Aquest imminent dia 1 de gener del 2020 es començarà a aplicar a Barcelona i a una part dels municipis del voltant, de les 7h a les 20h, l'anomenada Zona de Baixes Emissions (ZBE). De moment, la paraula principal és moratòria: moratòria de multes durant tres mesos a tots els vehicles afectats i moratòria durant un any a les furgonetes, camions, autocars i autobusos. S'estima que a Barcelona hi circulen unes 27.000 furgonetes, la majoria, de repartiment de mercaderies, i que moltes d'elles estan força envellides.
La Direcció General de Trànsit del Govern espanyol, encapçalada per Pere Navarro Olivella, està estudiant permetre a les esmentades furgonetes que instal·lin un equipament que filtra i disminueix les emissions, per evitar les sancions sense haver de canviar el vehicle. Es tractaria de no forçar un recanvi molt costós de vehicles industrials que resultaria impossible per a algunes empreses, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball (els vehicles particulars ja se n'han queixat pel greuge comparatiu). En donar suport a aquesta possibilitat de no obligar pas a la substitució de furgonetes, en el context de la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic, el Sr. Navarro va afirmar que "això són llocs de treball, i això no és una broma".
Les preguntes immediates són: què és, doncs, una broma? La Zona de Baixes Emissions de Barcelona és una broma? La contaminació és una broma? El canvi climàtic és una broma? L'única cosa que ha quedat clara de les paraules del Sr. Navarro és que els llocs de treball no ho són pas, una broma. El Sr. Navarro també hagués pogut dir que, posats a escollir entre dues possibilitats dolentes (la contaminació o la pèrdua de llocs de feina), preferia quedar-se amb la contaminació i salvar les feines. Per ell, sense dubte, la contaminació lligada al canvi climàtic seria, en aquest cas, l'alternativa menys dolenta (com han escollit, de moment, a la Índia o a la Xina). Però el Sr. Navarro no va pas dir "l'alternativa menys dolenta" o "el mal menor", sinó que va dir "una broma".
El president dels EUA, Donald Trump, que nega el canvi climàtic, hauria pogut subscriure, potser, una afirmació com la que comento. També l'hauria pogut subscriure el Mariano Rajoy dels temps de l'escepticisme climàtic. Tanmateix, aquestes comparacions són massa cruels amb el Sr. Navarro. Hi ha moltíssima gent en tots els estats i països del món que també considera que el canvi climàtic és un mal menor. Moltíssims habitants del planeta i molts dels seus governs, com vam poder constatar a la recent Cimera Climàtica de Madrid, no veuen amb claredat que la contaminació estigui íntimament lligada al canvi climàtic en curs, tot i que ara ja són pocs els que encara neguen l'evidència que el clima està canviant. Però una cosa seria el canvi del clima i l'altra la contaminació. Miren amb una barreja de fatalisme i impotència la pujada de temperatures (en altres èpoques de la Història s'han descrit també canvis climàtics espontanis) i avantposen el desenvolupament econòmic a la contaminació que hi va aparellada.
En un entorn escèptic amb el clima i els seus canvis, la gran arma argumental és la salut. Hauria de ser la salut. És el que fa el demòcrata Bernie Sanders als Estats Units. A la vista que el que cal fer per combatre o frenar el canvi climàtic és el mateix, o gairebé el mateix, al que cal fer per combatre la contaminació i els seus efectes nocius sobre la salut (en tots dos casos, reduir les emissions, utilitzar energies renovables, reciclar i reutilitzar), el novament candidat a les primàries demòcrates a la presidència dels EUA parla sempre en termes de salut. Combat les polítiques de Trump de negació del canvi climàtic i de laissez faire ambiental amb una apel·lació constant a la salut i als efectes malignes de la contaminació sobre la salut. De la contaminació atmosfèrica i, també, dels rius, dels aqüífers i de la Natura en general. És la seva manera eficaç de combatre l'escepticisme de Trump. Contra la incredulitat, potser interessada, de Donald Trump, Bernie Sanders esgrimeix la lluita per preservar i millorar la salut de les persones, dels ciutadans, dels electors, en definitiva.
A la vista del fracàs de la Cimera Climàtica de Madrid, i de la fragilitat demostrada fins ara per l'aplicació de l'Acord de París contra el canvi climàtic, em sembla molt encertat aquest gir cap al pragmatisme brandant la bandera de la salut. He assistit recentment a dues Cimeres del Clima (Copenhaguen 2009 i París 2015) i he constatat que molts dels participants ho viuen gairebé com un acte de caire religiós, com un assumpte de fe. Em refereixo sobretot als membres d'ONG que hi assisteixen, no pas als experts. I, per descomptat, no em refereixo pas als polítics. Potser seria molt millor que, en lloc d'exigir la reducció d'emissions i l'increment de les energies renovables en nom del canvi climàtic, es fes una exigència idèntica en nom de la salut. I fer-ho sense interrupció, permanentment, no únicament en les cimeres del clima. Elaborar, per tant, molts informes sobre els mals per a la salut que causa la contaminació atmosfèrica i posar l'accent en els malalts i en els morts més que no pas en els graus de temperatura. Al cap i a la fi, estic segur que el Sr. Pere Navarro Olivella estarà d'acord amb mi que "la salut no és pas una broma".
