“Nosaltres, socialistes, volem apropiar-nos de l’Estat per fer-ne miques...”, ho va escriure Joan Salvat-Papasseit. Vida intensa i curta, morí amb 30 anys el 7 d’agost de 1924, ho recordarem aquest proper dimecres. Amb motiu del centenari de la seva mort el podem llegir a Fum de fàbrica, ara publicat per Manifest i Lo Diable Gros. Aquest llibre el va editar recollint articles apareguts prèviament a premsa de l’època. L'Any Salvat-Papasseit està sent un impuls a la publicació i la difusió de les seves obres, però segurament el coneixement majoritari de la seva obra està centrat en la seva obra poètica.
Fum de fàbrica és una publicació fonamental per introduir-nos en el seu pensament i en les seves aportacions per al debat polític i social a la seva època. Salvat-Papasseit presenta la seva obra amb aquestes paraules: “Tots aquests treballs recollits aquí són treballs escrits contra la societat capitalista i els grans defectes d’aquesta Espanya tan pobra i tan malalta”. Els seus textos directes, contundents, punyents, sincers, també ens poden ajudar a pensar avui. Sempre que fem aquest exercici hem de ser conscients del salt mortal que pot implicar, cal tenir presents els contextos, les diferències...
Salvat-Papasseit, per exemple, es presenta com a socialista. Vol apropiar-se de l’Estat per fer-ne miques i acabar amb el que és un mecanisme d’opressió de les classes populars en mans de la burgesia. Avui hi haurà qui dient-se socialista, està molt lluny d’aquesta posició. Però això no pot esborrar el que ha estat el socialisme i l’Estat i la burgesia... I ens podem continuar preguntant si cal fer miques l’Estat i construir una forma d’organització social diferent. Ho pensava ell aleshores i avui hi ha qui ho continua pensant.
Un dels articles d’aquest recull porta per títol El que convé a Espanya. Només pel títol ja podem fantasiejar amb possibles vincles amb el present. Potser no trobarem allò que podríem intuir d’acord amb els nostres debats actuals, però aquest article ens deixa un parell de reflexions de gran utilitat a parer meu. La primera: és mil vegades preferible caminar conscientment equivocats, per haver-nos aturat a meditar una mica en el camí, que anar en línia recta per caminar pensant saber de rutina el camí. Ahir i avui hi ha decisions difícils a prendre, com poden ser els acords polítics entre partits amb grans diferències...
Potser Salvat-Papasseit ens ajuda a pensar com és d’important sortir de les rutines i substituir-les per les consciències. Caminar conscientment, amb consciència que potser ens estem equivocant, amb consciència que potser no és la solució. Però amb consciència també de que seguir les rutines no és la solució, no ens porta enlloc. Sabent, fins i tot, que actuar seguint rutina i no consciència és part dels problemes i no de les solucions, encara que caminem “conscientment equivocats”. Salvat-Papasseit ens convida a aturar-nos a meditar i actuar amb consciència.
La segona reflexió ens diu: “Necessari és deixar de gesticular tant i començar a pensar, i que sense cridar gaire fem més que no fem”. És temps de fer. No tothom compartirà què cal fer, però potser podem intentar posar-nos d’acord amb què és gesticulació i què és fer. Vivim i hem viscut anys de molta gesticulació, en les reivindicacions nacionals i socials. Hi ha qui pensarà amb l’anhel de la independència, per exemple; hi ha qui tindrà al cap el dret a l’habitatge, tan declarat i tan poc garantit; hi ha qui voldrà posar en primer pla la pràctica de la sostenibilitat de la vida en aquest planeta, tan contradictori amb les emissions causants de l'emergència climàtica que vivim... Temps de fer, no de gesticular.
Cal fer, Joan Salvat-Papasseit tenia molt clar allò que havia de guiar el nostre fer: “La nostra pàtria és allà on un home no imposi res a un altre home; encara no ha existit mai la nostra pàtria...”. La nova legislatura, els nous acords (entre Comuns, ERC i PSC), ens faran caminar conscientment cap a la superació de les imposicions que pateixen les persones a la nostra societat? Salvat-Papasseit gran lector i seguidor de Victor Hugo podria recordar també als partits i al conjunt de la societat aquestes paraules de l’autor dels seus estimats Miserables: “el mal encara que sigui a favor del bé sempre és mal”.