Hi ha tres qüestions que, encara que no ho sembli, estan vinculades: els aldarulls convocats per Blocus, demanar un Glovo durant un temporal a Barcelona i la gestió política de l'accident ferroviari d'Urda, a Toledo. Totes tres tenen a veure amb un pòsit de valors que, d'una manera o una altra, s'estan perdent o directament s'han perdut. Anem per parts. El dispositiu policial d'aquest dissabte va impedir que els saquejadors -de contingut ideològic escàs, més enllà d'un FOMO propi de qui està tan pendent de robar un mòbil i gravar-se mentre el roba- se sortissin amb la seva. El preu a pagar va ser un centre de Barcelona amb comerços blindats i més de dues mil identificacions, que es diu aviat. 

Protestar al carrer amb tota la contundència, destrossar mobiliari urbà, trencar algun aparador, pintar els vidres d'un McDonald's i tapar-se la cara per evitar que la policia t'identifiqui són, agradi o no, imatges que formen part dels moviments que aspiren a combatre el sistema. No acostumen a tenir èxit -el capitalisme no ha estat derogat en l'últim seggle; com a molt, es pot haver reformat, en el millor dels casos-, però hi ha un raó al darrere. Quina hi ha, al darrere de Blocus? Amb una certa condescendència, s'hi detecta un esclat pel malestar per l'habitatge, per les dificultats de les famílies a l'hora d'arribar a final de mes. I si només hi ha un cert gamberrisme performatiu i el famós FOMO?

Una resposta afirmativa a aquesta pregunta ens portaria a pensar, per tant, que existeix un problema de valors. I que el problema de valors ve de casa. Per això és un encert que el president Salvador Illa es dirigís directament als pares dels menors detinguts: com que ells no poden pagar ni penal ni econòmicament, s'haurà d'anar a buscar els adults. Si un fill surt a protestar per com funciona l'ensenyament, per la falta de perspectives de futur, perquè aspira a un canvi de model, els pares -més o menys còmodes- només poden creuar els dits perquè, si la cosa es complica, rebin poc. Si concedeixen espai perquè el fill surti a robar, acaba convertint-se en un còmplice, per acció o per omissió. 

Perquè, al final, hi ha una sèrie de valors que decauen perquè no hi ha un sentiment de comunitat. Tampoc el té qui, mentre a la televisió informen amb detall d'un temporal, decideix agafar el mòbil, obrir l'aplicació de Glovo i demanar una hamburguesa. Aquest despotisme, que és tècnic -perquè la tecnologia permet tenir de tot sense haver de sortir de casa, assumint que hi ha tota una estructura a la teva disposició- i moral -una exhibició de privilegi davant de qui arriba xop a casa per cobrir un capritx determinat-, diu poc de qui el practica. Tant és que hi hagi expedients oberts, o que hi hagi sancions: sempre hi haurà qui, davant de l'hamburguesa o un rider molt, triarà l'hamburguesa sense dubtar.

I també és qüestió de valors que Óscar Puente continuï com a ministre de Transports després de l'accident de Toledo. Políticament, és comprensible: plegar ara suposaria admetre els errors davant de l'oposició, i deixaria Pedro Sánchez sense parallamps en una campanya que ja no té res a veure amb la que va arrencar quan es van convocar les eleccions. Però, per una qüestió de responsabilitat, costa de veure que no caigui el ministre responsable de la xarxa ferroviària, on hi ha hagut més de cent morts en l'alta velocitat i múltiples caos -evitables- a Rodalies. El valor de tenir valors -un concepte que va acabar prostituït pel Barça de Pep Guardiola- ja no està de moda.