- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
La direcció del PP va deixar clar durant la campanya quins eren els seus objectius: sortir de la marginalitat en què el darrer cicle electoral va posar el PP (amb 3 diputats el 2021 i 4 el 2017), multiplicar la seva presència i, sobretot, restar com a únic referent de la dreta espanyola a Catalunya. Objectius tots ells adreçats a la gran fita dels populars catalans: contribuir a l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa. Aquest 12-M ha aconseguit bona part del que pretenia.
Multiplicar el grup del PP al Parlament és objectiu assolit. Estava descomptat des de l'inici de la campanya, però ha estat un increment sensible, assolint els 15 escons. Un bon resultat objectivament, molt més si es contempla des d'on ve el PP, dels esquifits 3 del 2021. Tot i així, continua per sota dels seus rècords històrics, com els 19 diputats aconseguits el 2012.
El PP viu un bon moment a l'Estat, després de fer-se amb bona part del pastís territorial el maig passat i ser primera força al Congrés a les eleccions del 23-J, tot i fracassar en l'assalt a la Moncloa. Amb la desaparició de Ciutadans, a més, aquest diumenge, el PP només podia créixer o créixer.
El PP va entomar desprevingut l'anunci de convocatòria electoral i va gestionar de manera millorable la designació del seu candidat, Alejandro Fernández, vist sempre amb reserves a Génova. Aquest va ser un factor que no va ajudar a encarrilar la campanya. Però el problema del PP és més de fons.
El partit deixa enrere el desgast sofert per la gestió del procés i l'aplicació del 155. Però quan l'eufòria d'aquesta nit -que avui un dirigent comparava amb el que sent un malalt en situació desesperada que puja a planta per recuperar-se- deixi pas a l'anàlisi freda, el fantasma de Vox continuarà allí. I, sobretot, qui continua és Pedro Sánchez, guanyador en primer lloc del 12-M.
La radicalització dels missatges del PP sobre Catalunya i en temes com la seguretat, que es produeix des del mandat de l'efímer Pablo Casado, ha acabat atorgant una mena de "legitimitat moral" al votant conservador per explorar noves rutes electorals, bàsicament cap a Vox. Un aspecte hauria de fer reflexionar: des de la dreta conservadora no s'ha volgut fer pedagogia contra l'extrema dreta, tan sols se li han manllevat algunes banderes. I si es contempla tot el panorama i es fa una anàlisi que inclogui l'històric del PP, és evident que la dreta espanyola -tot i millorar resultats si els suma amb els de Vox- resta fora de la centralitat catalana.