La resposta que la societat catalana ha donat als atemptats ha estat, amb poques excepcions, força exemplar. Els catalans han demostrat una maduresa democràtica i una capacitat de cohesió al voltant de valors compartits molt allunyades de les visions amb què, durant els últims anys, alguns han volgut erosionar el catalanisme i les seves institucions. Amb tot, això ha estat així en els dies immediatament posteriors. Però atemptats com els ocorreguts entre dijous i divendres solen deixar un pòsit més llarg, i encara no podem saber com serà el procés de digestió.
En aquesta digestió una de les qüestions essencials serà pensar què hem de rectificar, millorar o aprofundir des de les polítiques públiques fetes fins ara. Hi ha qui considera que s'han de posar pilones tancant els llocs més amenaçats, com si les barreres físiques poguessin aturar alguna cosa tan fàcil en la seva execució com matar. El que segurament no saben és que portem anys posant pilones als nostre millor aliat en la lluita contra el radicalisme islamic: l'islam democràtic, de pau, el carril central comú dels diversos islamismes que existeixen i l’absolutament majoritari entre els nostres veïns musulmans.
"És molt complicat trobar un imam", ha assegurat aquests dies el secretari del centre islàmic de Ripoll per justificar la contractació de l'imam Es Satty, principal sospitós d'haver radicalitzat als atacants de Barcelona i Cambrils. Sigui cert o excusa, no és la primera vegada que es parla dels problemes que la comunitat musulmana té per practicar la seva fe. Problemes econòmics per construir i adequar mesquites, dificultats per crear les seves institucions culturals, educatives o socials, difícil comunicació amb institucions i entitats públiques per diferents raons.
La societat musulmana a Catalunya es veu més afectada que la mitjana per la pobresa, l'atur, la marginació i, per descomptat, pel racisme, que pren forma d'una islamofòbia que està assolint nivells d'epidèmia a la nostra societat, com a tota Europa. La seva capacitat de produir institucionalitat pateix els mateixos problemes.
Tant a l'Orient Mitjà com a Europa el radicalisme està aprofitant aquestes vulnerabilitats de la comunitat musulmana, que en realitat són vulnerabilitats de tots nosaltres. És de sobres conegut com el wahhabisme i altres doctrines radicals de l'islam s'han colat en diversos països en forma de finançament de demandes de la comunitat local des de països del golf Pèrsic.
En un món on hi ha llibertat de moviment de capitals i on, diguem-ho tot, Qatar, els Emirats Àrabs o Aràbia Saudita juguen a la primera divisió de la diplomàcia internacional, l'única forma de garantir que els ciutadans del teu país no cauen en les xarxes econòmiques del radicalisme és ser tu mateix qui satisfacis les seves necessitats. Tapar els forats. Reconèixer a les persones el seu dret a la religió i garantir-ho. Donar totes les eines possibles a l'islam democràtic perquè s'enforteixi, perquè tingui veu i perquè sigui capaç de combatre els seus enemics. En definitiva, treure les pilones als musulmans catalans.
En aquesta digestió una de les qüestions essencials serà pensar què hem de rectificar, millorar o aprofundir des de les polítiques públiques fetes fins ara. Hi ha qui considera que s'han de posar pilones tancant els llocs més amenaçats, com si les barreres físiques poguessin aturar alguna cosa tan fàcil en la seva execució com matar. El que segurament no saben és que portem anys posant pilones als nostre millor aliat en la lluita contra el radicalisme islamic: l'islam democràtic, de pau, el carril central comú dels diversos islamismes que existeixen i l’absolutament majoritari entre els nostres veïns musulmans.
"És molt complicat trobar un imam", ha assegurat aquests dies el secretari del centre islàmic de Ripoll per justificar la contractació de l'imam Es Satty, principal sospitós d'haver radicalitzat als atacants de Barcelona i Cambrils. Sigui cert o excusa, no és la primera vegada que es parla dels problemes que la comunitat musulmana té per practicar la seva fe. Problemes econòmics per construir i adequar mesquites, dificultats per crear les seves institucions culturals, educatives o socials, difícil comunicació amb institucions i entitats públiques per diferents raons.
La societat musulmana a Catalunya es veu més afectada que la mitjana per la pobresa, l'atur, la marginació i, per descomptat, pel racisme, que pren forma d'una islamofòbia que està assolint nivells d'epidèmia a la nostra societat, com a tota Europa. La seva capacitat de produir institucionalitat pateix els mateixos problemes.
Tant a l'Orient Mitjà com a Europa el radicalisme està aprofitant aquestes vulnerabilitats de la comunitat musulmana, que en realitat són vulnerabilitats de tots nosaltres. És de sobres conegut com el wahhabisme i altres doctrines radicals de l'islam s'han colat en diversos països en forma de finançament de demandes de la comunitat local des de països del golf Pèrsic.
En un món on hi ha llibertat de moviment de capitals i on, diguem-ho tot, Qatar, els Emirats Àrabs o Aràbia Saudita juguen a la primera divisió de la diplomàcia internacional, l'única forma de garantir que els ciutadans del teu país no cauen en les xarxes econòmiques del radicalisme és ser tu mateix qui satisfacis les seves necessitats. Tapar els forats. Reconèixer a les persones el seu dret a la religió i garantir-ho. Donar totes les eines possibles a l'islam democràtic perquè s'enforteixi, perquè tingui veu i perquè sigui capaç de combatre els seus enemics. En definitiva, treure les pilones als musulmans catalans.