Des que sóc al Parlament Europeu, el país que he visitat més vegades és Còrsega. Concretament tres: l'agost de 2014, per a unes jornades de l'ALE (Aliança Lliure Europea); l'octubre del mateix any, en un viatge de poc més de 24 hores per a una entrevista amb periodistes dels tres mitjans més influents a l'illa; i l'abril de 2015, convidat pel setmanari Arriti, vinculat al Partit de la Nació Corsa (PNC), membre de l'ALE. Per això, segueixo de prop l'actualitat de l'illa, i per això els resultats de la segona volta de les eleccions regionals franceses del passat desembre, en què la coalició de sobiranistes i independentistes, Pè a Corsica, va guanyar amb uns resultats espectaculars del 35% dels vots –per separat, a la primera volta, ambdues formacions havien sumat el 25%-, van ser una gran alegria. Per primera vegada, després de l'anunci d'abandonament de les armes per part del FLNC (Front d'Alliberament Nacional Cors) el juny de 2014, el sobiranisme cors ha aconseguit ser majoritari, cosa que ha despertat una gran il·lusió a l'illa.
La història de Còrsega els últims anys no ha estat ni fàcil ni tranquil·la. Les relacions entre els corsos i l'estat francès no han estat mai plàcides i sempre han tingut més o menys tibantors. Després de la mort en atemptat del prefecte Claude Erignac, el febrer de 1998, París va nomenar nou prefecte de l'illa Bernard Bonnet. Poc després, uns gendarmes van calar foc intencionadament a dos establiments freqüentats per nacionalistes corsos. Un episodi de guerra bruta pel qual Bonnet va ser processat i empresonat durant un breu període de temps. El seu destí anterior havia estat el departament dels Pirineus Orientals, que comprenen la Catalunya del Nord, on Bonnet –fill de militar- és recordat com el prefecte més bel·ligerant contra el catalanisme dels últims 30 anys, pel seu jacobinisme i per la seva inclinació a mostrar l'autoritarisme d'Estat.
Còrsega continua sense tenir-ho fàcil. París no autoritza que el cors sigui llengua oficial a l'illa i el seu Parlament no té poders legislatius. Són anomalies que en aquesta nova etapa, sota la presidència a l'illa de Gilles Simeoni –que va ser l'advocat d'Yvan Colonna, condemnat per l'assassinat d'Erignac-, s'han d'anar corregint. I el camí no serà planer. El discurs en cors de Jean-Guy Talamoni, president de l'Assemblea corsa, va deixar astorada la premsa francesa –que havia ignorat la victòria electoral sobiranista corsa- i alguns polítics francesos no van dubtar a mostrar el seu malestar. El sentiment nacional cors emergeix i és una bona notícia pels que creiem en les nacions encara sense estat. Confiem que en les eleccions previstes per l'any vinent es confirmi l’ascens que ara s’ha iniciat.
La història de Còrsega els últims anys no ha estat ni fàcil ni tranquil·la. Les relacions entre els corsos i l'estat francès no han estat mai plàcides i sempre han tingut més o menys tibantors. Després de la mort en atemptat del prefecte Claude Erignac, el febrer de 1998, París va nomenar nou prefecte de l'illa Bernard Bonnet. Poc després, uns gendarmes van calar foc intencionadament a dos establiments freqüentats per nacionalistes corsos. Un episodi de guerra bruta pel qual Bonnet va ser processat i empresonat durant un breu període de temps. El seu destí anterior havia estat el departament dels Pirineus Orientals, que comprenen la Catalunya del Nord, on Bonnet –fill de militar- és recordat com el prefecte més bel·ligerant contra el catalanisme dels últims 30 anys, pel seu jacobinisme i per la seva inclinació a mostrar l'autoritarisme d'Estat.
Còrsega continua sense tenir-ho fàcil. París no autoritza que el cors sigui llengua oficial a l'illa i el seu Parlament no té poders legislatius. Són anomalies que en aquesta nova etapa, sota la presidència a l'illa de Gilles Simeoni –que va ser l'advocat d'Yvan Colonna, condemnat per l'assassinat d'Erignac-, s'han d'anar corregint. I el camí no serà planer. El discurs en cors de Jean-Guy Talamoni, president de l'Assemblea corsa, va deixar astorada la premsa francesa –que havia ignorat la victòria electoral sobiranista corsa- i alguns polítics francesos no van dubtar a mostrar el seu malestar. El sentiment nacional cors emergeix i és una bona notícia pels que creiem en les nacions encara sense estat. Confiem que en les eleccions previstes per l'any vinent es confirmi l’ascens que ara s’ha iniciat.