La Direcció General de Trànsit del Govern espanyol, encapçalada per Pere Navarro Olivella, està estudiant permetre a les esmentades furgonetes que instal·lin un equipament que filtra i disminueix les emissions, per evitar les sancions sense haver de canviar el vehicle. Es tractaria de no forçar un recanvi molt costós de vehicles industrials que resultaria impossible per a algunes empreses, amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball (els vehicles particulars ja se n'han queixat pel greuge comparatiu). En donar suport a aquesta possibilitat de no obligar pas a la substitució de furgonetes, en el context de la lluita contra la contaminació i el canvi climàtic, el Sr. Navarro va afirmar que "això són llocs de treball, i això no és una broma".
Les preguntes immediates són: què és, doncs, una broma? La Zona de Baixes Emissions de Barcelona és una broma? La contaminació és una broma? El canvi climàtic és una broma? L'única cosa que ha quedat clara de les paraules del Sr. Navarro és que els llocs de treball no ho són pas, una broma. El Sr. Navarro també hagués pogut dir que, posats a escollir entre dues possibilitats dolentes (la contaminació o la pèrdua de llocs de feina), preferia quedar-se amb la contaminació i salvar les feines. Per ell, sense dubte, la contaminació lligada al canvi climàtic seria, en aquest cas, l'alternativa menys dolenta (com han escollit, de moment, a la Índia o a la Xina). Però el Sr. Navarro no va pas dir "l'alternativa menys dolenta" o "el mal menor", sinó que va dir "una broma".
El president dels EUA, Donald Trump, que nega el canvi climàtic, hauria pogut subscriure, potser, una afirmació com la que comento. També l'hauria pogut subscriure el Mariano Rajoy dels temps de l'escepticisme climàtic. Tanmateix, aquestes comparacions són massa cruels amb el Sr. Navarro. Hi ha moltíssima gent en tots els estats i països del món que també considera que el canvi climàtic és un mal menor. Moltíssims habitants del planeta i molts dels seus governs, com vam poder constatar a la recent Cimera Climàtica de Madrid, no veuen amb claredat que la contaminació estigui íntimament lligada al canvi climàtic en curs, tot i que ara ja són pocs els que encara neguen l'evidència que el clima està canviant. Però una cosa seria el canvi del clima i l'altra la contaminació. Miren amb una barreja de fatalisme i impotència la pujada de temperatures (en altres èpoques de la Història s'han descrit també canvis climàtics espontanis) i avantposen el desenvolupament econòmic a la contaminació que hi va aparellada.
En un entorn escèptic amb el clima i els seus canvis, la gran arma argumental és la salut. Hauria de ser la salut. És el que fa el demòcrata Bernie Sanders als Estats Units. A la vista que el que cal fer per combatre o frenar el canvi climàtic és el mateix, o gairebé el mateix, al que cal fer per combatre la contaminació i els seus efectes nocius sobre la salut (en tots dos casos, reduir les emissions, utilitzar energies renovables, reciclar i reutilitzar), el novament candidat a les primàries demòcrates a la presidència dels EUA parla sempre en termes de salut. Combat les polítiques de Trump de negació del canvi climàtic i de laissez faire ambiental amb una apel·lació constant a la salut i als efectes malignes de la contaminació sobre la salut. De la contaminació atmosfèrica i, també, dels rius, dels aqüífers i de la Natura en general. És la seva manera eficaç de combatre l'escepticisme de Trump. Contra la incredulitat, potser interessada, de Donald Trump, Bernie Sanders esgrimeix la lluita per preservar i millorar la salut de les persones, dels ciutadans, dels electors, en definitiva.
A la vista del fracàs de la Cimera Climàtica de Madrid, i de la fragilitat demostrada fins ara per l'aplicació de l'Acord de París contra el canvi climàtic, em sembla molt encertat aquest gir cap al pragmatisme brandant la bandera de la salut. He assistit recentment a dues Cimeres del Clima (Copenhaguen 2009 i París 2015) i he constatat que molts dels participants ho viuen gairebé com un acte de caire religiós, com un assumpte de fe. Em refereixo sobretot als membres d'ONG que hi assisteixen, no pas als experts. I, per descomptat, no em refereixo pas als polítics. Potser seria molt millor que, en lloc d'exigir la reducció d'emissions i l'increment de les energies renovables en nom del canvi climàtic, es fes una exigència idèntica en nom de la salut. I fer-ho sense interrupció, permanentment, no únicament en les cimeres del clima. Elaborar, per tant, molts informes sobre els mals per a la salut que causa la contaminació atmosfèrica i posar l'accent en els malalts i en els morts més que no pas en els graus de temperatura. Al cap i a la fi, estic segur que el Sr. Pere Navarro Olivella estarà d'acord amb mi que "la salut no és pas una broma".