06
de febrer
de
2024, 19:42
Actualitzat:
20:36h
El vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, ha assenyalat aquest dimarts que el Parlament Europeu (PE) ha d'investigar els vincles de l'independentisme amb el Kremlin, després d'assenyalar la creixent ingerència russa per desestabilitzar la democràcia europea. "És deure d'aquesta casa investigar qui va fer què, sota quines condicions per jugar el joc de Moscou", ha assegurat el responsable de Protecció de l'Estil de Vida Europeu durant un debat a l'Eurocambra centrat en la interferència russa en procés democràtics a Europa que ve acompanyat d'una resolució que es votarà aquest dijous.
Schinas ha fet esment exprés als llaços del sobiranisme amb funcionaris russos fent-se eco de les informacions sobre "estrets i regulars contactes", incloent-hi visites de funcionaris entre 2017 i 2020. D'aquesta manera, el comissari grec ha assenyalat el cas de l'expresident Carles Puigdemont, després de prorrogar-se la instrucció de la causa judicial que apunta que el seu entorn va establir vincles amb exdiplomàtics russos en el marc del pols independentista el 2017.
El vicepresident comunitari ha sumat aquest cas al de l'eurodiputada letona, Tatjana Zdanoka, acusada de col·laborar durant dues dècades amb el Servei Federal de Seguretat (FSB) rus. Precisament aquest cas ha suscitat el debat a Estrasburg després de les revelacions d'una recerca periodística que assenyalen que va treballar per a la Intel·ligència russa. Durant el debat ha pres la paraula la mateixa Zdanoka, que ha rebutjat les acusacions afirmant que és "una agent a favor de la pau, contra el feixisme i a favor d'una Europa unida".
CRÍTIQUES AL GOVERN PER LA IMPUNITAT
Igualment, a Estrasburg han pres la paraula diversos eurodiputats espanyols que han fet esment als presumptes llaços de l'independentisme amb Rússia, carregant a més a més contra el govern de Pedro Sánchez per voler amnistiar aquests possibles delictes sobre interferències de Moscou a Europa. Aquest ha estat el cas de Ciutadans. El seu representant, Adrián Vázquez, s'ha dirigit a Puigdemont, que no era a la sala, per assenyalar que tota la trama russa del procés s'acabarà sabent i "col·laborar amb el règim rus des del seu escó no li sortirà gratis". En aquest punt, ha demanat als socialistes europeus que donin suport a la resolució sobre les ingerències russes i "no es deixin pressionar pels eurodiputats socialistes".
Mentrestant, Maite Pagazaurtundúa ha assenyalat Sánchez per "maquinar una llei d'amnistia com una gegantesca operació d'impunitat i desacatament a la independència judicial", sense tenir en compte la col·laboració amb la ingerència russa. La portaveu del PP, Dolors Montserrat, ha carregat directament contra l'executiu de Sánchez per promoure l'amnistia i permetre que des de l'independentisme s'"assenyali i calumniï els jutges".
"Hem passat d'emissaris de Putin amb Puigdemont a l'Estat, a reunions clandestines amb el pròfug fora de la Unió Europea (UE). Puigdemont comença amb el suport del Kremlin i acaba amb suport del govern espanyol per demolir les bases de la democràcia", ha criticat, demanant una investigació en profunditat de la "rusoesfera", del qual ha dit que és "l'enemic públic número u a Europa".
Davant els atacs a l'executiu espanyol, l'eurodiputat Fernando López Aguilar ha criticat que els grups de dreta espanyola hagin "desviat l'atenció d'un tema important" com les pràctiques russes de desinformació per "malmetre" contra l'executiu de Sánchez. Mentrestant, l'eurodiputat de Junts i exconseller Toni Comín ha rebutjat totes les acusacions "falses" sobre la trama russa del procés, apuntant que el sobiranisme "no és antieuropeu", "ni té llaços amb Rússia". En aquest sentit, ha respost que la democràcia europea s'erosiona amb l'ús de la "difamació i la mentida" contra els rivals polítics i ha assegurat que l'independentisme s'enfronta a una persecució judicial.
Schinas ha fet esment exprés als llaços del sobiranisme amb funcionaris russos fent-se eco de les informacions sobre "estrets i regulars contactes", incloent-hi visites de funcionaris entre 2017 i 2020. D'aquesta manera, el comissari grec ha assenyalat el cas de l'expresident Carles Puigdemont, després de prorrogar-se la instrucció de la causa judicial que apunta que el seu entorn va establir vincles amb exdiplomàtics russos en el marc del pols independentista el 2017.
El vicepresident comunitari ha sumat aquest cas al de l'eurodiputada letona, Tatjana Zdanoka, acusada de col·laborar durant dues dècades amb el Servei Federal de Seguretat (FSB) rus. Precisament aquest cas ha suscitat el debat a Estrasburg després de les revelacions d'una recerca periodística que assenyalen que va treballar per a la Intel·ligència russa. Durant el debat ha pres la paraula la mateixa Zdanoka, que ha rebutjat les acusacions afirmant que és "una agent a favor de la pau, contra el feixisme i a favor d'una Europa unida".
CRÍTIQUES AL GOVERN PER LA IMPUNITAT
Igualment, a Estrasburg han pres la paraula diversos eurodiputats espanyols que han fet esment als presumptes llaços de l'independentisme amb Rússia, carregant a més a més contra el govern de Pedro Sánchez per voler amnistiar aquests possibles delictes sobre interferències de Moscou a Europa. Aquest ha estat el cas de Ciutadans. El seu representant, Adrián Vázquez, s'ha dirigit a Puigdemont, que no era a la sala, per assenyalar que tota la trama russa del procés s'acabarà sabent i "col·laborar amb el règim rus des del seu escó no li sortirà gratis". En aquest punt, ha demanat als socialistes europeus que donin suport a la resolució sobre les ingerències russes i "no es deixin pressionar pels eurodiputats socialistes".
Mentrestant, Maite Pagazaurtundúa ha assenyalat Sánchez per "maquinar una llei d'amnistia com una gegantesca operació d'impunitat i desacatament a la independència judicial", sense tenir en compte la col·laboració amb la ingerència russa. La portaveu del PP, Dolors Montserrat, ha carregat directament contra l'executiu de Sánchez per promoure l'amnistia i permetre que des de l'independentisme s'"assenyali i calumniï els jutges".
"Hem passat d'emissaris de Putin amb Puigdemont a l'Estat, a reunions clandestines amb el pròfug fora de la Unió Europea (UE). Puigdemont comença amb el suport del Kremlin i acaba amb suport del govern espanyol per demolir les bases de la democràcia", ha criticat, demanant una investigació en profunditat de la "rusoesfera", del qual ha dit que és "l'enemic públic número u a Europa".
Davant els atacs a l'executiu espanyol, l'eurodiputat Fernando López Aguilar ha criticat que els grups de dreta espanyola hagin "desviat l'atenció d'un tema important" com les pràctiques russes de desinformació per "malmetre" contra l'executiu de Sánchez. Mentrestant, l'eurodiputat de Junts i exconseller Toni Comín ha rebutjat totes les acusacions "falses" sobre la trama russa del procés, apuntant que el sobiranisme "no és antieuropeu", "ni té llaços amb Rússia". En aquest sentit, ha respost que la democràcia europea s'erosiona amb l'ús de la "difamació i la mentida" contra els rivals polítics i ha assegurat que l'independentisme s'enfronta a una persecució judicial.