13
de desembre
de
2023, 14:30
Actualitzat:
14:36h
La crisi institucional a l'Estat no es tanca. El malestar dels jutges amb el govern de Pedro Sánchez fa temps que dura i s'ha agreujat amb la llei d'amnistia i les referències al lawfare. Aquest dimecres, ha fet un pas més: el president del Tribunal Suprem, Francisco Marín, ha anul·lat a última hora la reunió que tenia prevista amb el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños.
La decisió, justificada per "problemes d'agenda", arriba l'endemà que el Congrés hagi donat llum verda a l'amnistia i després de les declaracions, en seu parlamentària, de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, assenyalant diversos magistrats de l'alt tribunal. Després d'una conversa telefònica, Marín i Bolaños han acordat trobar-se el proper 19 de desembre a la seu del Suprem.
Bolaños ha traslladat al magistrat Marín el seu suport. Ha insistit que Espanya és un estat de dret, amb una democràcia plena i en què els jutges actuen "amb independència i separació de poders". Segons han informat fonts de la Moncloa, també ha garantit a Marín que treballarà "pel prestigi dels jutges i magistrats davant de qualsevol atac, vingui d'on vingui".
Les mateixes fonts ressalten que la judicatura podrà comptar amb el ministre davant "qualsevol desqualificació i qüestionament del seu prestigi" i per garantir-los que poden impartir justícia amb independència i dins del marc de la Constitució.
El president suplent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, ha anat en la mateixa línia. "L'assenyalament de diversos magistrats és inadmissible en un estat de dret", ha afirmat. La dirigent de Junts va assenyalar Carlos Lesmes -expresident del CGPJ i del Suprem-, Manuel Marchena -president de la sala segona i del tribunal que va jutjar l'1-O- i Pablo Llarena -magistrat instructor de la causa del procés.
Les referències al lawfare, que apareixen en l'acord polític entre el PSOE i Junts, així com la tramitació de l'amnistia han encès el Poder Judicial. Diverses institucions han carregat contra el que consideren que és un atac a la separació de poders i un intent, per part del poder executiu i legislatiu, de fiscalitzar l'actuació dels jutges.
La decisió, justificada per "problemes d'agenda", arriba l'endemà que el Congrés hagi donat llum verda a l'amnistia i després de les declaracions, en seu parlamentària, de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, assenyalant diversos magistrats de l'alt tribunal. Després d'una conversa telefònica, Marín i Bolaños han acordat trobar-se el proper 19 de desembre a la seu del Suprem.
Bolaños ha traslladat al magistrat Marín el seu suport. Ha insistit que Espanya és un estat de dret, amb una democràcia plena i en què els jutges actuen "amb independència i separació de poders". Segons han informat fonts de la Moncloa, també ha garantit a Marín que treballarà "pel prestigi dels jutges i magistrats davant de qualsevol atac, vingui d'on vingui".
Les mateixes fonts ressalten que la judicatura podrà comptar amb el ministre davant "qualsevol desqualificació i qüestionament del seu prestigi" i per garantir-los que poden impartir justícia amb independència i dins del marc de la Constitució.
Malestar al Suprem pels atacs de Nogueras
Aquest matí, el Suprem ha fet públic un comunicat del president del tribunal en què critica durament les paraules de Nogueras. "L'atac personal a l'anterior president del Tribunal Suprem, a un president de sala i a dos magistrats del tribunal no té precedents i no es correspon amb els requisits mínims de la separació de poders en un estat de dret", ha dit Marín.El president suplent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, ha anat en la mateixa línia. "L'assenyalament de diversos magistrats és inadmissible en un estat de dret", ha afirmat. La dirigent de Junts va assenyalar Carlos Lesmes -expresident del CGPJ i del Suprem-, Manuel Marchena -president de la sala segona i del tribunal que va jutjar l'1-O- i Pablo Llarena -magistrat instructor de la causa del procés.
Les referències al lawfare, que apareixen en l'acord polític entre el PSOE i Junts, així com la tramitació de l'amnistia han encès el Poder Judicial. Diverses institucions han carregat contra el que consideren que és un atac a la separació de poders i un intent, per part del poder executiu i legislatiu, de fiscalitzar l'actuació dels jutges.