Diu la llegenda que tot va començar el 3 de juny de 1984 a les Cotxeres de Sants, i que els culpables van ser els grups Ultratruita i El Grito Acusador. Era una època apassionant postmúsica laietana. Una generació inconformista va agafar el relleu i el pop, el rock i el punk van ser vehicle d'expressió de molts joves.
Entre ells hi havia un personatge clau del panorama musical barceloní, Xavier Mercadé, que des de llavors ha captat de manera extraordinària el món del rock en directe. I, encara, cada nit continua a peu d'escenari. Mercadé és el més important fotògraf català en actiu especialitzat en música en directe, amb un bagatge de 14.000 concerts i més d'un milió de fotografies d'artistes nacionals i internacionals.
La revista Enderrock presenta aquest mes el número 300, una revista gràfica antològica sobre quatre dècades de rock fotografiades per Xavier Mercadé. Per commemorar la fita, la publicació ha seleccionat 300 imatges de concerts del 1984 al 2020 distribuïdes en deu capítols temàtics sobre punk, hardcore i moviments alternatius, l'escena barcelonina i catalana, el circ del rock'n'roll, els salts a l'escenari, els punys enlaire del heavy, els concerts de gran format, les dives de la música i el panteó del rock. Cada apartat va acompanyat d'articles de periodistes, músics i agents culturals, que fan d'aquesta edició extra de 200 pàgines una història viscuda en primera persona dels darrers 35 anys de rock en viu a Catalunya.
Les fotos de concerts tenen banda sonora, de la mateixa manera que els poetes posen la música quan escriuen els versos. Cal fixar-s'hi, parar l'orella i escoltar com sonen els artistes i grups que Mercadé retrata en només deu minuts de glòria quan dispara des de la primera fila del recital d'una sala o des del fossar d'un macroconcert en un gran estadi. El rock li bull a la sang. Cada nit s'abilla el casc, omple la motxilla amb les armes fotogràfiques, s'enfila a la motocicleta i surt de cacera. No falla mai, perquè és d'una raça particular. La seva feina no és fàcil, ha d'estar disposat a captar l'instant precís, el moment adequat.
La fotografia musical requereix habilitats especials. Cal entrar en la immensitat d'un concert per comprendre l'esperit de l'artista i, per tant, captar l'energia que desprèn al seu voltant. Un detall que no tothom sap resoldre amb solvència. L'obra de Xavier Mercadé té un talent excepcional per la música en directe, una capacitat extraordinària per retratar instants sorprenents que passen a l'escenari o entre el públic, amb una estètica brutista que plasma per a la posteritat l'instant èpic fatal del concert o l'esclat que provoca en els espectadors. Ha fet fotos dels més grans artistes i amb la mateixa disposició ha estat el primer a seguir un grup emergent de l'escena catalana quan debutava en un local o al carrer.
Les fotos de concerts són el reflex d'una manera de viure, un estil de vida apassionat impregnat de música, política i actitud. Com deia Annie Leibovitz quan treballava per a Rolling Stone, "la fotografia representa la vida mateixa". Tot i ser una persona discreta i tímida, l'objectiu de Xavier Mercadé és incisiu i crític, amb un focus honest i generós, com l'ombra de la seva personalitat. Els seus fills Gerard –que ha seguit els passos del progenitor gràcies a l'herència de la primera màquina– i Adrià han estat batejats amb els noms de cantants nostrats. Un fet que demostra més enllà de la funció cultural del fotògraf –amb la màquina de fer fotos a una mà i una cervesa a l'altra– la seva implicació amb la música i el país.
Capturar concerts i traslladar l'experiència sonora en una imatge només és possible perfeccionant l'ofici. La fotografia és un art, i per això cal una gran capacitat per fixar en el temps el moment viu d'un concert i fer que la gent s'hi identifiqui. Per això molts músics agraeixen el seu punt de vista per convertir en eterns uns directes mítics. Amb Xavier Mercadé i Ferran Amado vam enderrockar fa trenta anys per fer la primera revista de rock en català. Ell ens ha ensenyat que les fotos expliquen la realitat de l'escena i també la nostra història, farcida d'emocions i amb cançons que recorden qui som i d'on venim. La revista Enderrock 300 és el resultat d'una vida plena dedicada a la música i a la fotografia, un número per repassar la història de la música viva de la nostra generació.
