18
de desembre
de
2023, 19:00
Actualitzat:
19:24h
Fa més d'una dècada, Artur Mas va fitxar l'acadèmic Francesc Xavier Mena per portar les regnes de la conselleria d'Empresa i Ocupació. De totes les intervencions que va protagonitzar al Parlament només n'hi va haver una que es va fer popular: en una sessió de control, va recomanar als joves catalans que se n'anessin al Regne Unit a servir cafès. El país encara vivia el sotrac de la crisi financera del 2008 i s'havia entrat en plena austeritat, de manera que les perspectives eren més aviat magres. Joves amb perfil acadèmic alt van prendre la decisió, en aquell moment, de marxar a l'estranger per explorar noves oportunitats fora de Catalunya.
A les acaballes del 2023, el Govern aposta ara per posar-ho fàcil a tots aquells que vulguin tornar al país. L'executiu, de fet, calcula que hi ha mig milió de catalans que viuen a l'estranger, i recalca que s'han de crear les condicions per al seu retorn, com ha assenyalat aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un acte amb la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, i membres de la comunitat catalana a l'exterior. "Hem de nodrir el país dels professionals formats a Catalunya, que tenen una àmplia experiència internacional i amb la millor de els capacitats per a una inclusió plena, perquè van néixer a Catalunya", ha indicat Aragonès.
Del mig milió de catalans que viuen fora del país, 367.367 tenen com a adscripció un municipi de Catalunya, si es fa cas als registres de l'1 de gener d'enguant. Un 63,8% són nascuts a l'estranger, un 3,79% en províncies espanyoles i un 32,43% nascuts a Catalunya. Entre les persones nascudes a Catalunya residents a l'exterior, en destaca la "significativa representació" dels menors de 19 anys i dels majors de 85 anys. El Govern també manté que a partir del 2014 es va registrar un creixement progressiu de les persones retornades, que l'any 2017 es va estabilitzar al voltant de les 10.000 persones, amb l'excepció dels anys de la pandèmia.
Entre les accions concretes a curt termini que contempla el pla i que estan adreçades a la ciutadania resident a l'exterior i a les entitats hi ha l'ensenyament de la llengua catalana a infants i adults, així com també la creació d'un espai virtual que sigui un punt de referència únic per a les persones residents a l'exterior. En l'àmbit de les entitats, la iniciativa inclou un programa de beques per fer-los-hi costat l'any 2024. Hi ha fins a un centenar de comunitats catalanes a l'estranger que estan actives, i n'hi ha fins a 156 que estan reconegudes pel Govern.
A les acaballes del 2023, el Govern aposta ara per posar-ho fàcil a tots aquells que vulguin tornar al país. L'executiu, de fet, calcula que hi ha mig milió de catalans que viuen a l'estranger, i recalca que s'han de crear les condicions per al seu retorn, com ha assenyalat aquest dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en un acte amb la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, i membres de la comunitat catalana a l'exterior. "Hem de nodrir el país dels professionals formats a Catalunya, que tenen una àmplia experiència internacional i amb la millor de els capacitats per a una inclusió plena, perquè van néixer a Catalunya", ha indicat Aragonès.
Del mig milió de catalans que viuen fora del país, 367.367 tenen com a adscripció un municipi de Catalunya, si es fa cas als registres de l'1 de gener d'enguant. Un 63,8% són nascuts a l'estranger, un 3,79% en províncies espanyoles i un 32,43% nascuts a Catalunya. Entre les persones nascudes a Catalunya residents a l'exterior, en destaca la "significativa representació" dels menors de 19 anys i dels majors de 85 anys. El Govern també manté que a partir del 2014 es va registrar un creixement progressiu de les persones retornades, que l'any 2017 es va estabilitzar al voltant de les 10.000 persones, amb l'excepció dels anys de la pandèmia.
Entre les accions concretes a curt termini que contempla el pla i que estan adreçades a la ciutadania resident a l'exterior i a les entitats hi ha l'ensenyament de la llengua catalana a infants i adults, així com també la creació d'un espai virtual que sigui un punt de referència únic per a les persones residents a l'exterior. En l'àmbit de les entitats, la iniciativa inclou un programa de beques per fer-los-hi costat l'any 2024. Hi ha fins a un centenar de comunitats catalanes a l'estranger que estan actives, i n'hi ha fins a 156 que estan reconegudes pel Govern.