Fa tot just una setmana. El Sant Jordi de gom a gom emanant nostàlgia convertida en esperança, emoció trasmudada en convicció i goig enfocat a l'acció. Potser senzillament i, no per senzill menys impactant: va ser una injecció de coratge, energia, art i plaer.
Vàrem revifar la passió per denunciar, resistir i proposar, així com vàrem reviure aquella antiga convicció que la nostra veritat i la nostra combativitat podien més que la correlació de forces real. Temps aquells, en els quals creiem que mitjançant la convicció de moltes persones podríem abatre el poder de les minories poderoses.
I ens vam tornar a sentir no sols persones rebels, sinó subjectes avui, dissortadament, ja quelcom llunyà i massa enyorat. Escoltant les velles i belles cançons ens vam infondre aquesta ràbia, aquest enuig, aquesta indignació que últimament estan una mica esmorteïdes pel descoratjament, la impotència, la desorientació... No cal negar-ho: Revisquérem de valent.
Perquè d'això es tractava. De tornar a posar-nos en marxa no sols amb la denúncia, el descontentament o la frustració, sinó amb la proposta. Aquesta pletòrica trobada artística en cap moment va dissimular, i menys va ocultar, el seu objectiu: cridar les persones assistents a passar de la protesta a la proposta; a posar contingut al crit rebel, a desbancar els "contres" a favor dels "pros".
Aquest va ser el motiu pel qual se'ns va convocar a una nit d'evocacions i records amb les seves respectives emocions i conviccions. No va haver-hi parany. Fins i tot la gallineta del Lluís Llach va comprendre que havia de canalitzar part de la seva energia i activitat al Debat Constituent, com a mitjà per a concretar les seves esperances, desitjos i posicions. Un Debat Constituent per a remeiar, en part, aquell "no és això, companys no és això" -que tan enèrgicament corejàrem amb en Lluís i el seu meravellós grapat d'artistassos- i convertir-lo en un "sí que és això, companys, sí que és això".
Debat Constituent és una proposta de construcció de posicionaments sobre tots els aspectes que concerneixen les nostres vides. Un procés per fomentar la participació de la manera més transversal, plural i de base que permeti dissenyar les normes de convivència que volem per al nostre país.
No es tracta d'elaborar una Constitució. Malgrat que ens dolgui, sabem que no estem en un procés constituent oficial. I encara si hi estiguéssim, no ens correspon elaborar la Constitució. Aquesta responsabilitat recauria en l'Assemblea Constituent que triéssim per a tal efecte.
Es tracta de posar en pràctica, tal com vam fer l'1 d'octubre, el nostre reclam com a poder constituent que som. Tot estat de dret planteja que la sobirania resideix en el poble. Ergo, com a poble sobirà exercim el poder constituent.
Se'ns pregunta constantment si tot l'esforç, energia i temps que implica formar part del Debat constituent - anar als debats participatius, compartir raonaments i arguments, respondre un qüestionari de 144 preguntes sobre els més diversos temes…- tindrà algun resultat positiu, si tindrà algun resultat.
Jo els dic sempre que sí. En primer lloc, perquè se'ns convida a plantejar-nos una sèrie de temes relacionats amb diversos àmbits que influeixen en la nostra vida i que potser mai ens hauríem preguntat a no ser pel Debat Constituent. Ens proposa diferents posicions -o respostes- a una mateixa qüestió, entre les que cadascú ha de triar aquella que s'acosta més al seu criteri. I aquest exercici, tant si el fem en solitari, com si l'acompanyem de trobades i debats col·lectius, sens dubte ens farà créixer com a persones i ens ajudarà a passar de la protesta a la proposta; del no, al si; de l'anti al pro. Un procés, en síntesis, d'empoderament ciutadà, gràcies a l'impuls que dona l'exercici de democràcia participativa.
En segon lloc, perquè no es tracta que cada persona pugui dir la seva, sinó que d'entre totes les respostes podrem extreure'n propostes concretes per a lliurar al poder constituït (les institucions d'aquest país). El com, quan i amb quina exigència ho decidirà el Fòrum Cívic i Social amb el que es clourà tot el procés del Debat Constituent.
