13
de desembre
de
2023, 20:45
Actualitzat:
20:46h
El catalanisme ha generat personatges excepcionals, molts dels quals poc coneguts però que han fet una tasca de país molt destacada. És el cas de Joaquim Fons, un empresari i patriota abrandat que va viure entre 1905 i 1991, i que va crear el 1983, fa 40 anys la Fundació Catalunya Fons per "defensar els drets dels catalans". Aquest dimecres s'ha fet un acte de celebració a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que ha servit per posar en valor la feina feta per la fundació. Entre aquesta feina hi ha la d'haver estat l'impulsor de la denúncia contra l'estat espanyol que va concloure amb la primera condemna contra Espanya pel Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg arran del cas Bultó, que va considerar injust, ja que van ser processats sense garanties militants independentistes.
Fill d'una família, en paraules de l'advocat August Gil Matamala, "benestant i catalanista", adscrita a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, l'evolució de Joaquim Fons el va dur al catalanisme més radical i a una posició independentista, a través sobretot del seu vincle amb el món excursionista i el sindicat CADCI. Gil Matamala n'ha fet un perfil en l'inici de l'acte, junt al president de la fundació, Ricard Gené, i Carles Duarte, patró també de la fundació.
Joaquim Fons va obrir-se camí en el món econòmic després d'una trobada amb el seu pare i el líder de la Lliga, Francesc Cambó. "Què n'hem de fer d'aquest noi?", va preguntar el pare. Cambó li va respondre ràpid: "Tinc una empresa que fabrica taps de suro a Algèria". I el van enviar allí a treballar, on aviat va assumir la direcció de la companyia, que li donaria un potencial econòmic rellevant i una xarxa de contactes impressionant.
Fons sempre va fer costat als exiliats catalans, en contacte amb un altre catalanista ferm, Josep Maria Batista i Roca. Gil Matamala l'ha definit com un home conscient que "tenir conviccions equivalia a tenir compromís i sacrificis". Va ser un dels pals de paller de l'organització de joves Palestra i va estar vinculat a la Societat d'Estudis Militars, amb Batista i Roca.
Carles Duarte ha explicat com Joaquim Fons volia que els catalans fossin conscients dels seus drets com a poble. Per això va engegar una acció adreçada als col·legis professionals i escoles sobre drets humans i va traduir al català la Declaració Universal dels Drets Humans. La fundació ha donat suport a nombroses activitats de defensa de drets, des de la Comissió de la Dignitat a les campanyes en favor de la llengua fins a l'actual projecte de Congrés de Cultura Catalana.
L'entitat ha col·laborat amb la Plataforma per la Llengua i va contribuir a elaborar l'informe sobre els principals casos de discriminació lingüística a les administracions públiques. I col·labora també amb l'associació de periodistes Ramon Barnils en la publicació de l'Anuari Mèdia.cat. Una tasca menys pública però molt efectiva és la de donar assistència jurídica a catalans que han hagut d'afrontar processos judicials per defensar els seus drets lingüístics o polítics.
La fundació Catalunya Fons és sensible a tots els temes en què les llibertats civils es juguen el seu futur. Per això l'acte ha conclòs amb una xerrada sobre La IA i l'afectació en els drets humans, a càrrec deManel Sanromà, professor de la URV, i Mireia Montesinos, advocada laboralista i professora a la UPF. Sanromà ha assenyalat que s'està davant d'una revolució tecnològica, que és molt diferent d'una tecnologia revolucionària, com pot ser el mòbil, el vidre o el plàstic. Sanromà ha equiparat el 30 de novembre del 2022, el dia del llançament del ChatGPT, amb el 14 de juliol del 1789, amb l'inici de la Revolució Francesa.
Mireia Montesinos ha advertit del risc que la IA pot suposar pel que fa a la concentració de poder en poques mans i la consolidació d'un tecnocapitalisme sense control. L'advocada ha afirmat que molts drets laborals es veuran afectats per la irrupció de la Intel·ligència Artificial.
L'acte ha estat un nou recordatori de com la societat catalana ha estat capaç de generar, fins i tot en moments d'extrema dificultat, nombroses iniciatives en defensa de la identitat del país. Figures com Joaquim Fons han estat un nus fort en aquesta xarxa.
Fill d'una família, en paraules de l'advocat August Gil Matamala, "benestant i catalanista", adscrita a la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, l'evolució de Joaquim Fons el va dur al catalanisme més radical i a una posició independentista, a través sobretot del seu vincle amb el món excursionista i el sindicat CADCI. Gil Matamala n'ha fet un perfil en l'inici de l'acte, junt al president de la fundació, Ricard Gené, i Carles Duarte, patró també de la fundació.
Joaquim Fons va obrir-se camí en el món econòmic després d'una trobada amb el seu pare i el líder de la Lliga, Francesc Cambó. "Què n'hem de fer d'aquest noi?", va preguntar el pare. Cambó li va respondre ràpid: "Tinc una empresa que fabrica taps de suro a Algèria". I el van enviar allí a treballar, on aviat va assumir la direcció de la companyia, que li donaria un potencial econòmic rellevant i una xarxa de contactes impressionant.
Fons sempre va fer costat als exiliats catalans, en contacte amb un altre catalanista ferm, Josep Maria Batista i Roca. Gil Matamala l'ha definit com un home conscient que "tenir conviccions equivalia a tenir compromís i sacrificis". Va ser un dels pals de paller de l'organització de joves Palestra i va estar vinculat a la Societat d'Estudis Militars, amb Batista i Roca.
Carles Duarte ha explicat com Joaquim Fons volia que els catalans fossin conscients dels seus drets com a poble. Per això va engegar una acció adreçada als col·legis professionals i escoles sobre drets humans i va traduir al català la Declaració Universal dels Drets Humans. La fundació ha donat suport a nombroses activitats de defensa de drets, des de la Comissió de la Dignitat a les campanyes en favor de la llengua fins a l'actual projecte de Congrés de Cultura Catalana.
L'entitat ha col·laborat amb la Plataforma per la Llengua i va contribuir a elaborar l'informe sobre els principals casos de discriminació lingüística a les administracions públiques. I col·labora també amb l'associació de periodistes Ramon Barnils en la publicació de l'Anuari Mèdia.cat. Una tasca menys pública però molt efectiva és la de donar assistència jurídica a catalans que han hagut d'afrontar processos judicials per defensar els seus drets lingüístics o polítics.
La fundació Catalunya Fons és sensible a tots els temes en què les llibertats civils es juguen el seu futur. Per això l'acte ha conclòs amb una xerrada sobre La IA i l'afectació en els drets humans, a càrrec deManel Sanromà, professor de la URV, i Mireia Montesinos, advocada laboralista i professora a la UPF. Sanromà ha assenyalat que s'està davant d'una revolució tecnològica, que és molt diferent d'una tecnologia revolucionària, com pot ser el mòbil, el vidre o el plàstic. Sanromà ha equiparat el 30 de novembre del 2022, el dia del llançament del ChatGPT, amb el 14 de juliol del 1789, amb l'inici de la Revolució Francesa.
Mireia Montesinos ha advertit del risc que la IA pot suposar pel que fa a la concentració de poder en poques mans i la consolidació d'un tecnocapitalisme sense control. L'advocada ha afirmat que molts drets laborals es veuran afectats per la irrupció de la Intel·ligència Artificial.
L'acte ha estat un nou recordatori de com la societat catalana ha estat capaç de generar, fins i tot en moments d'extrema dificultat, nombroses iniciatives en defensa de la identitat del país. Figures com Joaquim Fons han estat un nus fort en aquesta xarxa.