23
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
16:31h
La llei d'amnistia ja està pràcticament llesta per rebre la setmana que ve l'aval del Congrés. Després de negociacions fins a última hora entre ERC, Junts i el PSOE per mirar de fer-hi alguns retocs, aquest dimarts s'ha aprovat a la comissió de Justícia, amb alguns canvis d'última hora per intentar acotar millor la qüestió de terrorisme. Aquest punt era una de les prioritats dels negociadors, per mirar d'encaixar millor les causes de Tsunami Democràtic i els CDR. ERC i Junts volien eliminar aquest delicte del capítol d'exclusions, però el PSOE s'hi negava. Finalment s'ha trobat un punt intermedi. El dictamen es portarà al ple del dia 30, abans de passar al Senat.
Junts mantindrà les seves esmenes, que no tiraran endavant, però també votarà a favor de les pactades amb PSOE i ERC per retocar les referències al terrorisme i mirar de garantir que la llei té afectes un cop entri en vigor, previsiblement de cara a l'abril. L'objectiu és "millorar" el redactat de la llei per intentar que les acusacions de "terrorisme" -encara que s'utilitzi de manera "fraudulenta"- quedin emparades a la llei. Les esmenes que ja estaven garantides són les tècniques, acordades amb els grups de la investidura, per precisar alguns punts del redactat, però que no suposen canvis de fons.
Les esmenes transaccionades han tirat endavant amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i Podem, que han tombat totes les esmenes de PP i Vox. Tampoc han tirat endavant les esmenes pactades entre ERC i Junts per oferir més protecció a les causes per terrorisme (el PSOE s'hi ha negat) ni tampoc les esmenes pactades entre Junts i el PNB, que també anaven en la línia de "millorar més" el text. Els canvis que s'han aprovat, doncs, fan únicament referència a les causes per terrorisme i a la manera d'aconseguir que la llei tingui efecte encara que els jutges la suspenguin.
Pel que fa al terrorisme, l'esmena pactada entre ERC, Junts i PSOE deixa fora de l'amnistia aquest delicte sempre que s'hagi comès "de manera manifesta i amb intenció directa" i hagin causat "violacions greus dels drets humans", és a dir, mort o tracte degradant, tal com està previst al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans. Aquest reforç ha de permetre que la causa de Tsunami i els CDR entri dins de la llei malgrat l'acusació de terrorisme que manté el jutge Manuel García Castellón. Fonts del PSOE han volgut remarcar que, amb les esmenes, "els casos més greus" de terrorisme no es podran amnistiar. "El terrorisme queda exceptuat de la llei sempre que suposi violacions greus de drets humans; abans, els delictes greus de terrorisme podrien quedar amnistiats si no hi havia sentència ferma", apunten.
L'altre punt espinós era el de l'aplicació de la llei. L'acord assolit mira de reforçar que l'amnistia tingui efectes un cop entri en vigor, però sense vulnerar el principi de separació de poders. És a dir, el legislador és qui fa la llei, però qui l'interpreta i l'aplica són els jutges, que necessàriament han de tenir marge d'actuació. Impedir-ho podria implicar la inconstitucionalitat de la llei. L'acord d'ERC i Junts amb el PSOE preveu que la suspensió del procediment -pel motiu que sigui- no impedeix l'aixecament de les mesures cautelars que hagin estat acordades, com ara ordres de detenció o presons preventives.
El portaveu de Junts, Josep Maria Cervera, ha insistit que la llei encara té marge de millora, per això intentaran mantenir vives algunes esmenes per mirar d'aconseguir un acord d'última hora amb el PSOE abans del dia 30. "Continuarem negociant fins al final", assenyalen fonts consultades. Cervera ha remarcat que la llei ha d'incloure tothom i tenir efectes immediats. "Una amnistia en diferit no és una amnistia", ha dit. Les esmenes pactades, diuen, són insuficients, però milloren el text inicial. Els juntaires també volen que la llei d'amnistia tingui un abast temporal més ampli, per incloure també tràmits administratius que van començar el 2011.
El portaveu del PSOE, Francisco Aranda, ha retret al PP que faci "mala política" i utilitzin "mitjans governamentals" per a l'espionatge polític, per impedir investigacions, per cobrar sobresous o per apartar el seu propi líder, en el cas de Pablo Casado. "Han utilitzat Catalunya pels seus interessos electorals", ha reblat. Aranda ha criticat que continuï el bloqueig del Poder Judicial i ha insistit que l'amnistia és l'eina per avançar en la resolució política del conflicte, i de tornar al "carril de la política". "L'amnistia treballa per enfortir els llaços que ens uneixen a la Constitució", ha dit, i ha refermat serveix per integrar la discrepància i la pluralitat dins de la Carta Magna. "La Constitució no està en risc quan treballem per la convivència", ha reblat, i ha tret pit del fet que Catalunya ja no és la de 2017 i "ni la ciutadania catalana" vol tornar a aquells anys.