Una revista, una exposició retrospectiva i un concert culminaran la celebració d'una doble fita històrica del periodisme musical català.
Entre ells hi havia un personatge clau del panorama musical barceloní, Xavier Mercadé, que des de llavors ha captat de manera extraordinària el món del rock en directe. I, encara, cada nit continua a peu d'escenari. Mercadé és el més important fotògraf català en actiu especialitzat en música en directe, amb un bagatge de 14.000 concerts i més d'un milió de fotografies d'artistes nacionals i internacionals.
La revista Enderrock presenta aquest mes el número 300, una revista gràfica antològica sobre quatre dècades de rock fotografiades per Xavier Mercadé. Per commemorar la fita, la publicació ha seleccionat 300 imatges de concerts del 1984 al 2020 distribuïdes en deu capítols temàtics sobre punk, hardcore i moviments alternatius, l'escena barcelonina i catalana, el circ del rock'n'roll, els salts a l'escenari, els punys enlaire del heavy, els concerts de gran format, les dives de la música i el panteó del rock. Cada apartat va acompanyat d'articles de periodistes, músics i agents culturals, que fan d'aquesta edició extra de 200 pàgines una història viscuda en primera persona dels darrers 35 anys de rock en viu a Catalunya.
Les fotos de concerts tenen banda sonora, de la mateixa manera que els poetes posen la música quan escriuen els versos. Cal fixar-s'hi, parar l'orella i escoltar com sonen els artistes i grups que Mercadé retrata en només deu minuts de glòria quan dispara des de la primera fila del recital d'una sala o des del fossar d'un macroconcert en un gran estadi. El rock li bull a la sang. Cada nit s'abilla el casc, omple la motxilla amb les armes fotogràfiques, s'enfila a la motocicleta i surt de cacera. No falla mai, perquè és d'una raça particular. La seva feina no és fàcil, ha d'estar disposat a captar l'instant precís, el moment adequat.
La fotografia musical requereix habilitats especials. Cal entrar en la immensitat d'un concert per comprendre l'esperit de l'artista i, per tant, captar l'energia que desprèn al seu voltant. Un detall que no tothom sap resoldre amb solvència. L'obra de Xavier Mercadé té un talent excepcional per la música en directe, una capacitat extraordinària per retratar instants sorprenents que passen a l'escenari o entre el públic, amb una estètica brutista que plasma per a la posteritat l'instant èpic fatal del concert o l'esclat que provoca en els espectadors. Ha fet fotos dels més grans artistes i amb la mateixa disposició ha estat el primer a seguir un grup emergent de l'escena catalana quan debutava en un local o al carrer.
Les fotos de concerts són el reflex d'una manera de viure, un estil de vida apassionat impregnat de música, política i actitud. Com deia Annie Leibovitz quan treballava per a Rolling Stone, "la fotografia representa la vida mateixa". Tot i ser una persona discreta i tímida, l'objectiu de Xavier Mercadé és incisiu i crític, amb un focus honest i generós, com l'ombra de la seva personalitat. Els seus fills Gerard –que ha seguit els passos del progenitor gràcies a l'herència de la primera màquina– i Adrià han estat batejats amb els noms de cantants nostrats. Un fet que demostra més enllà de la funció cultural del fotògraf –amb la màquina de fer fotos a una mà i una cervesa a l'altra– la seva implicació amb la música i el país.
Capturar concerts i traslladar l'experiència sonora en una imatge només és possible perfeccionant l'ofici. La fotografia és un art, i per això cal una gran capacitat per fixar en el temps el moment viu d'un concert i fer que la gent s'hi identifiqui. Per això molts músics agraeixen el seu punt de vista per convertir en eterns uns directes mítics. Amb Xavier Mercadé i Ferran Amado vam enderrockar fa trenta anys per fer la primera revista de rock en català. Ell ens ha ensenyat que les fotos expliquen la realitat de l'escena i també la nostra història, farcida d'emocions i amb cançons que recorden qui som i d'on venim. La revista Enderrock 300 és el resultat d'una vida plena dedicada a la música i a la fotografia, un número per repassar la història de la música viva de la nostra generació.
Una revista, una exposició retrospectiva i un concert culminaran la celebració d'una doble fita històrica del periodisme musical català.