Hi ha molt més a dir, a explicar... aquest és només un bocinet de seducció per a aquelles persones que encara no us heu inscrit al Debat Constituent. Si us plau, fes-ho.
Vàrem revifar la passió per denunciar, resistir i proposar, així com vàrem reviure aquella antiga convicció que la nostra veritat i la nostra combativitat podien més que la correlació de forces real. Temps aquells, en els quals creiem que mitjançant la convicció de moltes persones podríem abatre el poder de les minories poderoses.
I ens vam tornar a sentir no sols persones rebels, sinó subjectes avui, dissortadament, ja quelcom llunyà i massa enyorat. Escoltant les velles i belles cançons ens vam infondre aquesta ràbia, aquest enuig, aquesta indignació que últimament estan una mica esmorteïdes pel descoratjament, la impotència, la desorientació... No cal negar-ho: Revisquérem de valent.
Perquè d'això es tractava. De tornar a posar-nos en marxa no sols amb la denúncia, el descontentament o la frustració, sinó amb la proposta. Aquesta pletòrica trobada artística en cap moment va dissimular, i menys va ocultar, el seu objectiu: cridar les persones assistents a passar de la protesta a la proposta; a posar contingut al crit rebel, a desbancar els "contres" a favor dels "pros".
Aquest va ser el motiu pel qual se'ns va convocar a una nit d'evocacions i records amb les seves respectives emocions i conviccions. No va haver-hi parany. Fins i tot la gallineta del Lluís Llach va comprendre que havia de canalitzar part de la seva energia i activitat al Debat Constituent, com a mitjà per a concretar les seves esperances, desitjos i posicions. Un Debat Constituent per a remeiar, en part, aquell "no és això, companys no és això" -que tan enèrgicament corejàrem amb en Lluís i el seu meravellós grapat d'artistassos- i convertir-lo en un "sí que és això, companys, sí que és això".
Debat Constituent és una proposta de construcció de posicionaments sobre tots els aspectes que concerneixen les nostres vides. Un procés per fomentar la participació de la manera més transversal, plural i de base que permeti dissenyar les normes de convivència que volem per al nostre país.
No es tracta d'elaborar una Constitució. Malgrat que ens dolgui, sabem que no estem en un procés constituent oficial. I encara si hi estiguéssim, no ens correspon elaborar la Constitució. Aquesta responsabilitat recauria en l'Assemblea Constituent que triéssim per a tal efecte.
Es tracta de posar en pràctica, tal com vam fer l'1 d'octubre, el nostre reclam com a poder constituent que som. Tot estat de dret planteja que la sobirania resideix en el poble. Ergo, com a poble sobirà exercim el poder constituent.
Se'ns pregunta constantment si tot l'esforç, energia i temps que implica formar part del Debat constituent - anar als debats participatius, compartir raonaments i arguments, respondre un qüestionari de 144 preguntes sobre els més diversos temes…- tindrà algun resultat positiu, si tindrà algun resultat.
Jo els dic sempre que sí. En primer lloc, perquè se'ns convida a plantejar-nos una sèrie de temes relacionats amb diversos àmbits que influeixen en la nostra vida i que potser mai ens hauríem preguntat a no ser pel Debat Constituent. Ens proposa diferents posicions -o respostes- a una mateixa qüestió, entre les que cadascú ha de triar aquella que s'acosta més al seu criteri. I aquest exercici, tant si el fem en solitari, com si l'acompanyem de trobades i debats col·lectius, sens dubte ens farà créixer com a persones i ens ajudarà a passar de la protesta a la proposta; del no, al si; de l'anti al pro. Un procés, en síntesis, d'empoderament ciutadà, gràcies a l'impuls que dona l'exercici de democràcia participativa.
En segon lloc, perquè no es tracta que cada persona pugui dir la seva, sinó que d'entre totes les respostes podrem extreure'n propostes concretes per a lliurar al poder constituït (les institucions d'aquest país). El com, quan i amb quina exigència ho decidirà el Fòrum Cívic i Social amb el que es clourà tot el procés del Debat Constituent.
Hi ha molt més a dir, a explicar... aquest és només un bocinet de seducció per a aquelles persones que encara no us heu inscrit al Debat Constituent. Si us plau, fes-ho.