El portaveu de Sumar, Gerardo Pisarello, ha denunciat la "voracitat repressiva i punitiva" de sectors de la dreta política, judicial i mediàtica, que no volen passar pàgina de la seva responsabilitat pel "nacionalisme autoritari". Pisarello ha recordat que hi va haver lawfare contra l'independentisme basc, i també n'hi ha hagut contra l'independentisme català, Podem, o l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El portaveu ha acusat el jutge García Castellón de proximitat amb el PP i d'intentar rebentar l'amnistia amb les acusacions de terrorisme. "Actua com si l'Audiència Nacional com si fos el Tribunal d'Ordre Públic del franquisme", ha dit. Pisarello ha insistit que hi ha decisions de determinats jutges que semblen pròpies de la inquisició. "És legítim criticar aquestes decisions", ha reblat.
La sessió de la comissió ha tornat a evidenciar les discrepàncies entre les dretes i la majoria de la investidura. A l'inici, els grups han tombat la petició del PP de més compareixences d'experts, amb l'argument que la proposició de llei ja ha suposat un intens debat polític, acadèmic i civil durant aquestes últimes setmanes. El PSOE, de fet, ho ha qualificat d'intent de "filibusterisme" per part dels populars. Vox ha mirat de frenar la comissió amb peticions d'informes tècnics, però la mesa ho ha descartat.
Junts mantindrà les seves esmenes, que no tiraran endavant, però també votarà a favor de les pactades amb PSOE i ERC per retocar les referències al terrorisme i mirar de garantir que la llei té afectes un cop entri en vigor, previsiblement de cara a l'abril. L'objectiu és "millorar" el redactat de la llei per intentar que les acusacions de "terrorisme" -encara que s'utilitzi de manera "fraudulenta"- quedin emparades a la llei. Les esmenes que ja estaven garantides són les tècniques, acordades amb els grups de la investidura, per precisar alguns punts del redactat, però que no suposen canvis de fons.
Les esmenes transaccionades han tirat endavant amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i Podem, que han tombat totes les esmenes de PP i Vox. Tampoc han tirat endavant les esmenes pactades entre ERC i Junts per oferir més protecció a les causes per terrorisme (el PSOE s'hi ha negat) ni tampoc les esmenes pactades entre Junts i el PNB, que també anaven en la línia de "millorar més" el text. Els canvis que s'han aprovat, doncs, fan únicament referència a les causes per terrorisme i a la manera d'aconseguir que la llei tingui efecte encara que els jutges la suspenguin.
Pel que fa al terrorisme, l'esmena pactada entre ERC, Junts i PSOE deixa fora de l'amnistia aquest delicte sempre que s'hagi comès "de manera manifesta i amb intenció directa" i hagin causat "violacions greus dels drets humans", és a dir, mort o tracte degradant, tal com està previst al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans. Aquest reforç ha de permetre que la causa de Tsunami i els CDR entri dins de la llei malgrat l'acusació de terrorisme que manté el jutge Manuel García Castellón. Fonts del PSOE han volgut remarcar que, amb les esmenes, "els casos més greus" de terrorisme no es podran amnistiar. "El terrorisme queda exceptuat de la llei sempre que suposi violacions greus de drets humans; abans, els delictes greus de terrorisme podrien quedar amnistiats si no hi havia sentència ferma", apunten.
L'altre punt espinós era el de l'aplicació de la llei. L'acord assolit mira de reforçar que l'amnistia tingui efectes un cop entri en vigor, però sense vulnerar el principi de separació de poders. És a dir, el legislador és qui fa la llei, però qui l'interpreta i l'aplica són els jutges, que necessàriament han de tenir marge d'actuació. Impedir-ho podria implicar la inconstitucionalitat de la llei. L'acord d'ERC i Junts amb el PSOE preveu que la suspensió del procediment -pel motiu que sigui- no impedeix l'aixecament de les mesures cautelars que hagin estat acordades, com ara ordres de detenció o presons preventives.
