La campanya electoral enfila els darrers dies. La setmana conclourà amb la jornada de reflexió i la cita amb les urnes. Els resultats mostraran una nova fotografia de la societat catalana. Temps hi haurà per analitzar el veredicte -o els diversos veredictes- que emetran les urnes. Ara el que toca és desitjar que hi hagi una elevada participació i animar la ciutadania a complir amb el seu deure cívic.
En temps d'incerteses, situats en una etapa postprocés, són comprensibles els dubtes i desencants. Però cal tenir en compte alguns elements per nodrir la vigília de reflexió. D'una banda, és important que el Parlament que en surti sigui el més aproximat possible a la pluralitat de la societat catalana. No és cap secret que l'abstenció, fins i tot en el cas que no pretengui ser un acte polític, comporta conseqüències polítiques. Són les forces més perifèriques les que solen beneficiar-se d'una abstenció elevada. En el cas de l'extrema dreta, això és un fet.
El populisme de dreta ha fet niu a l'escalf de la desafecció i l'escepticisme envers el funcionament de les institucions. Hi ha motius per criticar molts aspectes de la vida política, cada cop més polaritzada i crispada. Però precisament per això és bo que els ciutadans no deixin sols els responsables polítics i siguin exigents amb l'exercici de la tasca parlamentària.
La dissolució de la cambra catalana ha acostat el 12-M a les europees. Aquestes, amb circumscripció única, solen tenir una dimensió més estatal. Algun analista ha subratllat que amb aquesta aproximació les eleccions catalanes tenen un risc elevat d'espanyolitzar-se. Però no ha de ser necessàriament així. Sí que votar ha de servir per saber cap a on volem anar com a poble i l'única manera és que cada ciutadà dipositi el seu petit bocí de raó en una urna perquè, entre tots, ens hi aclarim.
A Catalunya el sentiment europeista sempre ha estat fort i totes dues cites poden ser vistes com les dues voltes d'unes eleccions que seran un termòmetre de la penetració de la ideologia de l'odi a casa nostra. Al capdavall, de la robustesa de valors -com "l'un sol poble"- que crèiem consolidats. I amb mirada europea, està molt en joc en un any que serà electoralment decisiu en l'escenari global. Hem de barrar el pas a les forces que volen esborrar aquest espai únic de llibertats i benestar -tan escanyolit com es vulgui- assolit des de la fi de la Segona Guerra Mundial.
Quan la política ha esdevingut un exercici d'identificació en què es busca més mobilitzar els propis que convèncer els dubtosos, seria bo també reclamar més ingredients crítics -també amb els "nostres"- que no pas adhesions cegues. No oblidar el molt que uneix, malgrat tot, la majoria de forces democràtiques catalanes, sorgides de l'antifranquisme. Cal reivindicar el component pedagògic de la política, que ha de ser, sobretot en període electoral, un debat d'idees. Hem d'exigir nivells elevats de contrast públic. El desencant és un error. Abstenir-se pot comportar fruits indesitjables. Una de les millors armes que tenim és el vot i convé exercitar-lo amb voluntat d'incidir.