Finalment, els Països Baixos tindran nou govern. Les eleccions van ser el 22 de novembre de l’any passat i haurà costat mig any posar-se d’acord per trobar una fórmula per regentar el país. Un fet com aquest ens recorda que el que ens sol passar al parc de la Ciutadella tampoc és una excepció extraordinària.
Aquesta no és una comparativa en va. Compartim amb els holandesos una política protagonitzada per un parlament fraccionat i les consegüents dificultats per trobar una entesa de govern. I dels Països Baixos sempre havíem dit que eren d’aquells països de per sobre dels Pirineus en els quals ens volíem emmirallar per definir com volíem que fos Catalunya. Aquell mític nord enllà, on diuen que la gent sol ser neta i noble, culta, rica, lliure, i fins i tot desvetllada i feliç. Recordo aquell llibre de Miquel Puig, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras titulat Com Àustria o Dinamarca que comparava països amb magnituds generals similars a les catalanes per tal de pensar cap a on havia de tendir el nostre país.
Ara tocarà donar una volta a si volem ser realment com els Països Baixos. I és que el seu proper govern serà una aliança de la ultradreta amb les dretes amb una proposta comuna orientada al control migratori, a les polítiques seguretat, a un nacionalisme contundent i al fre de cert wokisme mal-processat que travessa Europa.
L’entesa és a quatre entre el Partit de la Llibertat de Geert Wilders, un referent històric de la ultradreta europea, amic dels Salvinis i Le Pens, que finalment ha aconseguit imposar-se amb claredat als Països Baixos a més de 8 punts percentuals de diferència del següent partit i essent primera força a la majoria absoluta del territori neerlandès. El segon soci és el partit liberal-conservador post-Mark Rutte (que ha aprofitat aquests mesos per treballar per ser el proper secretari general de l’OTAN, cursa en la qual és el clar frontrunner), que ha estat primer ministre els últims catorze anys. El tercer és el Nou Contracte Social un partit de nova creació de centredreta liderat pel carismàtic Pieter Omtzigt, provinent dels democristians. I finalment hi ha el partit dels pagesos de tendència conservadora i populista. Junts sumen una majoria còmoda de 88 diputats, essent necessaris només 76 escons dels 150 del parlament.
Aquestes formacions juntes poden crear una aliança per donar un clar gir polític al país; un gir de persones i d’idees noves al govern. El primer ministre, però, no serà membre de cap dels quatre partits, havent consensuat un nom, algú que no en pertanyi a cap o que tingui vincles amb més d’un d’ells i sigui vàlid pels altres.
Una situació com aquesta es resol encarregant-se a figures polítiques de consens la missió d'"informadors" per tal de travar un executiu, i quan s’assoleix un pacte, els mateixos informadors poden passar a ser “formadors”, un encàrrec de mitjancers per travar el govern que començarà sense ser part de cap de les parts implicades. Aquest sistema de formació de governs fruit de la complexitat política del poder legislatiu és també comuna a Bèlgica, que segueix sent el país amb rècord històric de dies amb el govern en funcions. Cosa que segons tots els sondejos es pot tornar a repetir ben aviat, ja que el 9 de juny els belgues voten pels dos parlaments que conviuen a la seva capital: l’europeu i el nacional.
Finalment, l’escollit per ser el proper primer ministre dels holandesos és el secretari general del ministeri de Justícia, Dick Schoof. Alt funcionari de l’Estat, aquest va ser director del Servei d'Immigració i “Naturalització” on va ser pare de la reforma vigent en matèria d'immigració. Després va ser director general del projecte per al desenvolupament de la nova legislació d'immigració, director general de la Policia, cap de la unitat nacional antiterrorista i director general del Servei General d'Intel·ligència i Seguretat. Càrrecs de molt de pes governamental, i càrrecs en els quals va dur a terme importants reformes o projectes estratègics de millora.
Les quatre parts han acordat intentar frenar encara més la migració, revocar una llei que distribuiria els migrants per tot el país de manera uniforme i tractar de convèncer altres nacions de la Unió perquè donin a La Haia una exclusió de les normes migratòries del bloc. I els partits han acordat que Schoof pot ser l’home de ferro ideal per liderar un projecte de govern com aquest.