21
de desembre
de
2023, 12:52
Actualitzat:
12:57h
Hi ha decisions que poden canviar el rumb de la història i això és el que ha fet aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) amb el futbol. La sentència que certifica que la FIFA i la UEFA tenen un monopoli amb "abús de poder dominant" estableix un precedent que capgira l'equilibri de forces de l'esport rei a Europa. El tron de les dues organitzacions que lideren el futbol europeu tremola per primer cop, amb el Barça i el Reial Madrid al capdavant de l'oposició.
La sentència és clara i dura contra la FIFA i la UEFA, i deixa clar que no tenen dret a vetar competicions alternatives i que tampoc poden sancionar els seus impulsors. En el fons, el que fa el tribunal és donar independència absoluta als clubs i deslligar-los del control de les organitzacions que en les últimes dècades han regit el futbol europeu i internacional. Per aquest factor, és inevitable comparar-ho amb la llei Bosman.
Bosman va marxar del Lieja belga el 1990 després d'acabar el contracte, però el club no va autoritzar el traspàs perquè reclamava una indemnització que no es va produir. La justícia europea va decidir a favor del futbolista i va marcar un precedent en què fins i tot els jugadors poden arribar a un preacord amb un altre club si en l'actual li resten menys de sis mesos de contracte.
Per altra banda, la sentència també considerava il·legal que les lligues restringissin el nombre de jugadors de nacionalitats de la Unió Europea, com passa ara amb els extracomunitaris. Això va implicar que molts dels clubs que actualment són referents al continent es reforcessin amb jugadors diferents del país d'origen. Si Bosman va deslligar els jugadors dels clubs i els clubs de les lligues, ara el TJUE ha dotat de llibertat als clubs respecte a la FIFA i la UEFA.
Mentrestant, l'empresa A22, la marca que impulsa la Superlliga, s'ha afanyat i ha presentat hores després de la sentència la proposta de format per a la competició. En el futbol masculí, tres divisions obertes i sense membres permanents amb un total de 64 equips. Per altra banda, fet que per ara no havia estat anunciat, hi haurà una Superlliga femenina amb 32 equips. Tot plegat, amb una bomba (amb toc populista): la promesa d'emetre tots els partits de manera gratuïta.
La sentència és clara i dura contra la FIFA i la UEFA, i deixa clar que no tenen dret a vetar competicions alternatives i que tampoc poden sancionar els seus impulsors. En el fons, el que fa el tribunal és donar independència absoluta als clubs i deslligar-los del control de les organitzacions que en les últimes dècades han regit el futbol europeu i internacional. Per aquest factor, és inevitable comparar-ho amb la llei Bosman.
Què diu la llei Bosman i perquè s'assembla al cas Superlliga?
La norma va sorgir arran d'una sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees -actual TJUE- el 1995 i porta el nom d'un dels demandants, el futbolista belga Jean-Marc Bosman. El que es va reconèixer llavors era el dret dels jugadors a canviar de club en finalitzar el seu contracte sense haver de pagar cap compensació econòmica a l'entitat que abandonen.Bosman va marxar del Lieja belga el 1990 després d'acabar el contracte, però el club no va autoritzar el traspàs perquè reclamava una indemnització que no es va produir. La justícia europea va decidir a favor del futbolista i va marcar un precedent en què fins i tot els jugadors poden arribar a un preacord amb un altre club si en l'actual li resten menys de sis mesos de contracte.
Per altra banda, la sentència també considerava il·legal que les lligues restringissin el nombre de jugadors de nacionalitats de la Unió Europea, com passa ara amb els extracomunitaris. Això va implicar que molts dels clubs que actualment són referents al continent es reforcessin amb jugadors diferents del país d'origen. Si Bosman va deslligar els jugadors dels clubs i els clubs de les lligues, ara el TJUE ha dotat de llibertat als clubs respecte a la FIFA i la UEFA.
Els següents passos de la Superlliga
L'aval a la Superlliga és una realitat absoluta, principalment perquè la decisió del TJUE no admet recursos ni es pot portar a altres instàncies, ja que el tribunal amb seu a Luxemburg no té cap altre òrgan per sobre. Els pròxims passos de la competició, doncs, queda en mans dels seus impulsors, que avui dia són exclusivament Florentino Pérez i Joan Laporta. Caldrà veure si els equips que van abandonar el projecte davant l'amenaça de la FIFA i la UEFA i un fort rebuig social es repensen ara el retorn al vaixell de la competició.Mentrestant, l'empresa A22, la marca que impulsa la Superlliga, s'ha afanyat i ha presentat hores després de la sentència la proposta de format per a la competició. En el futbol masculí, tres divisions obertes i sense membres permanents amb un total de 64 equips. Per altra banda, fet que per ara no havia estat anunciat, hi haurà una Superlliga femenina amb 32 equips. Tot plegat, amb una bomba (amb toc populista): la promesa d'emetre tots els partits de manera gratuïta.