En una societat que del valor del pacte i la negociació s'ha fet escarni dels catalans, dels jueus i de molts altres pobles, confonen la seva voluntat de pacte i diàleg amb un signe de debilitat, és una societat abocada al conflicte intern permanent i, en aquest moment, a les eleccions de juny. Els catalans tornarem a tenir el mateix dilema al juny? CDC i ERC junts o separats? Hem de premiar l'aparent fermesa de Podemos? CDC haurà tingut temps de mostrar una nova cara?

Pel que sembla, a Espanya, el problema català no els amoïna gens: tot i ser el teòric motiu del no-pacte entre Podemos i PSOE-C's en realitat hom sap que hi havia més temes de fons que impedien l'anhelat tripartit d'en Pedro Sánchez.

Tres quartes parts dels principals partits estatals no ha fet cap proposta seria "territorial" per cercar el famós "encaix de Catalunya dins d'Espanya". Tampoc han tingut una pressió mediàtica per aprofitar el galimaties per reordenar i ajustar l'estructura territorial de l'Estat. Diuen que a Catalunya ens cal superar el 50% de "sí" per poder optar a una decisió unilateral, que molt em temo que això vol dir que la comunitat internacional obligaria a fer el referèndum només a Catalunya.

Doncs, potser seria estratègic demostrar que Catalunya vol votar en referèndum, i fer una aliança entre CDC-ERC-Podem on la suma dels respectius resultats sigui llegida al món i a Madrid com la voluntat inequívoca que es vol fer. Això no aniria en detriment que cada partit expliciti el seu posicionament en el referèndum o no.

Aquestes noves eleccions espanyoles no ens aporten res de res a Catalunya. No serviran per a reivindicar res de res, ja que el focus d'atenció serà veure les proporcionalitats dels blocs. Tanmateix, en el bloc electoral d'indecisos o menys actius de l'independentisme poden decidir-se a donar un premi a Podemos pel seu posicionament envers Catalunya.

Són d'aquelles eleccions que s'hi ha d'anar però no guanyaràs res i ho tens tot a favor per perdre. Com a mínim el 50% de l'electorat català votarà sabent que allà no hi ha res a fer, que la política humiliant del "peix al cove" s'ha acabat (encara que Balears i València la descobreixin ara) per tant pot tendir a votar per motius alternatius al nacional: dreta-esquerra, referèndum sí-no. Però no votaran per proclamar la independència per què sabem que és impossible tenir majoria en aquella institució.

És per aquest motiu que en unes eleccions on no podrem canviar la força mediàtica del relat de les mateixes, el més estratègic podria ser unir-se al corrent: signar un acord de les 3 forces o més a favor del dret d'autodeterminació de Catalunya i que el resultat sumatori sigui llegit al món com la voluntat inequívoca de voler exercir-lo.

El resultat podria ser de majoria d'escons sorgits de Catalunya com a Escòcia va passar amb l'SNP, però aquí amb els matisos dreta-esquerra pertinents (és el mal que no ens deixarà avançar però, mentrestant, caldrà anar-lo ballant com puguem).