28
de febrer
de
2024, 19:22
Actualitzat:
19:23h
Aquest dissabte 2 de març farà 50 anys de l'execució a garrot vil de Salvador Puig Antich. Amb aquest motiu, el Govern ha fet aquest dimecres a la tarda un acte institucional de record presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el recinte modernista de Sant Pau. L'acte ha estat introduït per la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Un seguit de commemoracions institucionals i sorgides de la societat civil tenen lloc aquests dies. Aquí podeu seguir els temes publicats a Nació.
El president Aragonès ha destacat la figura de Puig Antich com a "símbol i homenatge a les persones que ho van donar tot per viure en democràcia". Ha invocat el seu record per "no conformar-se i exigir més". Aragonès ha subratllat la importància de la memòria per entomar el futur, molt més enllà d'una efemèride. Ha situat l'acte en clau de futur, en un moment en què es produeix un ascens de l'extrema dreta i de la reacció, quan a molts no els fa vergonya "anomenar-se fatxes i quan es vol confondre la protesta amb el terrorisme".
Aragonès ha destacat el símbol que representa avui la figura de Puig Antich en un context en què "l'extrema dreta és una amenaça real". Aragonès ha posat en valor el caràcter "pioner" de la política de memòria que du a terme la Generalitat. Ha refermat la personalitat del militant del MIL com a exemple de lluita pels drets i les llibertats. "La democràcia no ens ve donada -ha dit- i hi ha el risc d'un autoritarisme i un franquisme sociològic cada cop mes desacomplexat".
La consellera Ubasart ha qualificat d'"assassinat" l'execució del militant i ha definit Puig Antich com una figura en què "la persona es barreja amb el mite" i "la imatge més icònica de l'antifranquisme". Ubasart ha subratllat el gran valor que suposa "viure en democràcia" i ha recordat el que va escriure Salvador en la carta al seu germà Joaquim, on deia que la seva sang "no seria vessada inútilment".
L'historiador Xavier Casals, professor de la Universitat Ramon Llull, ha fet un perfil de la repressió dels anys finals del franquisme. Casals ha recordat l'impacte que va tenir l'execució a casa seva, sent ell un nen de 10 anys. Ha recordat els darrers consells de guerra del règim, com el que va dur a la mort al dirigent comunista Julián Grimau. Aquest fet va suposar un enorme cost per a la imatge d'Espanya, amb un fre a les negociacions amb la Comunitat Econòmica Europea.
Un altre cas va ser el Procés de Burgos, però en aquesta ocasió, la protesta internacional va ser molt gran i el govern va demanar a Franco que concedís els indults, com es va fer. Les commutacions de les penes de Burgos va generar una reacció dels sectors més ultres del règim. Un factor que, junt amb l'atemptat a Carrero, va crear un clima que va resultar fatal.
Precisament, ha estat un dels seus companys d'una organització propera al Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), Felip Solé, qui ha intervingut per explicar alguns aspectes de l'activitat de Puig Antich. Ha explicat que ell el coneixia com "el metge", que era el nom amb què l'anomenaven. El dia de la seva detenció va ser el darrer que el va veure. Aquell vespre, havien tornat a quedar però ja no es va presentar. Va ser el dia, ha dit, en què "el metge" es va convertir, per als seus companys, en Salvador Puig Antich. Solé ha elogiat la seva figura com "algú que volia canviar el món", però també ha aclarit que els seus antics companys mai l'han volgut santificar.
Una de les germanes de Salvador, que van estar amb ell la nit anterior a l'execució, també ha intervingut. Imma Puig Antich ha explicat com les germanes van decidir lluitar per la seva dignitat i memòria. "Ens vam sentir molt soles durant uns anys -ha assenyalat-, però amb el temps el silenci es va anar diluint". La figura s'ha revaloritzat, però amb la justícia espanyola, després de dos intents de revisió, la família s'ha trobat amb un mur. Ha mostrat la satisfacció per la recuperació de la imatge del Salvador, tot mostrant l'agraïment pel reconeixement rebut.
L'acte ha tingut un component musical. La cantant Rusó Sala ha interpretat Els anarquistes, un tema de Léo Ferré que és un homenatge al combat d'aquests activistes i que diu: "No n'hi ha un entre cent,/però són vius i a la vista,/i que avancen plegats, colze a colze,/i si creus en la joia i l'amor podràs veure'ls dempeus,/els anarquistes!". Un moment especialment emotiu ha estat quan ha interpretat Margalida, de Joan Isaac, quan ha tornat a ressonar "Crida el nom/Del teu amant/Bandera negra al cor".
