"Hay cosas que no se hacen; si se hacen no se dicen; si se confirman, se desmienten". I passen els anys i la lúcida afirmació feta l'any 1995 pel general de la Guàrdia Civil José Antonio Sáenz de Santa María no només sobreviu com a filosofia d'estat, sinó que evoluciona fins al punt de preguntar-nos quin és el llindar del dolor democràtic que té un país. Hi ha tèrbols capítols, ja no de les clavegueres, sinó de les clavegueres de les clavegueres, que es fan, que es diuen, que es confirmen i que, no només no es desmenteixen, sinó que es justifiquen. I no ho justifica un comissari com Eugenio Pino -que va reconèixer que per l'interès d'Espanya havien fet "operacions que feien posar els pèls de punta"- ni un comissari com Villarejo -que va defensar que "amb la mare i amb la pàtria, amb raó o sense ella, sempre al costat"-, sinó una ministra de Defensa.
Fa una setmana, la resposta era: "El govern no espia". Ara, no només no es nega la major, sinó que una ràpida anatomia de les paraules de Margarita Robles posa en evidència que la defensa d'una determinada ideologia és suficient per monitoritzar la vida d'algú i intervenir el seu telèfon, que a hores d'ara és tant com si t'entressin a casa. "Què ha de fer un Estat, un govern, quan algú vulnera la Constitució? O quan algú declara la independència", diu la ministra. I la pregunta és quina vulneració es va produir entre els anys 2017, 2018, 2019, 2020 o 2021 d'una Constitució que no és militant i on el seu article 16 defensa explícitament la llibertat ideològica fins i tot per poder-la qüestionar. Algú podria assenyalar l'octubre del 2017 i la DUI com a justificació, però això seria tant com acceptar una investigació paral·lela amb empara governamental que difumina encara més les fronteres de la separació de poders, que s'allarga fins i tot després d'una sentència i que inclou persones que mai han ostentat càrrecs institucionals.
"Què ha de fer l'Estat quan algú talla les vies públiques? Quan es realitzen desordres?", continua Robles. Vol dir això que està justificat que s'intervingui la comunicació i es vulneri la intimitat de tota persona que participi en una mobilització que suposi tallar carrers o carreteres? No és això coartar el dret a manifestació? S'intervenen també les comunicacions si ets transportista i participes d'una vaga? O si ets taxista i et plantes a la Gran Via una setmana? "O què ha de fer l'Estat quan algú està tenint relacions amb polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", afegeix encara la ministra de Defensa. Estan sent controlats els telèfons mòbils de tots els dirigents polítics que han tingut contactes amb responsables del Kremlin? Per posar només un exemple, Mariano Rajoy es va reunir amb Putin fa quatre anys, quan encara era president, i que sapiguem la Moncloa no havia trencat les relacions diplomàtiques amb el govern rus fins a l'esclat de la guerra.
Si el que buscava el govern de Pedro Sánchez era que que la majoria de la investidura operi un cop més per aprovar el decret de mesures per pal·liar els efectes del conflicte a Ucraïna, les paraules de Robles obren un esvoranc d'abast encara incalculable si el president espanyol no pren decisions dràstiques. Si la ministra de Defensa ha estat assenyalada per l'independentisme i per Podem com a responsable per acció o per omissió de l'espionatge, en el supòsit que es demostrés que no hi té res a veure, ha donat arguments per situar-la a la picota per justificar el que en democràcia és injustificable. Que tot Estat es defensi no vol dir que sigui acceptable que ho faci a costa de laminar la seva pròpia democràcia i els drets dels seus ciutadans. Intentar salvar la situació amb una investigació interna al CNI és tant com transmetre que els draps que s'embruten amb diners públics es renten amb les aigües putrefactes de la pròpia claveguera.
Hi ha usos espuris d'institucions de l'Estat, amb o sense ordre judicial, que no es resolen amb dimissions i que a voltes es produeixen amb connivència dels governs i a voltes sense. Prou ho sap Pedro Sánchez, que en el seu dia va denunciar com els poders fàctics l'havien defenestrat del lideratge del PSOE o que va patir l'intent de judicialització de les manifestacions del 8-M de la mà de Diego Pérez de los Cobos i ha vist com el seu exvicepresident Pablo Iglesias ha estat carn de canó judicial amb l'extrema dreta darrere. "El ministre d'Interior està destapat la policia patriòtica i per això vostès l'ataquen", va arribar a reconèixer quan el coronel que abans va dirigir les càrregues policials de l'1-O va se cessat. Apuntalar la pròpia llibertat política i ideològica passa per protegir la del rival polític. Passa per arromangar-se per netejar clavegueres, amb el risc de constatar que les immundícies t'arriben als genolls i que, per molt que acceptis conviure-hi, nedar en elles i fins i tot justificar-les, tard o d'hora t'engoliran.
