S’ha acabat la pandèmia? Els experts diuen que no, i que no es podrà donar per acabada fins que no hi hagi un control del virus i, per tant, una vacunació majoritària a escala internacional.
Però des de divendres 15 d’octubre, Catalunya ha recuperat la normalitat prepandèmica. Hem dit adéu a pràcticament totes les restriccions. Totes, totes? Bé, no. L’escola segueix sent un espai on la vigència d’algunes restriccions condiciona, potser més que en cap altre lloc de socialització, la relació social.
Als centres educatius, la mascareta és obligatòria des de primer de primària, és a dir, per a nens i nenes que tenen cinc i sis anys. L’organització dels grups bombolla, també. Només és possible trencar aquests grups estables de convivència en els patis de les escoles però, quan es fa, és obligatòria també la mascareta. Igualment, si van de colònies o excursió: s’ha de mantenir els grups bombolla i, s’hi intercedeixen amb altres grups, cal la mascareta encara que les activitats siguin a l’aire lliure.
Les justificacions de per què aquestes prevencions? Perquè els infants són població no vacunada i cal mantenir a ratlla les possibilitats de transmissió del virus entre ells.
Doncs, personalment, trobo molt desencertat seguir mantenint la comunitat educativa a un protocol tan sever. Els infants han patit com ningú les restriccions per la pandèmia. Recordem que són els primers que vam enviar a casa i vam tenir-los-hi 46 dies seguits sense que poguessin sortir al carrer. El retorn a les escoles es va fer de forma escrupolosa i totes les mesures es van complir amb obediència. Perquè, si una cosa tenen els nens i nenes, és que és molt més fàcil fer-los seguir una norma, que no pas els que som grans.
A finals de juny, quan la pandèmia anava de baixa, semblava que aquest curs seria més semblant a un curs d’abans de la Covid. Però l’arribada de la cinquena onada i variants més contagioses van refermar algunes prevencions.
Sobta que aquesta setmana que comencem ja es puguin fer servir parcs infantils amb 100% d’ocupació, els bars i els restaurants puguin recuperar l’aforament complet, es pugui menjar i beure a dintre sense mascareta i s’hi puguin barrejar grups sense limitació de persones, es pugui anar a espectacles i a actes esportius, a casaments i a enterraments, al supermercat i a manifestacions. Sí és exterior i hi ha distància, la mascareta no és obligatòria. Si és a l’interior, ho és; malgrat que en restaurants, òbviament, no es fa servir.
Els adults podem anar a treballar i relacionar-nos amb qui vulguem i no hem de respectar cap grup bombolla, però els infants sí. Per què?
Si fins i tot ja ens podem fer abraçades i petons amb les persones estimades, segons el Dr. Argimon, conseller de Salut, perquè amb el coronavirus hem patit molt, hauríem de tenir en compte que els nostres nens i nenes necessiten, no sols abraçades i petons, també recuperar la gesticulació, totes les expressions que fa una cara, això que ja sabem de la comunicació no verbal, l’espontaneïtat, en definitiva, els somriures!
Només espero que aquesta vegada, els petits no siguin els últims de la fila.
Però des de divendres 15 d’octubre, Catalunya ha recuperat la normalitat prepandèmica. Hem dit adéu a pràcticament totes les restriccions. Totes, totes? Bé, no. L’escola segueix sent un espai on la vigència d’algunes restriccions condiciona, potser més que en cap altre lloc de socialització, la relació social.
Als centres educatius, la mascareta és obligatòria des de primer de primària, és a dir, per a nens i nenes que tenen cinc i sis anys. L’organització dels grups bombolla, també. Només és possible trencar aquests grups estables de convivència en els patis de les escoles però, quan es fa, és obligatòria també la mascareta. Igualment, si van de colònies o excursió: s’ha de mantenir els grups bombolla i, s’hi intercedeixen amb altres grups, cal la mascareta encara que les activitats siguin a l’aire lliure.
Les justificacions de per què aquestes prevencions? Perquè els infants són població no vacunada i cal mantenir a ratlla les possibilitats de transmissió del virus entre ells.
Doncs, personalment, trobo molt desencertat seguir mantenint la comunitat educativa a un protocol tan sever. Els infants han patit com ningú les restriccions per la pandèmia. Recordem que són els primers que vam enviar a casa i vam tenir-los-hi 46 dies seguits sense que poguessin sortir al carrer. El retorn a les escoles es va fer de forma escrupolosa i totes les mesures es van complir amb obediència. Perquè, si una cosa tenen els nens i nenes, és que és molt més fàcil fer-los seguir una norma, que no pas els que som grans.
A finals de juny, quan la pandèmia anava de baixa, semblava que aquest curs seria més semblant a un curs d’abans de la Covid. Però l’arribada de la cinquena onada i variants més contagioses van refermar algunes prevencions.
Sobta que aquesta setmana que comencem ja es puguin fer servir parcs infantils amb 100% d’ocupació, els bars i els restaurants puguin recuperar l’aforament complet, es pugui menjar i beure a dintre sense mascareta i s’hi puguin barrejar grups sense limitació de persones, es pugui anar a espectacles i a actes esportius, a casaments i a enterraments, al supermercat i a manifestacions. Sí és exterior i hi ha distància, la mascareta no és obligatòria. Si és a l’interior, ho és; malgrat que en restaurants, òbviament, no es fa servir.
Els adults podem anar a treballar i relacionar-nos amb qui vulguem i no hem de respectar cap grup bombolla, però els infants sí. Per què?
Si fins i tot ja ens podem fer abraçades i petons amb les persones estimades, segons el Dr. Argimon, conseller de Salut, perquè amb el coronavirus hem patit molt, hauríem de tenir en compte que els nostres nens i nenes necessiten, no sols abraçades i petons, també recuperar la gesticulació, totes les expressions que fa una cara, això que ja sabem de la comunicació no verbal, l’espontaneïtat, en definitiva, els somriures!
Només espero que aquesta vegada, els petits no siguin els últims de la fila.