Llum, que no s’apague la llum, cantava Feliu Ventura, i aquests dies els quilowatts van que volen arreu del país. És l’enllumenat de Nadal que, en una competició que poc té d’esperit nadalenc, ha arribat per animar-nos en aquest tram de l’any. La coincidència amb el Black Friday marca indefugiblement que el consum i el comerç són els primers interessats que hi hagi llum arreu, que els carrers estiguin il·luminats, perquè en una memòria pavloviana ens gratem la butxaca per fer moure la roda de l’economia.
Perquè al final també hi ha això del consum, que farà moure un seguit de tecles que acaben beneficiant la producció i que hi hagi feina. I si la gent té feina, té diners a la butxaca i pot fer despesa per continuar greixant la maquinària. I si ho diu el CEO i és profecia el neguit dels catalans ara mateix, en aquest últim baròmetre és el de l’habitatge, el problema de trobar un lloguer on no t’hi hagis de deixar el sou (que després pocs diners quedaran per comprar regals per aquests dies de Nadal i Reis). Que s’ha de viure i poder respirar.
I compte amb això de respirar, que els aires contaminats maten. Aquesta contaminació, aquesta acció de l’home que ens espatlla l’aire i que accelera el canvi climàtic. És clar que si resseguim el CEO veureu també que entre els catalans el problema del canvi climàtic, vinculat a la sequera, ha caigut a l’última posició. Ja és que només ens en recordem de Santa Bàrbara quan trona. I ara quan trona ho fa de manera desmesurada.
Fa un mes de la gota que ha mort més de 200 persones amb tota fredor al País Valencià i que ens continua deixant en la foscor més pregona. No hi ha llum, i ha passat un mes, hi ha fang i incompetència. Hi ha militars al govern valencià, dient que no seguiran les directrius polítiques. Es necessitaran mesos llargs, molt de temps, amb militars i civils, amb enginyers i escombriaires, paletes i pintors per redreçar la vida de tots aquests pobles que van acabar ofegats en la desgràcia mentre Carlos Mazón continua sense aclarir d’on surt tanta incompetència. Que cremi la llum de Nadal als nostres carrers. La necessitarem més que mai. Potser, de retruc, ens il·lumina algun dels aspectes foscos d’aquest present enfangat.