És ètic que els jutges participin en concentracions en contra dels acords entre el PSOE i els independentistes, o bé en contra de la llei d'amnistia? La Comissió d'Ètica Judicial creu que sí. Aquest organisme, independent del Consell General del Poder Judicial i format per sis membres de la carrera judicial -triats per jutges i magistrats- i un acadèmic expert en Ètica o Filosofia del Dret, considera que l'assistència de jutges a protestes contràries a actuacions polítiques són "judicialment ètiques" si consideren que posen en perill l'estat de dret o la independència de la justícia.


En altres paraules, si un jutge creu que l'amnistia posa en risc la separació de poders, pot participar en una concentració en contra d'aquesta llei. Això sí, la Comissió demana una "reflexió profunda i sincera" en cada jutge que el porti a veure si la seva participació en aquests actes és fruit d'aquesta raó i no pas per la simpatia o antipatia personal amb una opció política o ideologia concreta. Un jutge pot participar en protestes contra l'amnistia, però només si creu realment que l'estat de dret espanyol està contra les cordes, no pas perquè no estigui d'acord amb el pacte de Pedro Sánchez amb Carles Puigdemont. 

El dictamen dona resposta al dubte ètic sobre si els jutges -encarregats quan arribi el moment d'aplicar la llei d'amnistia, si els pertoca- puguin participar en concentracions contràries a aquesta norma, que s'està tramitant al Congrés, o bé per rebutjar un acord polític determinat. La Comissió d'Ètica Judicial recorda que els jutges tenen dret de manifestació, però reconeix que està "limitat o afectat" per les exigències que deriven de la seva funció jurisdiccional. Això vol dir que un jutge, a diferència d'un ciutadà corrent, ha de mantenir dins i fora del tribunal una conducta que "refermi la confiança" de la societat en el sistema judicial.

És compatible, això, amb assistir a protestes contra acords polítics concrets? Sí, però amb matisos. La consulta feta a la Comissió feia referència a protestes de jutges davant les seus judicials, no pas una manifestació "en sentit estricte", amb l'objectiu de rebutjar alguns punts d'un acord "relacionats més o menys directament" amb la independència judicial. Això obre un dilema ètic, però la Comissió veu possible que els jutges participin en aquest tipus de protestes si abans fa una reflexió profunda i arriba a la conclusió que el que està en risc és l'estat de dret.

Els jutges, a banda del deure de neutralitat política, la independència i la imparcialitat, també tenen obligació de "defensar activament els principis rectors de l'estat de dret si es troben amenaçats". Correspon a cada membre del poder judicial resoldre aquest dilema ètic i, a través d'una reflexió profunda, serena, sincera i allunyada de biaixos polítics, "decidir si la seva assistència a la reunió està motivada pel compliment del seu deure ètic de mostrar la seva reprovació a actes que poden atemptar contra l'estat de dret, o bé si la decisió és fruit de la seva sintonia o antipatia amb una ideologia política".

Si el jutge arriba a la conclusió que la participació en una protesta contra l'amnistia és en defensa de l'estat de dret, hi pot participar i no es posarà en risc l'ètica judicial. Si, per contra, conclou que l'assistència a l'acte és fruit de la seva simpatia política, això seria contrari als principis d'ètica judicial.