06
de febrer
de
2024, 21:15
Actualitzat:
21:15h
El PSOE s'ha compromès amb ERC a nomenar a tot estirar a l'abril els membres de la comissió tècnica que s'encarregarà d'estudiar si va haver-hi casos de vulneració de drets humans després de l'aprovació de la Constitució i fins al 1983, una investigació prevista a la llei de memòria democràtica aprovada la passada legislatura. Socialistes i independentistes han aconseguit aquest acord, al qual ha tingut accés Europa Press, en el marc del debat de la moció registrada pels republicans.
El text original d'ERC plantejava un calendari per a l'aplicació completa de la llei en un termini de tres mesos i també recollia la necessitat de posar en marxa alguns aspectes concrets en tan sols un mes. Esquerra incideix en el fet que la majoria dels terminis fixats a la norma -vigent des d'octubre de 2022- ja s'han sobrepassat amb escreix. Però finalment han acordat una esmena amb el PSOE per allargar aquest termini fins a finals del pròxim mes de juny, quan acabi el present període de sessions.
Durant l'estudi d'aquests possibles casos d'atemptats contra els drets humans podrien incloure's suposats de tortures i actuacions de l'anomenada guerra bruta contra ETA, inclosos els GAL en la primera etapa del primer govern de Felipe González. Segons l'esmena pactada per totes dues formacions, abans del 30 de juny haurà de presentar-se al Congrés el catàleg de símbols franquistes que ha d'elaborar l'executiu, així com l'informe relatiu a la seva retirada.
Un altre dels assumptes dels quals l'executiu espanyol haurà d'informar el Congrés abans del 30 de juny és com serà el procediment perquè els partits polítics puguin reclamar la restitució dels béns i drets que els van ser confiscats entre 1936 i 1939 o la compensació corresponent.
L'aprovació del Reglament que fixi aquest procediment hauria d'haver-se produït el mes d'abril passat. Es tracta, en concret, de donar compliment al ja previst en la llei de memòria històrica de 2007 que contemplava la reforma del text de 1998 pel qual ja es va retornar als partits béns que els va llevar el franquisme. La norma vigent estableix que es fixi "un nou termini per a la presentació de les sol·licituds de restitució o compensació" als partits.
En la seva moció original, ERC exigia que tot estigués llest en un mes perquè els partits poguessin començar a cursar reclamacions, però l'esmena es limita a obligar el govern espanyol a presentar abans de finals de juny "un informe sobre els avanços" per donar compliment a aquesta previsió.
El PSOE i ERC també fixen el mateix termini perquè s'informi la cambra baixa de l'estat del banc d'ADN destinat a facilitar les exhumacions de víctimes i de l'informe sobre el compliment de les actuacions per a la reparació i el reconeixement a les víctimes que van fer treballs forçats pel franquisme, així com de les tasques per a la senyalització dels llocs en què els van dur a terme.
El text original d'ERC plantejava un calendari per a l'aplicació completa de la llei en un termini de tres mesos i també recollia la necessitat de posar en marxa alguns aspectes concrets en tan sols un mes. Esquerra incideix en el fet que la majoria dels terminis fixats a la norma -vigent des d'octubre de 2022- ja s'han sobrepassat amb escreix. Però finalment han acordat una esmena amb el PSOE per allargar aquest termini fins a finals del pròxim mes de juny, quan acabi el present període de sessions.
Tortures i els GAL
Això sí, la designació de membres de la comissió encarregada d'analitzar possibles vulneracions de drets humans un cop aprovada la Carta Magna, el desembre de 1978, i fins a l'any 1983, haurà de fer-se com a tard l'abril. A més a més, haurà de donar compte a la Cambra abans del parèntesi estival de l'estat dels seus treballs fins aleshores. La creació d'aquesta comissió va ser un dels acords que Bildu va aconseguir amb el PSOE a l'anterior legislatura per donar suport a la llei de memòria.Durant l'estudi d'aquests possibles casos d'atemptats contra els drets humans podrien incloure's suposats de tortures i actuacions de l'anomenada guerra bruta contra ETA, inclosos els GAL en la primera etapa del primer govern de Felipe González. Segons l'esmena pactada per totes dues formacions, abans del 30 de juny haurà de presentar-se al Congrés el catàleg de símbols franquistes que ha d'elaborar l'executiu, així com l'informe relatiu a la seva retirada.
Auditoria de béns
El mateix topall temporal s'ha posat per a l'enviament a la Cambra de l'informe sobre el compliment de l'article 31 de la llei, relatiu a la realització d'una auditoria de béns immobles espoliats per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura i els drets de contingut patrimonial dels quals fossin titulars els ateneus, cooperatives o entitats similars.Un altre dels assumptes dels quals l'executiu espanyol haurà d'informar el Congrés abans del 30 de juny és com serà el procediment perquè els partits polítics puguin reclamar la restitució dels béns i drets que els van ser confiscats entre 1936 i 1939 o la compensació corresponent.
L'aprovació del Reglament que fixi aquest procediment hauria d'haver-se produït el mes d'abril passat. Es tracta, en concret, de donar compliment al ja previst en la llei de memòria històrica de 2007 que contemplava la reforma del text de 1998 pel qual ja es va retornar als partits béns que els va llevar el franquisme. La norma vigent estableix que es fixi "un nou termini per a la presentació de les sol·licituds de restitució o compensació" als partits.
En la seva moció original, ERC exigia que tot estigués llest en un mes perquè els partits poguessin començar a cursar reclamacions, però l'esmena es limita a obligar el govern espanyol a presentar abans de finals de juny "un informe sobre els avanços" per donar compliment a aquesta previsió.
El PSOE i ERC també fixen el mateix termini perquè s'informi la cambra baixa de l'estat del banc d'ADN destinat a facilitar les exhumacions de víctimes i de l'informe sobre el compliment de les actuacions per a la reparació i el reconeixement a les víctimes que van fer treballs forçats pel franquisme, així com de les tasques per a la senyalització dels llocs en què els van dur a terme.