- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Quatre dies després de les eleccions que han donat la victòria al PSC de Salvador Illai han deixat l'independentisme sense majoria al Parlament, el Cercle d'Economia ha emès una Nota d'opinió que deixa clara quina és ara la prioritat per l'influent cenacle. Sota el títol Impulsar la productivitat, el Cercle alerta sobre el declivi de l'economia, malgrat les bones dades macroeconòmiques, i demana a la classe política "lideratge realista i a la vegada ambiciós". Les eleccions són, pel Cercle, "una oportunitat que no es pot perdre" per un escenari de "pacte i transacció". Després de recordar que des del 2010 hi ha hagut cinc legislatures de poc més de dos anys i mig cadascuna, considera que "l'anormalitat institucional s'ha d'acabar" i que és hora "d'una transversalitat que permeti repoblar el centre". L'entitat demana "coratge" per evitar noves eleccions.
L'entitat que presideix Jaume Guardiola assenyala com a problema de fons "la falta d'un model econòmic clar i ambiciós a llarg termini". Una major productivitat seria l'element bàsic per garantir un millora en les condicions de vida de la població implica una aposta per l'educació de qualitat, la recerca, les infraestructures i la reforma de l'administració. Però res d'això serà factible sense una reforma del finançament autonòmic que considera ja "imprescindible" i "inajornable".
Fa anys que el Cercle reclama un nou model de finançament que asseguri la capacitat financera de Catalunya. Adverteix contra "una reforma de mínims" i assegura que depèn tan sols de la voluntat política. Proposa, com va fer ja en una nota el 2018, dissenyar una política tributària que atorgui a les comunitats autònomes "capacitat financera suficient i en la qual siguin corresponsables dels seus ingressos i despeses" i que "puguin gravar les bases fiscals que es generen en el seu territori".
Menys convergència amb Europa
El Cercle d'Economia porta temps advertint dels riscos d'una baixa productivitat i assenyala que la distància amb la mitjana europea ha passat entre el 2000 i el 2022 del 6% al 12%. L'entitat descriu com l'economia catalana i l'espanyola han mostrat un dinamisme enorme des de començaments de segle, amb creixement del PIB per damunt de la mitjana i una xifra actual de cotitzants que supera tots els rècords.
Però això xoca amb la realitat d'una renda per càpita que s'allunya de la mitjana europea, amb un predomini de sectors com el turisme o el comerç, que no signifiquen alta productivitat. Un terciari fràgil, amb sous baixos, i la dimensió de les empreses catalanes i espanyoles, majoritàriament pimes, dibuixa un quadre de productivitat baixa.
Des del Cercle es mostra escepticisme envers els discursos que de fa temps diuen apostar per un model econòmic d'alt valor afegit, ja que la realitat sembla anar per una altra banda. L'economia catalana i l'espanyola s'allunyen de les regions punteres. La nota d'opinió assenyala els àmbits en què s'ha d'actuar. El primer és l'educatiu. Admetent el problema de finançament de la Generalitat, critica que l'educació no ha estat prioritària, recordant que hi ha hagut cinc consellers en set anys. També assenyala la responsabilitat de les empreses a l'hora de potenciar el talent humà.
El Cercle destaca igualment la necessitat d'avançar en recerca i innovació, i en aquest àmbit subratlla que els deures s'han fet bastant bé, ja que Catalunya és la comunitat que capta més fons europeus competitius de recerca i on es registren més nombre de patents. Demana, això sí, abocar-hi més recursos.
La nota és molt més crítica en el capítol d'infraestructures, referint-se a la "incapacitat manifesta" dels diversos governs per afrontar les necessitats urgents en aigua, transport ferroviari o connectivitat. Critica alhora la manca de compliment de l'Estat en les inversions pressupostades. També es mostra crític amb el funcionament de l'administració, assenyalant que amb la restitució de la Generalitat el 1977 es va perdre la possibilitat de crear de nou una funció pública innovadora, copiant-se els vicis d'altres models.