Vivim temps tan convulsos que és força complicat estar al dia de tots aquells esdeveniments o successos que haurien de fer-nos reflexionar. La brutal invasió russa, i posterior guerra a Ucraïna, lògicament, acapara gran part de la nostra atenció i dels nostres esforços de comprensió. Els mitjans de comunicació -no sempre amb objectivitat i imparcialitat- ens mantenen al dia de la tragèdia i de les seves conseqüències.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, de les 112.000 persones de nacionalitat ucraïnesa que resideixen al Regne d'Espanya, 23.600 estan empadronats a Catalunya, la qual cosa la converteix en el territori amb major número de població ucraïnesa. En alguns municipis, com en el cas de Guissona, a Lleida, amb 7.345 habitants, un de cada 7 veïns és d'origen ucraïnès, la qual cosa suposa el 14% de la seva població.
D'altra banda, es coneixen les xifres de gents ucraïneses que fugint de la guerra han recalat a territori català. Ja al març, Catalunya havia acollit 13.500 persones que buscaven refugi. D'elles, segons es va informar, uns 8.000 acolliments per part de les anteriorment esmentades famílies ucraïneses residents al nostre país. La resta ho van ser per solidàries famílies catalanes i per diferents ajuntaments, que oferien places en hotels, residències i centres d'acolliment, com és el cas de Calella, que acull 1.200 ucraïnesos en tres hotels de la ciutat. També vam saber que uns 1000 nens i nenes ja havien estat escolaritzats en el sistema d'educació pública.
A l'abril, la Creu Roja, responsable del sistema d'acolliment de refugiats ucraïnesos del Ministeri d'Inclusió Social, Seguretat Social i Migracions situat en la *Fira de Barcelona, va començar a derivar part d'aquestes persones a altres territoris de l'estat, oferint acollida en municipis d'Osca, Burgos, Alacant o Saragossa. Perquè la guerra s'ha anat endurint i continuen augmentant les persones ucraïneses que continuen, i continuaran arribant a Europa, acollint-se a la Directiva de Protecció Temporal de la Unió Europea aprovada el 2001 -després de les guerres dels Balcans- però mai posada en pràctica fins a la cruenta guerra a Ucraïna. Ni tan sols - i inconcebiblement- per a Síria…
Aquesta Directiva significa que les persones ucraïneses arribades des del 24 de febrer, compten amb el dret a rebre, de qualsevol estat membre de la UE -teòricament sense haver de patir procediments lents i pesats- un permís de residència que els permeti treballar per compte propi o d'altri, accedir a l'educació, a un allotjament adequat i també a l’ajuda social i atenció mèdica. La validesa inicial de la protecció és d'un any prorrogable a un màxim de tres.
És així com Europa ha obert solidàriament les seves portes. És per això, que milers i milers de dones, criatures, ancianes… substancialment, poden sortir del terror. En el nostre cas l'aconseguiran amb major o menor fortuna. Perquè les famílies que voluntàriament han ofert el seu acolliment –especialment les d'origen ucraïnès- no gaudeixen de capacitat per a eternitzar la seva solidaritat. La crisi econòmica també ha fet efecte en les seves possibilitats. Les diferents institucions -Generalitat, ajuntaments, organitzacions no governamentals- són les que han de garantir els drets residencials, laborals, alimentaris, sanitaris, educatius… plantejats en la Directiva de Protecció Temporal. Pedro Sánchez es va comprometre a establir “procediments senzills i ràpids” a l'hora d'activar aquesta Directiva. I lamentablement no està succeint amb la rapidesa i la capacitat que la situació reclama. L'administració no està responent a les expectatives que ella mateixa ha generat amb la susdita Directiva.
Per això, no són poques les persones refugiades que estan sol·licitant a diverses entitats ajuda per a tornar a Ucraïna o per a instal·lar-se en països pròxims com Polònia o Romania. Entre altres motius, al·leguen la lentitud en els tràmits i dificultats en la possibilitat d'aconseguir optar a un lloc de treball que els permeti estabilitat i trobar una vivenda assequible. Com el govern espanyol solucionarà el tema, evitant greuges comparatius amb altres necessitats urgents; com posarà a disposició habitatges assequibles, llocs de treball adequats, assistència sanitària i educacional estable i en condicions… com… és quelcom que no està previst ni pressupost però sí ofertat.
Potser hauria estat millor no haver aportat 45 milions als fons europeus de suport militar a Ucraïna, ni haver emprat 25 milions en enviament d'armament... o els 137 milions aportats, de moment, a l'eufemístic Mecanisme de Pau Europeu, pel qual els països de la Unió Europea financen l'enviament de material bèl·lic a Ucraïna. Com deia a l'inici, vivim temps tan convulsos que és francament complicat estar al dia de tots aquells esdeveniments o successos que haurien de fer-nos reflexionar. Per si de cas, us comparteixo una informació que s’ha difós poc:
Encara no fa ni quinze dies, ACNUR va revelar quel’any 2021 més de 3000 migrants van morir en el seu camí a la recerca d'una vida més digna. Entre ells, 1.924 van morir o van desaparèixer en la ruta del Mediterrani cap a Espanya i Itàlia. Els altres 1.153 van expirar o van desaparèixer a l'Atlàntic en la ruta cap a les Canàries. Una xifra que duplica el nombre de víctimes del 2020. Des de gener del 2022 altres 478 persones ja han mort o desaparegut a la mar. Clar... FRONTEX no està subjecta a la Directiva de Protecció Temporal. La seva missió és, ni més ni menys, evitar que milers de persones puguin arribar a Europa a la recerca d’una vida millor. Hi ha altres guerres, com la de la vulneració dels drets humans o la de la fam, que pels governs europeus no mereixen cap altra Directiva que l’expulsió.
Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística, de les 112.000 persones de nacionalitat ucraïnesa que resideixen al Regne d'Espanya, 23.600 estan empadronats a Catalunya, la qual cosa la converteix en el territori amb major número de població ucraïnesa. En alguns municipis, com en el cas de Guissona, a Lleida, amb 7.345 habitants, un de cada 7 veïns és d'origen ucraïnès, la qual cosa suposa el 14% de la seva població.
D'altra banda, es coneixen les xifres de gents ucraïneses que fugint de la guerra han recalat a territori català. Ja al març, Catalunya havia acollit 13.500 persones que buscaven refugi. D'elles, segons es va informar, uns 8.000 acolliments per part de les anteriorment esmentades famílies ucraïneses residents al nostre país. La resta ho van ser per solidàries famílies catalanes i per diferents ajuntaments, que oferien places en hotels, residències i centres d'acolliment, com és el cas de Calella, que acull 1.200 ucraïnesos en tres hotels de la ciutat. També vam saber que uns 1000 nens i nenes ja havien estat escolaritzats en el sistema d'educació pública.
A l'abril, la Creu Roja, responsable del sistema d'acolliment de refugiats ucraïnesos del Ministeri d'Inclusió Social, Seguretat Social i Migracions situat en la *Fira de Barcelona, va començar a derivar part d'aquestes persones a altres territoris de l'estat, oferint acollida en municipis d'Osca, Burgos, Alacant o Saragossa. Perquè la guerra s'ha anat endurint i continuen augmentant les persones ucraïneses que continuen, i continuaran arribant a Europa, acollint-se a la Directiva de Protecció Temporal de la Unió Europea aprovada el 2001 -després de les guerres dels Balcans- però mai posada en pràctica fins a la cruenta guerra a Ucraïna. Ni tan sols - i inconcebiblement- per a Síria…
Aquesta Directiva significa que les persones ucraïneses arribades des del 24 de febrer, compten amb el dret a rebre, de qualsevol estat membre de la UE -teòricament sense haver de patir procediments lents i pesats- un permís de residència que els permeti treballar per compte propi o d'altri, accedir a l'educació, a un allotjament adequat i també a l’ajuda social i atenció mèdica. La validesa inicial de la protecció és d'un any prorrogable a un màxim de tres.
És així com Europa ha obert solidàriament les seves portes. És per això, que milers i milers de dones, criatures, ancianes… substancialment, poden sortir del terror. En el nostre cas l'aconseguiran amb major o menor fortuna. Perquè les famílies que voluntàriament han ofert el seu acolliment –especialment les d'origen ucraïnès- no gaudeixen de capacitat per a eternitzar la seva solidaritat. La crisi econòmica també ha fet efecte en les seves possibilitats. Les diferents institucions -Generalitat, ajuntaments, organitzacions no governamentals- són les que han de garantir els drets residencials, laborals, alimentaris, sanitaris, educatius… plantejats en la Directiva de Protecció Temporal. Pedro Sánchez es va comprometre a establir “procediments senzills i ràpids” a l'hora d'activar aquesta Directiva. I lamentablement no està succeint amb la rapidesa i la capacitat que la situació reclama. L'administració no està responent a les expectatives que ella mateixa ha generat amb la susdita Directiva.
Per això, no són poques les persones refugiades que estan sol·licitant a diverses entitats ajuda per a tornar a Ucraïna o per a instal·lar-se en països pròxims com Polònia o Romania. Entre altres motius, al·leguen la lentitud en els tràmits i dificultats en la possibilitat d'aconseguir optar a un lloc de treball que els permeti estabilitat i trobar una vivenda assequible. Com el govern espanyol solucionarà el tema, evitant greuges comparatius amb altres necessitats urgents; com posarà a disposició habitatges assequibles, llocs de treball adequats, assistència sanitària i educacional estable i en condicions… com… és quelcom que no està previst ni pressupost però sí ofertat.
Potser hauria estat millor no haver aportat 45 milions als fons europeus de suport militar a Ucraïna, ni haver emprat 25 milions en enviament d'armament... o els 137 milions aportats, de moment, a l'eufemístic Mecanisme de Pau Europeu, pel qual els països de la Unió Europea financen l'enviament de material bèl·lic a Ucraïna. Com deia a l'inici, vivim temps tan convulsos que és francament complicat estar al dia de tots aquells esdeveniments o successos que haurien de fer-nos reflexionar. Per si de cas, us comparteixo una informació que s’ha difós poc:
Encara no fa ni quinze dies, ACNUR va revelar que