Contra el que la gran majoria de gent es pensa, el capitalisme no és sinònim de consumisme superflu sinó d'estalvi. És només quan ens capitalitzem estalviant que tenim la seguretat i els recursos suficients per poder reinvertir i, de facto, multiplicar beneficis. És així com ens fem més rics, estalviant i no gastant a cor què vols, i és així com el benefici i la inversió posterior dels malvats "rics" permet millorar el sistema econòmic que a tots ens beneficia. El capitalisme liberal, a diferència del corporativista, és contrari a l'expansió monetària en moments d'estabilitat perquè, com és sabut, l'única cosa que aconsegueix és inflació, benestar fals i una mentalitat viciosament acomodatícia.
Doncs bé, dit això i fent un parangó directe amb la protecció dels nostres recursos naturals, la conservació del medi ambient hauria de ser una prioritat per als partidaris del capitalisme liberal. Talment com passa en l'economia monetària, estalviar en recursos naturals del planeta farà que la bombolla consumista d'energia i aliments no acabi amb els avantatges i la vida que ens proporciona la mare Terra. Si estalviar en economia és capitalisme, en ecologia també ho ha de ser. I per això cal ser conscients i responsables del que tenim entre mans. No estic dient que els governs comencin a planificar les nostres vides regulant la quantitat d'energia que podem gastar, però cal denunciar i aturar els que ho volen destrossar tot només pel benefici propi. Pel liberalisme i la teoria smithiana, el benefici propi ha de comportar benefici per als altres també.
Conservar el medi ambient és una prioritat humana que no està renyida amb la gestió privada dels espais. Existeix un ecologisme de mercat que consisteix a preservar el medi gràcies a la propietat privada i a invertir en nous models de vida menys contaminants i menys extractius. El reciclatge, l'intercanvi i la cooperació universal poden reduir el desgast dels recursos i alhora crear un mercat que mogui milers de milions d'euros. S'ha demostrat manta vegades que la protecció ambiental més efectiva ha estat gràcies a l'estímul econòmic que li proporciona el terreny al propietari en concret, o també de la responsabilitat cooperativa d'una comunitat -pública o privada- conscienciada amb l'entorn, que li proporciona uns guanys suficients de l'explotació natural.
Des del liberalisme, doncs, hem de defensar els recursos naturals per preservar-los i apostar per l'ecologisme de mercat sense problemes, sense fer escarafalls, si es dóna el cas, que un àrbitre públic -o privat consensuat per diferents actors- intervingui per evitar la gasivitat del lucre irresponsable dels que no veuen que els recursos de la Terra són limitats, talment com el diner o l'or.
Doncs bé, dit això i fent un parangó directe amb la protecció dels nostres recursos naturals, la conservació del medi ambient hauria de ser una prioritat per als partidaris del capitalisme liberal. Talment com passa en l'economia monetària, estalviar en recursos naturals del planeta farà que la bombolla consumista d'energia i aliments no acabi amb els avantatges i la vida que ens proporciona la mare Terra. Si estalviar en economia és capitalisme, en ecologia també ho ha de ser. I per això cal ser conscients i responsables del que tenim entre mans. No estic dient que els governs comencin a planificar les nostres vides regulant la quantitat d'energia que podem gastar, però cal denunciar i aturar els que ho volen destrossar tot només pel benefici propi. Pel liberalisme i la teoria smithiana, el benefici propi ha de comportar benefici per als altres també.
Conservar el medi ambient és una prioritat humana que no està renyida amb la gestió privada dels espais. Existeix un ecologisme de mercat que consisteix a preservar el medi gràcies a la propietat privada i a invertir en nous models de vida menys contaminants i menys extractius. El reciclatge, l'intercanvi i la cooperació universal poden reduir el desgast dels recursos i alhora crear un mercat que mogui milers de milions d'euros. S'ha demostrat manta vegades que la protecció ambiental més efectiva ha estat gràcies a l'estímul econòmic que li proporciona el terreny al propietari en concret, o també de la responsabilitat cooperativa d'una comunitat -pública o privada- conscienciada amb l'entorn, que li proporciona uns guanys suficients de l'explotació natural.
Des del liberalisme, doncs, hem de defensar els recursos naturals per preservar-los i apostar per l'ecologisme de mercat sense problemes, sense fer escarafalls, si es dóna el cas, que un àrbitre públic -o privat consensuat per diferents actors- intervingui per evitar la gasivitat del lucre irresponsable dels que no veuen que els recursos de la Terra són limitats, talment com el diner o l'or.