Contra el feixisme, la cultura. No hi ha cap altra eina tan eficaç per lluitar contra el feixisme que la cultura i l'educació. Com a protesta davant els embats feixistes i reaccionaris dels poders de l'Estat moltes entitats i artistes han anunciat la suspensió d'activitats i concerts... És una resposta lògica a la indignació popular.
Però al mateix temps, més que suspendre les iniciatives culturals que organitza la societat civil la millor resposta contra la repressió i les retallades és un tsunami cultural sorgit des de les arrels. Perquè, tal com deia Pere Ribot, podran arranar però no desarrelar la veu d'un poble.
Contra la repressió, la poesia. L'embat de l'Estat contra institucions i ciutadans catalans per aixafar la resposta popular a la sentència podria haver silenciat el certamen Terra i Cultura, que impulsa Lluís Llach per reconèixer amb el XII Premi Miquel Martí i Pol la millor poesia musicada. Però no. Prop de 450 poemes en català convertits en cançons i enregistrats al llarg del darrer any, són la millor resposta a la repressió.
Una demostració única com la cultura, quan uneix la música i la poesia, pot ser imbatible per demostrar la força d'una onada incansable. Gairebé 125 textos de poetes d'arreu dels Països Catalans, liderats per Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Josep Carner, Vicent Andrés Estellés o Maria-Mercè Marçal, han estat els principals abanderats de les desenes d'adaptacions que a través de la música han assolit una nova aliança imparable.
Contra la inquietud d'esperit, la música. La força i la bellesa es combinen en la transgressió que assoleix "Pertanyo a la llibertat" d'Enric Casasses a través de la música i les veus d'Eduard Iniesta i Andrea Motis. La transformació de l'ésser en la seva totalitat es palpa a "Chen la commoció (El tro)" de Pere Vilanova a la cançó de Judit Puigdomènech 'Ju'. La poesia cantada de "Desplegar-se" de Sònia Moya aconsegueix una nova dimensió sonora i emotiva amb l'adaptació de Magalí Sare i Manel Fortià.
L'empoderament de les dones de "Dona-Dindi" de Rosa Maria Arrazola explora una profunda diversitat de connexions poètiques armada amb la música i la interpretació de Clàudia Cabero. I la potència de les imatges del poema "Llei horària", també de Casasses, supera l'espai i el temps en els arranjaments i la melodia quan la interpreta Miquel Gil. Aquests són els cinc finalistes del Premi Miquel Martí i Pol, un guardó que es lliurarà aquest dimecres al migdia a l'espai El Tros del Celler Vall-Llach a Barcelona.
Contra la desesperació, un tuit. Mentre el rap i el trap podrien considerar-se la cançó del segle XXI, com a noves músiques urbanes, els tuits han esdevingut una nova forma de poesia urbana. Mentre llegiu aquestes ratlles, la xarxa de 'poetes' de Twitter, Facebook o Instagram ja està assolint noves expressions culturals a través dels rapers dels carrers que cremen els contenidors d'injustícies socials i polítiques a cop de rima urgent i encapsulada llançant ritmes violents i ballables contra les forces repressores. És un tsunami cultural, que no es pot fer callar ni empresonar.
Contra la tristesa, la cultura. Contra la rendició, la cultura. Cultura, cultura, cultura, cultura... són alguns dels versos de la tuitaire Ada Klein Fortuny –pseudònim– (@adakleinFortuny) que han inspirat aquest article. Qui hi vol posar la banda sonora?
Però al mateix temps, més que suspendre les iniciatives culturals que organitza la societat civil la millor resposta contra la repressió i les retallades és un tsunami cultural sorgit des de les arrels. Perquè, tal com deia Pere Ribot, podran arranar però no desarrelar la veu d'un poble.
Contra la repressió, la poesia. L'embat de l'Estat contra institucions i ciutadans catalans per aixafar la resposta popular a la sentència podria haver silenciat el certamen Terra i Cultura, que impulsa Lluís Llach per reconèixer amb el XII Premi Miquel Martí i Pol la millor poesia musicada. Però no. Prop de 450 poemes en català convertits en cançons i enregistrats al llarg del darrer any, són la millor resposta a la repressió.
Una demostració única com la cultura, quan uneix la música i la poesia, pot ser imbatible per demostrar la força d'una onada incansable. Gairebé 125 textos de poetes d'arreu dels Països Catalans, liderats per Enric Casasses, Miquel Martí i Pol, Josep Carner, Vicent Andrés Estellés o Maria-Mercè Marçal, han estat els principals abanderats de les desenes d'adaptacions que a través de la música han assolit una nova aliança imparable.
Contra la inquietud d'esperit, la música. La força i la bellesa es combinen en la transgressió que assoleix "Pertanyo a la llibertat" d'Enric Casasses a través de la música i les veus d'Eduard Iniesta i Andrea Motis. La transformació de l'ésser en la seva totalitat es palpa a "Chen la commoció (El tro)" de Pere Vilanova a la cançó de Judit Puigdomènech 'Ju'. La poesia cantada de "Desplegar-se" de Sònia Moya aconsegueix una nova dimensió sonora i emotiva amb l'adaptació de Magalí Sare i Manel Fortià.
L'empoderament de les dones de "Dona-Dindi" de Rosa Maria Arrazola explora una profunda diversitat de connexions poètiques armada amb la música i la interpretació de Clàudia Cabero. I la potència de les imatges del poema "Llei horària", també de Casasses, supera l'espai i el temps en els arranjaments i la melodia quan la interpreta Miquel Gil. Aquests són els cinc finalistes del Premi Miquel Martí i Pol, un guardó que es lliurarà aquest dimecres al migdia a l'espai El Tros del Celler Vall-Llach a Barcelona.
Contra la desesperació, un tuit. Mentre el rap i el trap podrien considerar-se la cançó del segle XXI, com a noves músiques urbanes, els tuits han esdevingut una nova forma de poesia urbana. Mentre llegiu aquestes ratlles, la xarxa de 'poetes' de Twitter, Facebook o Instagram ja està assolint noves expressions culturals a través dels rapers dels carrers que cremen els contenidors d'injustícies socials i polítiques a cop de rima urgent i encapsulada llançant ritmes violents i ballables contra les forces repressores. És un tsunami cultural, que no es pot fer callar ni empresonar.
Contra la tristesa, la cultura. Contra la rendició, la cultura. Cultura, cultura, cultura, cultura... són alguns dels versos de la tuitaire Ada Klein Fortuny –pseudònim– (@adakleinFortuny) que han inspirat aquest article. Qui hi vol posar la banda sonora?