que té un rang de referèndums reconeguts molt limitats i les condicions són molt tancades. En part té un motiu cultural, per la poca tradició en consultes. En alguns àmbits, la constitució republicana estava més desenvolupada. A Catalunya, l'estatut interior recollia una sèrie de refèrendums molt més avançats que els que ara existeixen, com la possibilitat d'un referèndum revocatori, una mena de moció de censura popular. Podies revocar un parlament sencer. Actualment, a Espanya, la democràcia directa que hi ha és de baixa qualitat. Hi ha una centralització que no es veu en altres estats compostos, en què el consell de ministres ha de validar els referèndums que es fan fins i tot a nivell municipal.
Es poden fer referèndums consultius.
Els referèndums consultius no compleixen les condicions de preguntes clares ni tampoc les condicions mínimes de deliberació. I la interpretació del TC sobre els referèndums consultius és absolutament limitadora. Han fet desaparèixer la distinció entre referèndum vinculant i consultiu, perquè diuen que no es pot ni consultar la ciutadania sobre aspectes que afecten modificacions de la Constitució i que necessiten un procés constituent. Això no és així: un referèndum consultiu dona informació, però no inicia automàticament un procés constituent. A la pràctica, el TC s'ha carregat la distinció entre aquests dos tipus de referèndum i ha identificat la democràcia directa amb un procés constituent, quan són coses diferents. Les interpretacions del TC han reduït encara més el marge de la democràcia directa a Espanya.
Junts diu que plantejarà al PSOE un referèndum d'autodeterminació en el marc de l'article 92 de la Constitució -que regula els referèndums consultius-. Això és viable, d'acord amb la interpretació del TC?
D'acord amb la Constitució, ho hauria de ser. Però és molt difícil si no canvia la perspectiva del TC o es planteja el referèndum de manera que no es pugui encaixar en anteriors sentències. El TC podria considerar que el referèndum que es planteja ara és diferent o canviar el seu criteri. El criteri del TC era més descentralitzador fa 20 anys que ara, però també és podria produir una evolució argumentada en una altra línia. La lectura literal de la Constitució no impedeix una consulta per conèixer l'opinió sobre la independència, tant a Catalunya com a l'Estat. No hi ha una prohibició expressa. Per això el TC va córrer a fer una interpretació concreta sobre una consulta així.
Al llibre conclou que, ara com ara, no es pot fer un referèndum sobre la independència, encara que el govern espanyol ho accepti.
Actualment, d'acord amb les sentències del TC, no es podria fer. Ara bé, això no impedeix que, com que no hi ha una prohibició expressa a la Constitució, es pugui plantejar d'alguna manera una pregunta consultiva sobre aquesta qüestió. Com que una secessió implica un canvi constitucional, ha d'anar connectat en un procés constituent. Per tant, un referèndum vinculant, en aquests moments, no entraria dins del marc interpretatiu de la Constitució. En aquests moments, seria declarat inconstitucional. Però hi ha més possibilitats.
Quines?
Utilitzar un referèndum consultiu per fer un pas endavant a l'hora de reconèixer aquesta capacitat de decidir en el futur. Permet conèixer el suport real que té la independència a Catalunya, i pot obrir la via a possibles evolucions de la interpretació del marc constitucional. Ara mateix, però, un referèndum vinculant no té encaix a la Constitució d'acord amb la interpretació que ha fet el TC.
I consultiu tampoc, si no hi ha un canvi d'interpretació de la Constitució.
Hi ha l'opció que el referèndum consultiu que estigui plantejat en uns termes en què es pugui dir que els pronunciaments del TC no són aplicables en aquesta nova consulta. Una consulta sobre una reforma constitucional que permetés un referèndum vinculant, per exemple, permetria evolucionar i sortir de la paràlisi pel que fa a aquest tema. També cal tenir en compte que les majories del TC canvien, i els jutges que s'han de pronunciar ara sobre això no són els mateixos que es van pronunciar sobre el referèndum i les consultes no referendàries.
L'1-O va ser un referèndum amb un mandat per aplicar?
