Estiu del 99. Les últimes festes majors abans de marxar a estudiar a Barcelona. Un poble petit, el meu, que portava un dels cantants del moment. El Chaval de la Peca. Ningú s'ho volia perdre. Un gran concert per a un poble no tan gran i amb espai suficient per no estar uns a sobre dels altres. Ballar sense patir, gaudir sense excessos, música a l'aire lliure sense aglomeracions. Allò que m'agradava i que ja no passa. Aquells estius que ja no es troben. Perquè allò que estava a l'abast de tots ara ja només està a tocar d'alguns. I com més junts, millor.

Primavera Sound, Sònar. El que és música i el que no ho és. És també la revetlla de Sant Joan a casa nostra, o el San Fermín a Pamplona. La Patum de Berga i les seves conseqüències. Sanitàries, sobretot. És el que pensàvem que canviaria la pandèmia i el que el temps ho posa a tot a lloc. Perquè així és l'espècie humana, animals de costums, mals costums en massa casos. I molt animals en tants d'altres. La desmesura ens acompanya. Ens agrada anar on va tothom, volem gaudir sense fer-ho. Perquè a fer cues, trepitjar-nos, menjar pols i olors, i suar per sobre de les nostres possibilitats, jo no li veig la gràcia.

I no només vull parlar de nosaltres, dels que evitem la desmesura, o de vosaltres, els que us agrada anar pel món a cops de colze. Parlo del model. Del que hauria de ser la cultura a casa nostra, de cultura per a tothom. Pels que viuen a 200 quilòmetres de Barcelona i pels grups de música que també es mereixen el seu lloc fora dels cartells de macrofestivals que es repeteixen absurdament. La ruta dels mateixos per als mateixos de sempre. Els que es passegen d'escenari en escenari perquè estan de moda.

Sostenir la cultura no és només baixar-se els pantalons amb els organitzadors del Primavera Sound. Ni contractar per milers d'euros els que més sonen a la ràdio. Això és fàcil. Ajudar els ajuntaments petits perquè portin els grups emergents o que no estan de moda també ho hauria de ser. Per tornar als estius de revetlla, de música per totes bandes. Per fer accessible a tothom la cultura, amb excés de música i sense excés de gent. Perquè alguna cosa hauríem d'haver après dels excessos. Perquè mentre se segueixin monopolitzant els festivals i apostant per les aglomeracions a mi no m'hi trobareu.