15
de desembre
de
2023, 11:18
Actualitzat:
11:27h
Set persones enterrades en fosses han pogut ser identificades i les seves restes retornades a les seves famílies aquest any i 124 cossos recuperats gràcies al Pla d'Identificació Genètica de la Generalitat. Són dades presentades aquest divendres per la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, que ha subratllat que es tanca el primer any del Pla de fosses 2023-2025 amb les millors xifres des que es va iniciar el projecte.
Gemma Ubasart ha valorat com a molt positiu el balanç del pla de fosses, que disposa d'un pressupost de 4 milions i mig d'euros, i del recurs de noves tecnologies en què Catalunya és pionera a l'Estat, amb l'ús de drons, georadars i intel·ligència artificial. Ubasart ha destacat la tasca de "dignificació" de les fosses i de les persones enterrades, morts "per la democràcia i les llibertats d'aquest país". Hi ha unes 915 fosses localitzades a Catalunya, una part de les quals van ser intervingudes en els anys del franquisme per dur les restes al Valle de los Caídos.
Entre les intervencions més destacades, hi ha l'excavació al cementiri de Masdenverge, al Montsià, que ha permès recuperar els cossos de 24 soldats de l'exèrcit franquista, els treballs a Bovera a la Casilla, a les garrigues, on s'han trobat restes de 26 soldats republicans. Ubasart, acompanyada pel director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha informat sobre les actuacions arqueològiques previstes per al primer semestre de 2024, que seran als municipis de Bovera, Palma d'Ebre, Montmajor, Móra la Nova, Almatret, les Garrigues, Artesa de Segre i Isona i Conca Dellà.
També ha destacat els estudis tècnics de documentació que la direcció general ha presentat o encarregat, que ha permès documentar més de 700 brigadistes internacionals i combatents desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya. Els més rellevants han estat La Brigada Thälmann al front de l'Ebre, en el qual es detallen els moviments d’aquesta brigada al front, i Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya: Alemanya, Àustria i Països Baixos.
Una dada a destacar és la quantitat d'objectes vinculats a la Guerra Civil que s'han recuperat de les fosses excavades. Només aquest 2023, els arqueòlegs del departament n'han recuperat més de 1.200. Per això s'està preparant un banc digital d'objectes a l'abast de la ciutadania que permeti "consultar i conèixer la història de cadascuna de les troballes", ja que "no només tenen un evident valor humà, sinó també contenen un incalculable valor històric que satisfà el dret de la societat a la veritat", segons ha dit Aragoneses.
Es treballa per ara amb sis categories diferenciadores: elements d'indumentària; armament, com ara bales o restes de metralla; objectes personals, on s'inclouen carteres, ulleres de sol, joies o insígnies religioses; elements utilitaris associats a la supervivència, com llaunes, cantimplores o coberts, i material mèdic i quirúrgic, entre el qual sobresurten xeringues, enguixats i tubs de drenatge. Un element aquest que permetrà conèixer més a fons com funcionaven elss erveis sanitars republicans en guerra.
Gemma Ubasart ha valorat com a molt positiu el balanç del pla de fosses, que disposa d'un pressupost de 4 milions i mig d'euros, i del recurs de noves tecnologies en què Catalunya és pionera a l'Estat, amb l'ús de drons, georadars i intel·ligència artificial. Ubasart ha destacat la tasca de "dignificació" de les fosses i de les persones enterrades, morts "per la democràcia i les llibertats d'aquest país". Hi ha unes 915 fosses localitzades a Catalunya, una part de les quals van ser intervingudes en els anys del franquisme per dur les restes al Valle de los Caídos.
Entre les intervencions més destacades, hi ha l'excavació al cementiri de Masdenverge, al Montsià, que ha permès recuperar els cossos de 24 soldats de l'exèrcit franquista, els treballs a Bovera a la Casilla, a les garrigues, on s'han trobat restes de 26 soldats republicans. Ubasart, acompanyada pel director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha informat sobre les actuacions arqueològiques previstes per al primer semestre de 2024, que seran als municipis de Bovera, Palma d'Ebre, Montmajor, Móra la Nova, Almatret, les Garrigues, Artesa de Segre i Isona i Conca Dellà.
També ha destacat els estudis tècnics de documentació que la direcció general ha presentat o encarregat, que ha permès documentar més de 700 brigadistes internacionals i combatents desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya. Els més rellevants han estat La Brigada Thälmann al front de l'Ebre, en el qual es detallen els moviments d’aquesta brigada al front, i Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya: Alemanya, Àustria i Països Baixos.
Creació d'un banc digital d'objectes recuperats
Una dada a destacar és la quantitat d'objectes vinculats a la Guerra Civil que s'han recuperat de les fosses excavades. Només aquest 2023, els arqueòlegs del departament n'han recuperat més de 1.200. Per això s'està preparant un banc digital d'objectes a l'abast de la ciutadania que permeti "consultar i conèixer la història de cadascuna de les troballes", ja que "no només tenen un evident valor humà, sinó també contenen un incalculable valor històric que satisfà el dret de la societat a la veritat", segons ha dit Aragoneses.Es treballa per ara amb sis categories diferenciadores: elements d'indumentària; armament, com ara bales o restes de metralla; objectes personals, on s'inclouen carteres, ulleres de sol, joies o insígnies religioses; elements utilitaris associats a la supervivència, com llaunes, cantimplores o coberts, i material mèdic i quirúrgic, entre el qual sobresurten xeringues, enguixats i tubs de drenatge. Un element aquest que permetrà conèixer més a fons com funcionaven elss erveis sanitars republicans en guerra.