Si distingim entre allò que es pretenia i allò que va passar, l'1-O no va complir amb les condicions adequades per establir-se a nivell internacional com un indicador del suport a la independència. Com a eina democràtica, el referèndum de l'1-O no té les condicions que exigim per considerar que és de qualitat. No hi va haver deliberació, no es van plantejar les dues respostes de manera adequada, no hi va haver campanya electoral, ni sindicatura... Per unes raons que no són culpa dels organitzadors, exclusivament. Des d'un punt de vista reivindicatiu, l'1-O va ser un èxit a favor de fer un referèndum amb les condicions de qualitat exigides.
Com a acadèmic, veu recorregut a la proposta d'acord de claredat?
Segur que sí. El text del consell acadèmic és un punt de partida necessari per establir uns elements mínims de col·laboració institucional i política. L'informe planteja tots els escenaris democràtics a través dels quals es podria gestionar aquest conflicte polític. Els termes de l'acord poden ser més o menys amplis, però qualsevol negociació política d'ara o del futur requerirà uns àmbits de claredat definits. Els acords polítics entre partits també contribueixen a l'acord de claredat, perquè fixen els termes del conflicte. Que en l'acord de Junts i el PSOE es parli de l'origen del conflicte polític, i el PSOE ho accepti, contribueix a establir el marc de claredat sobre el qual s'ha de resoldre el conflicte. L'acord de claredat contribueix a la resolució del conflicte, són passos que no ens podem estalviar. Ara, es resoldrà aquesta legislatura? És obvi que no. Calen canvis estructurals, institucionals i sociològics molt més amplis.
En aquesta entrevista amb Nació, López admet la dificultat, ara com ara, de fer un referèndum d'autodeterminació per resoldre el conflicte català. Sis anys després de l'1-O i en un moment en què l'independentisme ha aconseguit una amnistia -tot just comença a tramitar-se al Congrés- la possibilitat de votar el futur polític del país és llunyana, tant per la manca de voluntat política com, sobretot, per les restriccions que hi posa la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC).
Els referèndums són la millor opció per prendre decisions en societat?
El llibre és una caixa d'eines democràtiques bastant desconegudes a Catalunya i a l'estat espanyol. Els referèndums són una peça imprescindible en democràcia, però com ho són també d'altres. No són la millor manera de fer democràcia, però crec que una bona democràcia ha de ser una combinació òptima d'elements de democràcia representativa, democràcia participativa i democràcia directa, com són els referèndums. No poden, en cap cas, substituir la democràcia representativa, i contraposar-ho és un flac favor.
"La inexistència de referèndums contribueix a la polarització"
Una de les crítiques que es fan als referèndums és que simplifiquen massa o que poden fins i tot arribar a dividir les societats.
Els referèndums són imprescindibles, però no són la millor manera, perquè depèn del context i les circumstàncies. Un bon funcionament d'aquesta eina necessita un entorn on es pugui debatre i que es puguin plantejar com la punta d'un iceberg. És a dir, que tu votes, però abans han passat coses. Cal introduir més els referèndums, perquè en aquests moments no n'hi ha. Divisius? És absurd. Els referèndums fan aflorar els diferents posicionaments. No són elements de polarització, al contrari. La inexistència de referèndums per canalitzar el conflicte sí que contribueix a la polarització.
Els referèndums mobilitzen un vot antiestablishment? Penso en el cas del Brexit.
Poden haver-hi referèndums de bona o mala qualitat. Hi ha condicions perquè es facin de manera òptima, i sense una deliberació de qualitat poden ser utilitzats per promoure fake news o manipular. Cal distingir entre la lògica plebiscitària i la lògica de referèndum. Utilitzem plebiscit quan la consulta no empodera la ciutadania, sinó que la plantegen les elits per legitimar una decisió que ja està presa. En referèndum, en canvi, busca empoderar la ciutadania.
El Brexit era un referèndum per empoderar la ciutadania?
