La setmana profitosa de Jaume Collboni ha collit els seus èxits aquest dimarts. Els tràmits dels pressupostos de l'alcalde de Barcelona ja avancen a l'Ajuntament amb un primer aval polític. Dimecres passat, de manera "sorprenent" segons van assenyalar diversos grups, el cap de files del PSC va anunciar que treia la pols a la carpeta dels comptes anuals, enterrada des de l'octubre passat, i hi posava la directa. El moviment obligava la resta de forces a reaccionar, malgrat que encara no hi hagi hagut cap avenç formal a l'hora d'ampliar el govern municipal, la condició que havien posat la majoria de partits de l'oposició. Dit i fet. En menys d'una setmana, ERC ha tancat un acord amb el PSC per votar-hi a favor i introduir alguns matisos al pressupost. Alhora, els comuns han vist en aquesta votació l'espai per donar "l'última oportunitat" a Collboni.
En una comissió extraordinària, les tres forces han fet valer el seus 24 regidors -majoria absoluta- i els comptes han tirat endavant, a l'espera d'una altra votació definitiva a finals de març. A l'altra banda del consistori, Junts, PP i Vox s'hi han posicionat en contra. Ara bé, la formació d'Ada Colau insisteix a reivindicar que si no hi ha cap proposta de govern els pròxims 30 dies que vagi més enllà dels pressupostos, votaran "no" al ple decisiu.
Sigui com sigui, el grup que més ha confrontat la proposta socialista ha estat, precisament, qui més a prop ha estat de l'executiu durant els primers mesos de mandat. Una realitat que s'hauria capgirat les darreres setmanes, a partir de l'acostament dels socialistes a ERC. Així, Junts, amb qui Collboni ha coordinat grans pactes com la reforma de la taxa de terrasses, ha estat contundent. "Xavier Trias va dir que nosaltres podíem pactar amb ERC o amb el PSC. I ara es descobreix que el PSC no va tenir mai la intenció de governar amb Junts a Barcelona", ha expressat el regidor Ramon Tremosa, del grup de Trias.
A la superfície, l'evidència deixa els vots idèntics de socialistes, comuns i republicans. Ara bé, la música de fons obre una gran incògnita sobre la vida real d'aquests comptes. Sobretot, perquè la regidora Janet Sanz (BComú) ha insistit que no volen obrir converses sobre algunes partides econòmiques i prou, sinó que la discussió que plantegen és sobre un executiu de coalició. "Demà mateix podem seure i negociar un govern progressista ampli", ha sostingut la portaveu dels comuns. Però la resposta que s'ha trobat ha estat distant, una vegada més. D'entrada, el tinent d'alcaldia Jordi Valls (PSC) ha assegurat que el pacte amb ERC ha estat possible per una sèrie d'intangibles com són "el compromís, la confiança i la lleialtat". Així, després de reclamar redirigir les aspiracions dels comuns al debat únicament pressupostari, Valls s'ha dirigit a Sanz: "Un acord és més que un document signat. És una demostració de confiança. I probablement la confiança no la tenim". Davant aquest tarannà, la formació de Colau ha insistit que si el PSC no modifica la seva postura, perdrà "el suport" als comptes.
Més enllà d'aquest capítol, la discussió política al voltant dels comptes municipals ha inclòs retrets creuats en diferents sentits. El fet que el PSC hagi teixit el primer pacte de gran rellevància a l'Ajuntament ha fet de tret de sortida de valoracions entre forces que fins ara havien tingut un tarannà més conciliador al consistori. Així, Tremosa (Junts) ha fet una despatxada general: "El senyor Collboni ha estat tres vegades candidat, no ha guanyat mai les eleccions, corre el risc de ser una Colau bis. Al PP, dir-li "disfruten lo votado" amb el seu "antes roja que rota 2.0". I a ERC, recordar-li que han passat de 10 a cinc regidors fent d'escolanet del PSC, tant de bo no segueixin en aquesta línia". El grup republicà no només ha rebut dards dels seus exsocis a la Generalitat, però. També s'ha pogut llegir entre línies el missatge que els ha deixat caure la portaveu dels comuns, Janet Sanz, quan s'ha ofert al PSC però no per "fer de comparses" i "tancar mini-acords de partides concretes". "No volem ser els socis petits", ha reblat, un dia després que ERC presentés el detall del seu pacte de pressupostos amb els socialistes.
Al seu torn, el regidor portaveu Jordi Castellana (ERC) s'ha encarregat de defensar el moviment de la seva formació política. "Hem arribat a un acord en base a continguts concrets", ha remarcat, abans d'abordar el contrapunt de Junts. En aquest sentit, s'ha dirigit a Tremosa per lamentar "el joc de les desqualificacions" i recordar que fins fa poc temps, el grup de Trias era el soci prioritari de Collboni. "Vostès des del primer moment han negociat amb el govern municipal una entrada al govern, ho han dit públicament i no els considero escolanets de ningú ni que cometin frau electoral per fer el que ens toca fer a tots, que és parlar i dialogar", ha rematat Castellana.
El PP, des de la llunyania de tot plegat, s'ha mantingut en la crítica a uns comptes que assegura que no reactiven prou l'economia de la ciutat. La regidora popular Àngels Esteller s'ha queixat que els pressupostos encara són "una fotografia d'Ada Colau". En la reva rèplica, el tinent d'alcaldia Jordi Valls ha reclamat que es normalitzi "la continuïtat" d'alguns projectes del passat govern -que també incloïa els socialistes- perquè "no tot és negatiu".
Minuts més tard, el líder del PP a Barcelona, Daniel Sirera, ha elevat el to per pressionar Collboni i ha lamentat que s'hagi presentat a l'examen municipal amb un acord ja tancat amb els republicans. En aquest sentit, sobre si donaria suport a una possible candidatura alternativa de Trias que desbanqués l'alcalde socialista si s'opta per aprovar els comptes amb una qüestió de confiança, Sirera ha subratllat que "res és impossible" en política. "També era impossible que PP i comuns votéssim junts per fer alcalde Collboni", ha apuntat. Així, penalitzant l'acord entre socialistes i republicans, el cap de files del PP ha sostingut que estaria disposat a "escoltar" altres formacions -com Junts- si prioritzen "la seguretat, la neteja, la mobilitat i la baixada d'impostos". Ara bé, ha mantingut la porta oberta també a entendre's amb els socialistes. El PP busca, al cap i a la fi, tenir alguna rellevància en l'actual panorama de fragmentació municipal.