La llei no està blindada
La portaveu d'ERC, Pilar Vallugera, ha estat clara: la llei d'amnistia no està blindada i res no garanteix que els jutges l'apliquin de la manera que vol el legislador. "No podem dir que cap llei d'amnistia garantirà al 100% que el poder judicial no la torpedini", ha refermat. Vallugera ha insistit que el procés no és ni terrorisme ni violència, i ha acusat la dreta judicial, política i mediàtica de "banalitzar" el terrorisme. Les modificacions de la llei, ha afirmat, ha de servir per "retornar el conflicte" a l'àmbit polític i allunyar la repressió de centenars de persones. "El conflicte només es resol amb diàleg i amb l'exercici del dret a l'autodeterminació", ha dit la diputada.El portaveu de Junts, Josep Maria Cervera, ha insistit que la llei encara té marge de millora, per això intentaran mantenir vives algunes esmenes per mirar d'aconseguir un acord d'última hora amb el PSOE abans del dia 30. "Continuarem negociant fins al final", assenyalen fonts consultades. Cervera ha remarcat que la llei ha d'incloure tothom i tenir efectes immediats. "Una amnistia en diferit no és una amnistia", ha dit. Les esmenes pactades, diuen, són insuficients, però milloren el text inicial. Els juntaires també volen que la llei d'amnistia tingui un abast temporal més ampli, per incloure també tràmits administratius que van començar el 2011.
El PSOE hi veu el reforç definitiu
El PSOE ha justificat les amnisties per "donar encara més claredat i seguretat jurídica a un text que ja era enormement sòlid". Així, fonts socialistes remarquen que el delicte de terrorisme continua exclòs de la llei, però es dona una referència clara per identificar quines conductes són terrorisme. Pel que fa a l'aplicació de la llei, els socialistes defensen que amb les esmenes es reforça la "funció jurisdiccional" a l'hora d'aplicar la llei "especialment pel que fa a l'aixecament de mesures cautelars davant d'una eventual suspensió del procés judicial per qualsevol causa". No es fa referència concreta al motiu de la suspensió, de manera que s'inclouen tant les qüestions d'inconstitucionalitat com les prejudicials al TJUE. "Amb els canvis es fa un pas decisiu a una feina que contribuirà de manera decisiva a la convivència", assenyalen fonts socialistes.El portaveu del PSOE, Francisco Aranda, ha retret al PP que faci "mala política" i utilitzin "mitjans governamentals" per a l'espionatge polític, per impedir investigacions, per cobrar sobresous o per apartar el seu propi líder, en el cas de Pablo Casado. "Han utilitzat Catalunya pels seus interessos electorals", ha reblat. Aranda ha criticat que continuï el bloqueig del Poder Judicial i ha insistit que l'amnistia és l'eina per avançar en la resolució política del conflicte, i de tornar al "carril de la política". "L'amnistia treballa per enfortir els llaços que ens uneixen a la Constitució", ha dit, i ha refermat serveix per integrar la discrepància i la pluralitat dins de la Carta Magna. "La Constitució no està en risc quan treballem per la convivència", ha reblat, i ha tret pit del fet que Catalunya ja no és la de 2017 i "ni la ciutadania catalana" vol tornar a aquells anys.
El portaveu de Sumar, Gerardo Pisarello, ha denunciat la "voracitat repressiva i punitiva" de sectors de la dreta política, judicial i mediàtica, que no volen passar pàgina de la seva responsabilitat pel "nacionalisme autoritari". Pisarello ha recordat que hi va haver lawfare contra l'independentisme basc, i també n'hi ha hagut contra l'independentisme català, Podem, o l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El portaveu ha acusat el jutge García Castellón de proximitat amb el PP i d'intentar rebentar l'amnistia amb les acusacions de terrorisme. "Actua com si l'Audiència Nacional com si fos el Tribunal d'Ordre Públic del franquisme", ha dit. Pisarello ha insistit que hi ha decisions de determinats jutges que semblen pròpies de la inquisició. "És legítim criticar aquestes decisions", ha reblat.
Un atac "despietat" a la Constitució
La portaveu del PP, María Jesús Moro, ha dit que l'amnistia suposa un "atac despietat" la Constitució i posa sota amenaça els valors que han construït la democràcia espanyola. "La llei ha estat imposada per qui se'n vol beneficiar, trenca la igualtat, ataca la independència del poder judicial i posa en dubte el nostre sistema democràtic", ha assegurat. La portaveu popular ha acusat el PSOE de cedir en totes les exigències dels independentistes i d'atacar els jutges que els qüestionen. "Volen eliminar i sotmetre el Poder Judicial", ha afirmat. La dirigent conservadora ha insistit que el govern espanyol "queda deslegitimat" per exigir el compliment de les lleis als ciutadans. "L'amnistia trenca els fonaments de la democràcia", ha reblat, i ha confiat que els tribunals faran la feina d'analitzar -i frenar quan correspongui- la llei.La sessió de la comissió ha tornat a evidenciar les discrepàncies entre les dretes i la majoria de la investidura. A l'inici, els grups han tombat la petició del PP de més compareixences d'experts, amb l'argument que la proposició de llei ja ha suposat un intens debat polític, acadèmic i civil durant aquestes últimes setmanes. El PSOE, de fet, ho ha qualificat d'intent de "filibusterisme" per part dels populars. Vox ha mirat de frenar la comissió amb peticions d'informes tècnics, però la mesa ho ha descartat.