El president Aragonès ha destacat la figura de Puig Antich com a "símbol i homenatge a les persones que ho van donar tot per viure en democràcia". Ha invocat el seu record per "no conformar-se i exigir més". Aragonès ha subratllat la importància de la memòria per entomar el futur, molt més enllà d'una efemèride. Ha situat l'acte en clau de futur, en un moment en què es produeix un ascens de l'extrema dreta i de la reacció, quan a molts no els fa vergonya "anomenar-se fatxes i quan es vol confondre la protesta amb el terrorisme".
Aragonès ha destacat el símbol que representa avui la figura de Puig Antich en un context en què "l'extrema dreta és una amenaça real". Aragonès ha posat en valor el caràcter "pioner" de la política de memòria que du a terme la Generalitat. Ha refermat la personalitat del militant del MIL com a exemple de lluita pels drets i les llibertats. "La democràcia no ens ve donada -ha dit- i hi ha el risc d'un autoritarisme i un franquisme sociològic cada cop mes desacomplexat".
La consellera Ubasart ha qualificat d'"assassinat" l'execució del militant i ha definit Puig Antich com una figura en què "la persona es barreja amb el mite" i "la imatge més icònica de l'antifranquisme". Ubasart ha subratllat el gran valor que suposa "viure en democràcia" i ha recordat el que va escriure Salvador en la carta al seu germà Joaquim, on deia que la seva sang "no seria vessada inútilment".
L'historiador Xavier Casals, professor de la Universitat Ramon Llull, ha fet un perfil de la repressió dels anys finals del franquisme. Casals ha recordat l'impacte que va tenir l'execució a casa seva, sent ell un nen de 10 anys. Ha recordat els darrers consells de guerra del règim, com el que va dur a la mort al dirigent comunista Julián Grimau. Aquest fet va suposar un enorme cost per a la imatge d'Espanya, amb un fre a les negociacions amb la Comunitat Econòmica Europea.
Un altre cas va ser el Procés de Burgos, però en aquesta ocasió, la protesta internacional va ser molt gran i el govern va demanar a Franco que concedís els indults, com es va fer. Les commutacions de les penes de Burgos va generar una reacció dels sectors més ultres del règim. Un factor que, junt amb l'atemptat a Carrero, va crear un clima que va resultar fatal.
L'última trobada amb "el metge"
Precisament, ha estat un dels seus companys d'una organització propera al Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), Felip Solé, qui ha intervingut per explicar alguns aspectes de l'activitat de Puig Antich. Ha explicat que ell el coneixia com "el metge", que era el nom amb què l'anomenaven. El dia de la seva detenció va ser el darrer que el va veure. Aquell vespre, havien tornat a quedar però ja no es va presentar. Va ser el dia, ha dit, en què "el metge" es va convertir, per als seus companys, en Salvador Puig Antich. Solé ha elogiat la seva figura com "algú que volia canviar el món", però també ha aclarit que els seus antics companys mai l'han volgut santificar. Una de les germanes de Salvador, que van estar amb ell la nit anterior a l'execució, també ha intervingut. Imma Puig Antich ha explicat com les germanes van decidir lluitar per la seva dignitat i memòria. "Ens vam sentir molt soles durant uns anys -ha assenyalat-, però amb el temps el silenci es va anar diluint". La figura s'ha revaloritzat, però amb la justícia espanyola, després de dos intents de revisió, la família s'ha trobat amb un mur. Ha mostrat la satisfacció per la recuperació de la imatge del Salvador, tot mostrant l'agraïment pel reconeixement rebut.
L'acte ha tingut un component musical. La cantant Rusó Sala ha interpretat Els anarquistes, un tema de Léo Ferré que és un homenatge al combat d'aquests activistes i que diu: "No n'hi ha un entre cent,/però són vius i a la vista,/i que avancen plegats, colze a colze,/i si creus en la joia i l'amor podràs veure'ls dempeus,/els anarquistes!". Un moment especialment emotiu ha estat quan ha interpretat Margalida, de Joan Isaac, quan ha tornat a ressonar "Crida el nom/Del teu amant/Bandera negra al cor".