Em pregunto si en el debat del Brexit es va poder parlar realment de l'impacte de sortir o no de la Unió Europea, estendre la campanya, tenir un coneixement de qualitat sobre la qüestió. Tot això és clau per parlar de la qualitat del referèndum. També ens poden plantejar la possibilitat de repetir consultes al cap d'un temps si considerem que no hi havia prou informació o si el context ha canviat. Al cap de cinc anys, veient el resultat de les negociacions i tenint més clars els costos de la decisió, es podria fer un referèndum de ratificació. Això s'ha fet així en la lògica plebiscitària: quan a Irlanda o a Dinamarca s'ha fet un referèndum vinculat a un tractat europeu i ha sortit que no, al cap de dos anys s'ha repetit.
"La Comissió de Venècia recomana que no hi hagi un llindar de participació o majories qualificades en un referèndum"
Quines són les condicions per fer un bon referèndum?
Cal un debat, deliberació i informació de qualitat, i la pregunta ha de ser clara. La Comissió de Venècia també recomana que no hi hagi un llindar de participació o majories qualificades. Un llindar mínim de participació permetria al grup minoritari actuar de manera estratègica per invalidar el referèndum. Convèncer els seus perquè no votin i se sumin a l'abstenció estructural. El referèndum no seria vàlid, no perquè s'imposa la seva posició, sinó perquè han estat capaços de sumar-se a l'abstenció. Pel que fa a la majoria, no pot ser qualificada, perquè això posa en risc la legitimitat de la decisió. Si se supera el 50% però no s'arriba a la majoria qualificada, hi hauria dues lògiques contraposades: hauries guanyat, però no prou. I això és perillós per la democràcia, perquè posa en dubte que tots els vots comptin igual.
Algú pot dir que per prendre decisions transcendentals calen majories àmplies.
Això no s'ha plantejat en casos com el Quebec o Escòcia. En tot cas, hi ha fórmules alternatives. Si no hi ha una diferència molt important entre les posicions, es pot repetir el referèndum per veure si aqueta és estructural o accidental. Si en el segon referèndum, la diferència es manté, tindrem clar que no ha estat fruit d'un moment concret, sinó que és estable. L'argument de la inestabilitat de la majoria es pot resoldre d'altres maneres sense un llindar qualificat de majories.
Els llindars de participació i majories es van utilitzar al referèndum de Montenegro.
Sí, però va ser una imposició de la Unió Europea per al reconeixement. Els montenegrins no ho acceptaven. La sort històrica és que el resultat va complir els criteris europeus. Si no s'hagués arribat al llindar necessari, què hauria passat? Els montenegrins ho haurien acceptat, però la Unió Europea no ho hauria reconegut.
"Sense un context colonial i en una democràcia liberal representativa, no hi ha hagut referèndums en què s'hagi aconseguit la independència"
Té constància d'algun cas en què un territori d'una democràcia liberal consolidada -com el Canadà, Escòcia o Espanya- s'independitzi a través d'un referèndum d'autodeterminació?
Sense un context colonial i en una democràcia liberal representativa, podem dir que no hi ha hagut referèndums d'autodeterminació en què s'hagi aconseguit la independència. Deixaria fora el cas de Montenegro, perquè assumim que Iugoslàvia no era una democràcia consolidada. En la meva terminologia com a politòleg, no tenim casos d'exercici del dret a decidir en què s'hagi produït una independència. Quan parlem de l'exercici de l'autodeterminació en contextos no colonials i dins d'un marc constitucional, ho anomeno dret a decidir, perquè és molt diferent com has de pensar quan no hi ha un procés de descolonització i quan has de buscar una fórmula que encaixi en la constitució. La fórmula del Quebec i d'Escòcia hi encaixava. En el cas espanyol ens falta una condició per considerar que el referèndum de l'1-O és un cas de dret a decidir com els altres, perquè no encaixava dins del marc constitucional.
Al llibre parla dels territoris que tenen dret a l'autodeterminació i no menciona Catalunya. Catalunya no té dret a l'autodeterminació?