Fa una setmana, la resposta era: "El govern no espia". Ara, no només no es nega la major, sinó que una ràpida anatomia de les paraules de Margarita Robles posa en evidència que la defensa d'una determinada ideologia és suficient per monitoritzar la vida d'algú i intervenir el seu telèfon, que a hores d'ara és tant com si t'entressin a casa. "Què ha de fer un Estat, un govern, quan algú vulnera la Constitució? O quan algú declara la independència", diu la ministra. I la pregunta és quina vulneració es va produir entre els anys 2017, 2018, 2019, 2020 o 2021 d'una Constitució que no és militant i on el seu article 16 defensa explícitament la llibertat ideològica fins i tot per poder-la qüestionar. Algú podria assenyalar l'octubre del 2017 i la DUI com a justificació, però això seria tant com acceptar una investigació paral·lela amb empara governamental que difumina encara més les fronteres de la separació de poders, que s'allarga fins i tot després d'una sentència i que inclou persones que mai han ostentat càrrecs institucionals.
"Què ha de fer l'Estat quan algú talla les vies públiques? Quan es realitzen desordres?", continua Robles. Vol dir això que està justificat que s'intervingui la comunicació i es vulneri la intimitat de tota persona que participi en una mobilització que suposi tallar carrers o carreteres? No és això coartar el dret a manifestació? S'intervenen també les comunicacions si ets transportista i participes d'una vaga? O si ets taxista i et plantes a la Gran Via una setmana? "O què ha de fer l'Estat quan algú està tenint relacions amb polítics d'un país que està envaint Ucraïna?", afegeix encara la ministra de Defensa. Estan sent controlats els telèfons mòbils de tots els dirigents polítics que han tingut contactes amb responsables del Kremlin? Per posar només un exemple, Mariano Rajoy es va reunir amb Putin fa quatre anys, quan encara era president, i que sapiguem la Moncloa no havia trencat les relacions diplomàtiques amb el govern rus fins a l'esclat de la guerra.
Si el que buscava el govern de Pedro Sánchez era que que la majoria de la investidura operi un cop més per aprovar el decret de mesures per pal·liar els efectes del conflicte a Ucraïna, les paraules de Robles obren un esvoranc d'abast encara incalculable si el president espanyol no pren decisions dràstiques. Si la ministra de Defensa ha estat assenyalada per l'independentisme i per Podem com a responsable per acció o per omissió de l'espionatge, en el supòsit que es demostrés que no hi té res a veure, ha donat arguments per situar-la a la picota per justificar el que en democràcia és injustificable. Que tot Estat es defensi no vol dir que sigui acceptable que ho faci a costa de laminar la seva pròpia democràcia i els drets dels seus ciutadans. Intentar salvar la situació amb una investigació interna al CNI és tant com transmetre que els draps que s'embruten amb diners públics es renten amb les aigües putrefactes de la pròpia claveguera.
Hi ha usos espuris d'institucions de l'Estat, amb o sense ordre judicial, que no es resolen amb dimissions i que a voltes es produeixen amb connivència dels governs i a voltes sense. Prou ho sap Pedro Sánchez, que en el seu dia va denunciar com els poders fàctics l'havien defenestrat del lideratge del PSOE o que va patir l'intent de judicialització de les manifestacions del 8-M de la mà de Diego Pérez de los Cobos i ha vist com el seu exvicepresident Pablo Iglesias ha estat carn de canó judicial amb l'extrema dreta darrere. "El ministre d'Interior està destapat la policia patriòtica i per això vostès l'ataquen", va arribar a reconèixer quan el coronel que abans va dirigir les càrregues policials de l'1-O va se cessat. Apuntalar la pròpia llibertat política i ideològica passa per protegir la del rival polític. Passa per arromangar-se per netejar clavegueres, amb el risc de constatar que les immundícies t'arriben als genolls i que, per molt que acceptis conviure-hi, nedar en elles i fins i tot justificar-les, tard o d'hora t'engoliran.