El proppassat dilluns 25 George Floyd moria assassinat per un policia a Minneapolis, Estats Units d'Amèrica. El mateix dia, al Central Park de Nova York, un expert en comunicacions a qui li agraden els ocells, Christian Cooper, passejava per la zona d'observació d'aus quan es va trobar una dona que duia el gos sense lligar. En demanar-li que en aquella zona era obligatori dur els animals lligats per tal de no espantar els ocells, la dona l'amenaça amb trucar la policia.
Ell és negre, ella blanca. Ell comença a gravar amb el seu telèfon per tal de tenir una prova del que està passant. Mentre intenta calmar la dona, ella continua escridassant-lo que trucarà la policia i els dirà que "un home afroamericà l'està amenaçant". Així ho fa. El vídeo s'ha fet viral i la dona ha estat acomiadada i ha rebut moltes crítiques però els fets són que, davant una persona que educadament li demana que lligui el gos, la persona que pertany al col·lectiu protegit pel sistema truca a la policia donant fals testimoni i posant al primer en risc real.
Què hauria passat si la policia hagués aparegut al lloc dels fets a temps? No ho sabem. Això passa als Estats Units d'Amèrica de forma flagrant però passa també aquí cada dia. L'única diferència, ara per ara, és que allà la població afroamericana està organitzada. La campanya Black Lives Matter (les vides dels negres importen) es mobilitza per exigir que s'acabi el racisme institucional i per lluitar contra la intolerància i la impunitat.
Per què en diem "institucional", d'aquest tipus de discriminació? Perquè les estructures del sistema, les institucions, reforcen o permeten la discriminació cap a un col·lectiu i el sistema no activa – o no ho fa amb la contundència necessària – mecanismes de correcció o sanció. Per aquest motiu qualsevol violència és més greu si és institucional.
Un estat, un govern, un règim, sempre està en posició de poder respecte de la ciutadania. En els estats democràtics, la ciutadania ha de tenir a l'abast mecanismes de control per tal de corregir i limitar les accions institucionals però no sempre és així. Permetre, invisibilitzar o aprofitar les institucions i els recursos de poder que aquestes donen amb finalitat racista o de marginalitzar col·lectius concrets hauria de ser totalment castigat en qualsevol estat que es defineixi com a democràtic.
A Espanya, però, el racisme institucional encara existeix i és una realitat. Sota l'etiqueta #EsRacismo moltes persones intenten donar veu als microracismes que viuen dia a dia però, especialment, quan són exercits per representants de les institucions. Des de funcionaris administratius a policies, tribunals, hospitals o escoles, el desconeixement, els prejudicis i el tracte diferent en funció del color de pell o la procedència són massa presents entre nosaltres.
No cal fixar-se només en el cas de George Floyd, que és radicalment enfurismant, sinó en la forma privilegiada com se'ns tracta a les persones blanques i exigir que el tracte sigui igual per a tothom, dia a dia, arreu. Perquè, tot i que hauria de ser obvi, totes les vides importen, però no només viure-les, sinó viure-les dignament i en igualtat.
Ell és negre, ella blanca. Ell comença a gravar amb el seu telèfon per tal de tenir una prova del que està passant. Mentre intenta calmar la dona, ella continua escridassant-lo que trucarà la policia i els dirà que "un home afroamericà l'està amenaçant". Així ho fa. El vídeo s'ha fet viral i la dona ha estat acomiadada i ha rebut moltes crítiques però els fets són que, davant una persona que educadament li demana que lligui el gos, la persona que pertany al col·lectiu protegit pel sistema truca a la policia donant fals testimoni i posant al primer en risc real.
Què hauria passat si la policia hagués aparegut al lloc dels fets a temps? No ho sabem. Això passa als Estats Units d'Amèrica de forma flagrant però passa també aquí cada dia. L'única diferència, ara per ara, és que allà la població afroamericana està organitzada. La campanya Black Lives Matter (les vides dels negres importen) es mobilitza per exigir que s'acabi el racisme institucional i per lluitar contra la intolerància i la impunitat.
Per què en diem "institucional", d'aquest tipus de discriminació? Perquè les estructures del sistema, les institucions, reforcen o permeten la discriminació cap a un col·lectiu i el sistema no activa – o no ho fa amb la contundència necessària – mecanismes de correcció o sanció. Per aquest motiu qualsevol violència és més greu si és institucional.
Un estat, un govern, un règim, sempre està en posició de poder respecte de la ciutadania. En els estats democràtics, la ciutadania ha de tenir a l'abast mecanismes de control per tal de corregir i limitar les accions institucionals però no sempre és així. Permetre, invisibilitzar o aprofitar les institucions i els recursos de poder que aquestes donen amb finalitat racista o de marginalitzar col·lectius concrets hauria de ser totalment castigat en qualsevol estat que es defineixi com a democràtic.
A Espanya, però, el racisme institucional encara existeix i és una realitat. Sota l'etiqueta #EsRacismo moltes persones intenten donar veu als microracismes que viuen dia a dia però, especialment, quan són exercits per representants de les institucions. Des de funcionaris administratius a policies, tribunals, hospitals o escoles, el desconeixement, els prejudicis i el tracte diferent en funció del color de pell o la procedència són massa presents entre nosaltres.
No cal fixar-se només en el cas de George Floyd, que és radicalment enfurismant, sinó en la forma privilegiada com se'ns tracta a les persones blanques i exigir que el tracte sigui igual per a tothom, dia a dia, arreu. Perquè, tot i que hauria de ser obvi, totes les vides importen, però no només viure-les, sinó viure-les dignament i en igualtat.