Des d'un punt de vista de filosofia política, Catalunya és una nació i encaixa en el dret d'autodeterminació de la Carta de les Nacions, que parla del dret d'autodeterminació de tots els pobles. Des d'aquest punt de vista, és evident que Catalunya té dret a l'autodeterminació, perquè és un poble i la Carta de les Nacions no fa distincions. Ara bé, quan aquest dret busca una empara jurídica, des del punt de vista de les Nacions Unides, jurídicament parlant, Catalunya no tindria dret a l'autodeterminació entès com la possibilitat de crear un nou estat. Aquest dret s'ha vinculat en tota la jurisprudència als processos de descolonització, i concretament als casos pendents de descolonització. Hi ha 17 casos, com ara el Sàhara Occidental o Gibraltar, però no Catalunya. Des del punt de vista jurídic, del dret internacional positiu, Catalunya no podria apel·lar al dret a l'autodeterminació.
"Catalunya té dret a decidir el seu futur, però no encaixa en aquells casos que tenen reconeguda jurídicament l'aplicació d'un referèndum per esdevenir un estat"
Es pot explicar?
Catalunya té dret a l'autodeterminació, a decidir quin és el seu futur com a poble, però no encaixa dins d'aquells casos que tenen reconeguda jurídicament l'aplicació d'un referèndum per esdevenir un estat. Ara bé, també tenim el dictamen del Tribunal de la Haia sobre la independència de Kosovo. En aquell cas no hi va haver un referèndum, però el tribunal va dir que un procés d'independència democràtic, aprovat per àmplia majoria al parlament, no conculca cap dels principis i tractats de Nacions Unides. Una altra cosa és quins països podran reconèixer aquest nou estat, que això dependrà de cada estat. Quan s'apel·la al principi d'integritat territorial, el tribunal defineix aquest principi com a la prohibició que un estat n'envaeixi un altre, no pas que un territori marxi d'un estat. Des d'un punt de vista legal, fora del marc colonial, un procés d'independència no està emparat pel marc legal de Nacions Unides, però aquest marc no prohibeix que un territori marxi democràticament d'un estat. Ara bé, tampoc no obliga ningú a reconèixer-lo.
La democràcia directa a Espanya és escassa. A què es deu, això?
Espanya és molt deficitària en democràcia directa. Això parteix de la Constitució, que té un rang de referèndums reconeguts molt limitats i les condicions són molt tancades. En part té un motiu cultural, per la poca tradició en consultes. En alguns àmbits, la constitució republicana estava més desenvolupada. A Catalunya, l'estatut interior recollia una sèrie de refèrendums molt més avançats que els que ara existeixen, com la possibilitat d'un referèndum revocatori, una mena de moció de censura popular. Podies revocar un parlament sencer. Actualment, a Espanya, la democràcia directa que hi ha és de baixa qualitat. Hi ha una centralització que no es veu en altres estats compostos, en què el consell de ministres ha de validar els referèndums que es fan fins i tot a nivell municipal.
"El TC s'ha carregat la distinció entre el referèndum consultiu i el referèndum vinculant"
Es poden fer referèndums consultius.
Els referèndums consultius no compleixen les condicions de preguntes clares ni tampoc les condicions mínimes de deliberació. I la interpretació del TC sobre els referèndums consultius és absolutament limitadora. Han fet desaparèixer la distinció entre referèndum vinculant i consultiu, perquè diuen que no es pot ni consultar la ciutadania sobre aspectes que afecten modificacions de la Constitució i que necessiten un procés constituent. Això no és així: un referèndum consultiu dona informació, però no inicia automàticament un procés constituent. A la pràctica, el TC s'ha carregat la distinció entre aquests dos tipus de referèndum i ha identificat la democràcia directa amb un procés constituent, quan són coses diferents. Les interpretacions del TC han reduït encara més el marge de la democràcia directa a Espanya.
Junts diu que plantejarà al PSOE un referèndum d'autodeterminació en el marc de l'article 92 de la Constitució -que regula els referèndums consultius-. Això és viable, d'acord amb la interpretació del TC?
