- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
"Hem aconseguit el mateix resultat que Josep Piqué el 2003, però aquest cop competint amb Vox i Ciutadans". Així de gràfic s'expressa un dirigent del PP de Catalunya, on encara els costa de creure uns resultats que van superar totes les expectatives. La referència a Piqué no és gens innocent. La direcció d'Alberto Núñez Feijóo, que va dubtar fins al darrer moment a confirmar Alejandro Fernández com a candidat, té l'exministre d'Exteriors, ja malaguanyat, com a referent del que voldria per al PP català. Un partit que formés part de la centralitat i, sobretot, amb bons resultats. Superant tots els pronòstics, Fernández ha demostrat ser un os molt dur de rosegar.
L'actual president dels populars catalans continuarà sent la figura més rellevant del partit. Aquesta és una de les incògnites entorn el futur del PP que han revelat les eleccions del 12-M. Les urnes han atorgat una clara victòria al PSC de Salvador Illa i, per tant, a Pedro Sánchez. Però si no s'observa tot el mapa, si només es focalitza en l'espai de la dreta espanyola, el partit ha aconseguit uns resultats que suposen un win-win en clau interna. Permeten a Feijóo enarborar un èxit objectiu i suposen treure pressió pel flanc més ultra, en superar clarament Vox.
Un congrés més interessant
El PP català té pendent de celebrar el seu congrés per renovar la direcció. Permanentment ajornat, tot indica que se celebrarà a la tardor. Fins ara, l'escenari més probable després de la trobada entre Feijóo i Fernández del 25 de març -en què el líder del PP va ratificar el polític tarragoní com a cap de llista- era que el candidat dirigiria el grup parlamentari, però que Génova li buscaria substitut al capdavant del partit. Un senyal d'això era la candidatura presentada, on els partidaris de Fernández eren gairebé purgats. I, de fet, dels 15 elegits, l'única alineada amb l'actual president és la tarragonina Lorena Roldán.
Ara, però, el guió ha canviat. Fonts diverses del PP apunten que Fernández ja no és descartable per continuar al davant de la formació. "Sempre ha tingut suport entre les bases -expliquen en el seu entorn-, però ara ha quedat clar que també en té entre els electors". La incògnita es revelarà probablement un cop hagin passat les eleccions europees.
Victòria de Fernández, elogis a Montserrat
La campanya ha obert un parèntesi en les tensions entre el PP català i Génova. Però sí que s'han deixat al descobert les simpaties de Feijóo. Totes les referències al candidat han estat sempre acompanyades per elogis molt explícits a Dolors Montserrat, la cap de campanya. Montserrat, a més, encapçala la llista del partit a les europees i Génova ha volgut donar-li un protagonisme especial en la campanya del 12-M. El seu nom circula sempre que s'especula amb un substitut de Fernández, però ara mateix és inimaginable que una eurodiputada dirigeixi el PP de Catalunya des de Brussel·les.
Bons resultats a Barcelona: Sirera, reforçat
Un altre nom que surt reforçat del 12-M és Daniel Sirera, el cap del grup municipal a Barcelona. Sirera s'ha abocat a la campanya i els bons resultats a la ciutat són una de les claus de l'èxit assolit. El PP ha fregat l'11% dels vots a Catalunya i a Barcelona ha arribat al 13,74%. I una dada a valorar: per primer cop en unes catalanes, el PP ha guanyat a Sarrià-Sant Gervasi.
Una obertura al "centre"?
Amb més temps i perspectiva caldrà veure si el PP modula el seu discurs sobre Catalunya. El fet que s'hagi imposat a Vox de manera clara (15 escons a 11, els mateixos que ja tenia), el que indica que no creix a costa de l'extrema dreta, ha fet que el portaveu de Génova, Borja Sémper, insistís dilluns en què el partit "creix pel centre". El fet que el PP es consolidi al marge de Vox pot ajudar a algun tipus d'inflexió dels conservadors en la política catalana? És encara aviat per dir-ho.