D'acord amb la Constitució, ho hauria de ser. Però és molt difícil si no canvia la perspectiva del TC o es planteja el referèndum de manera que no es pugui encaixar en anteriors sentències. El TC podria considerar que el referèndum que es planteja ara és diferent o canviar el seu criteri. El criteri del TC era més descentralitzador fa 20 anys que ara, però també és podria produir una evolució argumentada en una altra línia. La lectura literal de la Constitució no impedeix una consulta per conèixer l'opinió sobre la independència, tant a Catalunya com a l'Estat. No hi ha una prohibició expressa. Per això el TC va córrer a fer una interpretació concreta sobre una consulta així.
"Les interpretacions del TC han reduït encara més el marge de la democràcia directa a Espanya"
Al llibre conclou que, ara com ara, no es pot fer un referèndum sobre la independència, encara que el govern espanyol ho accepti.
Actualment, d'acord amb les sentències del TC, no es podria fer. Ara bé, això no impedeix que, com que no hi ha una prohibició expressa a la Constitució, es pugui plantejar d'alguna manera una pregunta consultiva sobre aquesta qüestió. Com que una secessió implica un canvi constitucional, ha d'anar connectat en un procés constituent. Per tant, un referèndum vinculant, en aquests moments, no entraria dins del marc interpretatiu de la Constitució. En aquests moments, seria declarat inconstitucional. Però hi ha més possibilitats.
Quines?
Utilitzar un referèndum consultiu per fer un pas endavant a l'hora de reconèixer aquesta capacitat de decidir en el futur. Permet conèixer el suport real que té la independència a Catalunya, i pot obrir la via a possibles evolucions de la interpretació del marc constitucional. Ara mateix, però, un referèndum vinculant no té encaix a la Constitució d'acord amb la interpretació que ha fet el TC.
I consultiu tampoc, si no hi ha un canvi d'interpretació de la Constitució.
Hi ha l'opció que el referèndum consultiu que estigui plantejat en uns termes en què es pugui dir que els pronunciaments del TC no són aplicables en aquesta nova consulta. Una consulta sobre una reforma constitucional que permetés un referèndum vinculant, per exemple, permetria evolucionar i sortir de la paràlisi pel que fa a aquest tema. També cal tenir en compte que les majories del TC canvien, i els jutges que s'han de pronunciar ara sobre això no són els mateixos que es van pronunciar sobre el referèndum i les consultes no referendàries.
"Com a eina democràtica, el referèndum de l'1-O no té les condicions que exigim per considerar que és de qualitat"
L'1-O va ser un referèndum amb un mandat per aplicar?
Si distingim entre allò que es pretenia i allò que va passar, l'1-O no va complir amb les condicions adequades per establir-se a nivell internacional com un indicador del suport a la independència. Com a eina democràtica, el referèndum de l'1-O no té les condicions que exigim per considerar que és de qualitat. No hi va haver deliberació, no es van plantejar les dues respostes de manera adequada, no hi va haver campanya electoral, ni sindicatura... Per unes raons que no són culpa dels organitzadors, exclusivament. Des d'un punt de vista reivindicatiu, l'1-O va ser un èxit a favor de fer un referèndum amb les condicions de qualitat exigides.
Com a acadèmic, veu recorregut a la proposta d'acord de claredat?
Segur que sí. El text del consell acadèmic és un punt de partida necessari per establir uns elements mínims de col·laboració institucional i política. L'informe planteja tots els escenaris democràtics a través dels quals es podria gestionar aquest conflicte polític. Els termes de l'acord poden ser més o menys amplis, però qualsevol negociació política d'ara o del futur requerirà uns àmbits de claredat definits. Els acords polítics entre partits també contribueixen a l'acord de claredat, perquè fixen els termes del conflicte. Que en l'acord de Junts i el PSOE es parli de l'origen del conflicte polític, i el PSOE ho accepti, contribueix a establir el marc de claredat sobre el qual s'ha de resoldre el conflicte. L'acord de claredat contribueix a la resolució del conflicte, són passos que no ens podem estalviar. Ara, es resoldrà aquesta legislatura? És obvi que no. Calen canvis estructurals, institucionals i sociològics molt més amplis.